Sant Joaquim i Santa Anna, pares de la Mare de Déu

Sant Joaquim i Santa Anna, pares de la Mare de Déu

És en el segle II quan apareix la tradició segons la qual els pares de la Maria, la Mare de Déu, es deien Joaquim (“Jahvè construirà”) i Anna (“Déu s’ha compadit”). L’important, però, és que així com Maria encarna l’ideal de la mare cristiana, santa Anna és la imatge de la bona àvia. «Oh matrimoni feliç de Joaquim i Anna! Tota criatura és lligada a vosaltres, perquè, per mitjà vostre el Creador oferí el do més important de tots, és a dir, una mare casta, l'única digna del Creador» (St. Joan Damascè, † 749).

► Arxidiòcesi de Barcelona:

+ Parròquia de Santa Anna: Ja un llunyà 1141 l’Orde del Sant Sepulcre de Jerusalem s’instal·la a Barcelona amb el seu convent i església. El 1822 la seva església es converteix en parròquia (C/ de Santa Anna 29).

JORNADA MUNDIAL DELS AVIS I PERSONES GRANS: amb el lema: «Jo mai no t’oblidaré» (Is 49,15): «el verset elegit vol ser un missatge de consol i esperança per a tots els avis i persones grans, especialment per aquells que viuen en solitud o se senten oblidats. Al mateix temps, és una crida a les famílies i a les comunitats eclesials per tal que no els oblidin, reconeixent-los una presència valuosa i una benedicció».

1. Memòria de sant Joaquim i santa Anna, pares de la Immaculada Verge Maria, Mare de Déu, els noms es van conservar gràcies a tradició dels cristians.
2. Commemoració de sant Erast, tresorer de la ciutat de Corint, que va prestar els seus serveis a l'apòstol Pau (s. I).
3. Sant Simeó, monjo i ermità. Al monestir de Sant Benet, al costat del riu Po, al territori de Màntua (1016).
4. Sant Austind, bisbe, que va construir l'església catedral d'aquesta ciutat, va millorar els costums del poble i va ser model a la casa de Déu. A Aush, ciutat d’Aquitània (1068).
5. Beats Evangelista i Pelegrí, preveres. A Verona, en els confins de Venècia (s. XII/XIII).
6. Beat Hug d’Actis, monjo de la Congregació dels Silvestrins de l'orde de Sant Benet. A Sassoferrato, del Picè, a Itàlia (1250).
7. Beata Camila Gentili, martiritzada pel seu propi espòs. A Septempeda (ara San Severino Marche), del Picè (s. XIV/XV).
8. Beat Joan Ingram, prevere i màrtir, que essent anglès de naixement, un cop ordenat a la basílica Lateranense va exercir el seu ministeri a Escòcia fins que, havent passat a Anglaterra, va ser penjat per ser sacerdot, en temps de la reina Elisabet I. A Gateshead, poble proper a Newcastle, a la vora del riu Tyne, a Anglaterra (1594).
9. Beat Jordi Swallowell, màrtir, condemnat a mort el mateix any en què havia tornat a l'Església catòlica, i tot i que en ser atroçment turmentat va ser presa de gran paüra, va romandre ferm en la fe catòlica acceptant els cruels suplicis a què va ser sotmès. A Darlington, a Anglaterra (1594).
10. Beats Eduard Thwing, de l’orde dels Predicadors, i Robert Nutter, preveres tots dos i màrtirs, que, després d'haver treballat molt i de moltes maneres a la vinya del Senyor, durant el regnat d’Elisabet I van ser condemnats a mort per ser sacerdots, aconseguint així la glòria del martiri. A Lancaster, a Anglaterra (1600).
11. Beat Guillem Webster, prevere i màrtir, que després d'haver exercit el ministeri al llarg de més de vint anys en diverses presons, durant el regnat de Carles I va ser capturat per ser sacerdot i va aconseguir la glòria del martiri al patíbul de Tyburn. A Londres, a Anglaterra (1641).
12. Beat Andreu, catequista, que en exacerbar la persecució contra l'ensenyament de la doctrina cristiana, va ser fet presoner i després condemnat a mort, vessant la seva sang per Crist, essent el primer màrtir de l'Església de Vietnam. A Phu Yèn, poble d'Annam (1644).
13. Beats Marcel Gaucherii Labigne de Reignefort, de la Societat dels Missioners, i Pere Josep Li Groing de la Romagère, tots dos preveres i màrtirs. El primer vivia en un poble de Llemotges i el segon era de la localitat de Bourges i, detinguts durant la Revolució Francesa per odi a la religió, van morir consumits per la fam i la malaltia. En una nau ancorada davant les costes de Rochefort, a França (1794).
14. Beates Maria Margarida de Sant Agustí Bonnet i quatre companyes [1], verges de l'orde de Santa Úrsula, que van ser martiritzades durant la revolució. A Orange, població de França (1794).
15. Santa Bartomeva Capitanio, verge, fundadora juntament amb santa Vicenta Gerosa l’institut de les Germanes de la Caritat de la Verge Maria Nina. Va morir als vint-i-set anys, atacada per la tisi o més aviat consumida per la seva caritat. A Luere, de la Llombardia (1833).
16. Beats Vicenç Pinilla, Agustí Recoleto i Manel Martín Serra, preveres i màrtirs, que, en temps de persecució religiosa, van ser trets per la força de l'església i afusellats al dia següent. A Motril, poble de la província de Granada (1936).
17. Beat Titus Brandsma, prevere de l’orde dels Frares Carmelites, màrtir, holandès de naixement que, per defensar l'Església i la dignitat de l'home, va patir amb ànim serè tota classe de penes i vexacions, donant exemple d'una caritat sense límits, tant en favor dels seus germans captius com dels seus mateixos botxins. Al camp de concentració de Dachau, proper a Munic, de Baviera, a Alemanya (1942).
18. Beat Jordi Preca, prevere, que es va lliurar amorosament a la formació catequètica dels infants i va fundar la Societat de la Doctrina Cristiana, la missió de la qual és la de ser testimonis de la Paraula de Déu i propagar-la. A La Valletta, capital de l'illa de Malta (1962).

[1] Els seus noms són: les beates Caterina de Jesús (Maria Magdalena) de Jastamont, Anna de Sant Basili Cartier, Clara de Santa Rosalia (Maria Clara) du Bac i Elisabet Teresa del Cor de Jesús Consolin.