Santoral

26 de desembre

Sant Esteve, diaca i protomàrtir

aNi en desembre assolellat no et treguis la capa del costat.
Dita popular

Sant Esteve, màrtir

Segons el llibre dels Fets dels Apòstols és el més il·lustre dels set primers diaques. I el primer del gran estol de màrtirs, que al llarg de la història han vessat la sang pel Crist. Esteve, “ple de gràcia i de poder, feia miracles i prodigis”, exasperant els contraris que el volien matar a cops de pedra. Com un nou Crist, abans d’expirar va dir: “Senyor, no els tingueu en compte el seu pecat” (Ac 7,60).

  1. Festa de sant Esteve, protomàrtir, home ple de fe i d’Esperit Sant, que va ser el primer dels set diaques que els apòstols van triar com a cooperadors del seu ministeri, i també va ser el primer dels deixebles del Senyor que va vessar la seva sang a Jerusalem, donant testimoni de Crist Jesús en afirmar que el veia assegut a la glòria a la dreta del Pare, i va ser lapidat mentre pregava pels perseguidors (s. I).
  2. Sant Dionís, papa, el qual, després de la persecució de l’emperador Valerià, va consolar amb cartes piadoses i amb la seva presència els germans i els afligits, amb diners va redimir els captius dels sofriments i va ensenyar als ignorants els principis de la fe, brillant en tota virtut. A Roma, del cementiri de Calixt, a la via Àpia (268).
  3. Commemoració de sant Zenó, bisbe de Maiuma, Palestina, que va edificar una basílica als seus nebots màrtirs Eusebi, Nestabi i Zenó, i fins al final de la seva vida va treballar com a teixidor per mantenir-se ell i per ajudar els pobres (~ 400).
  4. Sepultura del papa sant Zòsim. A Roma, a la via Tiburtina, al costat de sant Llorenç (418).
  5. Sant Eutimi, bisbe i màrtir, a qui l’emperador Miquel l’iconoclasta va desterrar a causa del culte de les sagrades imatges, i més tard, durant l’imperi de Teòfil, castigat inhumanament amb assots, va consumar el martiri. A Sardes, Lídia (824).
  6. Santa Vicenta Maria López Vicuña, verge, que va fundar i va propagar l’Institut de les Filles de Maria Immaculada, perquè tinguessin cura del cos i de l’ànima de les joves que, a causa del servei domèstic, es trobaven lluny de les seves famílies. A Madrid (1890).
  7. Beates màrtirs Agnès Phila i Llúcia Khambang, verges de les Germanes Amants de la Creu, i també Àgata Phutta, Cecília Butsi, Bibiana Hampai i Maria Phon, les quals, en no voler negar la fe cristiana, van ser afusellades al cementiri del poble. Al poble de Song-Khon, Tailàndia (1940).
  8. Beat Secondo Pollo, prevere de Vercelli, que exercint de capellà castrense durant la guerra, quan assistia a un soldat moribund va ser ferit, i poc després va morir dessagnat. Al lloc anomenat Dragali, Montenegro (1941).

Seguiu-nos  

Facebook
Nascut a Montpeller (Llenguadoc), cap al 1350, Roc vengué tot el que tenia i inicià un pelegrinatge per Itàlia en què es dedicà a atendre les moltes víctimes de la pesta negra que assolava Europa. Va morir abans de fer quaranta anys, i ben aviat assolí una gran popularitat com a advocat contra la pesta i altres epidèmies. Canonitzat el 1629. «Se’l representa vestit de pelegrí, amb la cama nafrada (que ensenya) i un gos al seu costat. Nosaltres, fàcilment amaguem les nostres ferides (defectes, manies, misèries...). Això no ens prova, ens debilita, fa que la gent malparli. I si tens el valor, com Sant Roc, de “mostrar les teves ferides”?» (Anselm Grün, monjo i psicòleg).«Quan Sant Roc tomba l’espatlla, el temps canvia», segona una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
El Papa Pius XII (01.11.1950) proclamà que «l'Augusta Mare de Déu obtingué finalment ser pujada en cos i ànima a la glòria del cel» quan encara eren recents els horrors de la Segona Guerra Mundial. El conflicte havia massacrat milions de cossos, morts a les trinxeres, als camps de concentració o a les mateixes ciutats per efecte dels bombardejos. En aquest context, la festa d'avui ens parla que el cos humà té un valor transcendent i forma part indissoluble de la unitat de la persona.Solemnitat de l’Assumpció de la benaventurada Mare de Déu, Mare del nostre Déu i Senyor Jesucrist, que, acabat el curs de la seva vida a la terra, va ser elevada en cos i ànima a la glòria dels cels. Aquesta veritat de fe, rebuda de la tradició de l'Església, va ser definida solemnement pel papa Pius XII (1950).«Per la Mare de Déu d’agost, a les set ja és fosc», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
📍 Sant Francesc de Sales, una joia amagada al cor de l’Eixample.⛪ Coneguda popularment com les Saleses, aquesta parròquia amaga una història fascinant. Projectada per Joan Martorell, amb la col·laboració del jove Antoni Gaudí, conserva un valuós patrimoni artístic i arquitectònic que sorprèn a cada pas. ✨#EsglésiaBarcelona #SantFrancescDeSales #LesSaleses #Patrimoni ... See MoreSee Less
View on Facebook
🎬 Aquest estiu, cinema per gaudir i també per reflexionar!Mn. Peio Sánchez proposa cinc pel·lícules per a aquestes vacances. Històries per a tots els públics que ens conviden a fer-nos preguntes sobre l'acollida, la superació, la convivència, la vocació i la nostra manera de mirar els altres.🍿 «El día de la revelación»🍿 «Las locas del Obelisco»🍿 «Viaje al país de los blancos»🍿 «León XIV, el hombre detrás del Papa»🍿 «Las ovejas detectives»▶️ Descobreix les seves recomanacions i prepara una bona sessió de cinema aquest est#CinemaEspiritualitual @cinemaspiritcatImatge: Generada amb IA (OpenAI) ... See MoreSee Less
View on Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Mireu un autèntic israelita, un home que no enganya.

(Jn 1,45-51)