Sant Esteve, diaca i protomàrtir
Sant Esteve, màrtir
Segons el llibre dels Fets dels Apòstols és el més il·lustre dels set primers diaques. I el primer del gran estol de màrtirs, que al llarg de la història han vessat la sang pel Crist. Esteve, “ple de gràcia i de poder, feia miracles i prodigis”, exasperant els contraris que el volien matar a cops de pedra. Com un nou Crist, abans d’expirar va dir: “Senyor, no els tingueu en compte el seu pecat” (Ac 7,60).
- Festa de sant Esteve, protomàrtir, home ple de fe i d’Esperit Sant, que va ser el primer dels set diaques que els apòstols van triar com a cooperadors del seu ministeri, i també va ser el primer dels deixebles del Senyor que va vessar la seva sang a Jerusalem, donant testimoni de Crist Jesús en afirmar que el veia assegut a la glòria a la dreta del Pare, i va ser lapidat mentre pregava pels perseguidors (s. I).
- Sant Dionís, papa, el qual, després de la persecució de l’emperador Valerià, va consolar amb cartes piadoses i amb la seva presència els germans i els afligits, amb diners va redimir els captius dels sofriments i va ensenyar als ignorants els principis de la fe, brillant en tota virtut. A Roma, del cementiri de Calixt, a la via Àpia (268).
- Commemoració de sant Zenó, bisbe de Maiuma, Palestina, que va edificar una basílica als seus nebots màrtirs Eusebi, Nestabi i Zenó, i fins al final de la seva vida va treballar com a teixidor per mantenir-se ell i per ajudar els pobres (~ 400).
- Sepultura del papa sant Zòsim. A Roma, a la via Tiburtina, al costat de sant Llorenç (418).
- Sant Eutimi, bisbe i màrtir, a qui l’emperador Miquel l’iconoclasta va desterrar a causa del culte de les sagrades imatges, i més tard, durant l’imperi de Teòfil, castigat inhumanament amb assots, va consumar el martiri. A Sardes, Lídia (824).
- Santa Vicenta Maria López Vicuña, verge, que va fundar i va propagar l’Institut de les Filles de Maria Immaculada, perquè tinguessin cura del cos i de l’ànima de les joves que, a causa del servei domèstic, es trobaven lluny de les seves famílies. A Madrid (1890).
- Beates màrtirs Agnès Phila i Llúcia Khambang, verges de les Germanes Amants de la Creu, i també Àgata Phutta, Cecília Butsi, Bibiana Hampai i Maria Phon, les quals, en no voler negar la fe cristiana, van ser afusellades al cementiri del poble. Al poble de Song-Khon, Tailàndia (1940).
- Beat Secondo Pollo, prevere de Vercelli, que exercint de capellà castrense durant la guerra, quan assistia a un soldat moribund va ser ferit, i poc després va morir dessagnat. Al lloc anomenat Dragali, Montenegro (1941).







