Santoral

26 de desembre

Sant Esteve, diaca i protomàrtir

aNi en desembre assolellat no et treguis la capa del costat.
Dita popular

Sant Esteve, màrtir

Segons el llibre dels Fets dels Apòstols és el més il·lustre dels set primers diaques. I el primer del gran estol de màrtirs, que al llarg de la història han vessat la sang pel Crist. Esteve, “ple de gràcia i de poder, feia miracles i prodigis”, exasperant els contraris que el volien matar a cops de pedra. Com un nou Crist, abans d’expirar va dir: “Senyor, no els tingueu en compte el seu pecat” (Ac 7,60).

  1. Festa de sant Esteve, protomàrtir, home ple de fe i d’Esperit Sant, que va ser el primer dels set diaques que els apòstols van triar com a cooperadors del seu ministeri, i també va ser el primer dels deixebles del Senyor que va vessar la seva sang a Jerusalem, donant testimoni de Crist Jesús en afirmar que el veia assegut a la glòria a la dreta del Pare, i va ser lapidat mentre pregava pels perseguidors (s. I).
  2. Sant Dionís, papa, el qual, després de la persecució de l’emperador Valerià, va consolar amb cartes piadoses i amb la seva presència els germans i els afligits, amb diners va redimir els captius dels sofriments i va ensenyar als ignorants els principis de la fe, brillant en tota virtut. A Roma, del cementiri de Calixt, a la via Àpia (268).
  3. Commemoració de sant Zenó, bisbe de Maiuma, Palestina, que va edificar una basílica als seus nebots màrtirs Eusebi, Nestabi i Zenó, i fins al final de la seva vida va treballar com a teixidor per mantenir-se ell i per ajudar els pobres (~ 400).
  4. Sepultura del papa sant Zòsim. A Roma, a la via Tiburtina, al costat de sant Llorenç (418).
  5. Sant Eutimi, bisbe i màrtir, a qui l’emperador Miquel l’iconoclasta va desterrar a causa del culte de les sagrades imatges, i més tard, durant l’imperi de Teòfil, castigat inhumanament amb assots, va consumar el martiri. A Sardes, Lídia (824).
  6. Santa Vicenta Maria López Vicuña, verge, que va fundar i va propagar l’Institut de les Filles de Maria Immaculada, perquè tinguessin cura del cos i de l’ànima de les joves que, a causa del servei domèstic, es trobaven lluny de les seves famílies. A Madrid (1890).
  7. Beates màrtirs Agnès Phila i Llúcia Khambang, verges de les Germanes Amants de la Creu, i també Àgata Phutta, Cecília Butsi, Bibiana Hampai i Maria Phon, les quals, en no voler negar la fe cristiana, van ser afusellades al cementiri del poble. Al poble de Song-Khon, Tailàndia (1940).
  8. Beat Secondo Pollo, prevere de Vercelli, que exercint de capellà castrense durant la guerra, quan assistia a un soldat moribund va ser ferit, i poc després va morir dessagnat. Al lloc anomenat Dragali, Montenegro (1941).

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Si no us convertiu, tots acabareu de la mateixa manera.

(Lc 13,1-9)