Santa Caterina d'Alexandria, verge i màrtir

Santa Caterina d’Alexandria, verge i màrtir

Segons la tradició, Caterina (“pura, immaculada”) era una jove cristiana del segle IV que refutava amb gran decisió les objeccions dels filòsofs adversaris de la fe, i que morí màrtir. Fou molt popular a l’edat mitjana, i el seu culte té un important punt de referència en el monestir que porta el seu nom al peu de la muntanya del Sinaí. En el segle XIII el seu culte ja se celebrava en aquesta data.

A l’Arquebisbat de Barcelona Estàtues a la girola i a la nau esquerra de la catedral de Barcelona.

1. Santa Caterina, màrtir, que, segons la tradició, va ser una verge d’Alexandria, dotada tant d’intel·ligència aguda i saviesa com de fortalesa d’ànim. El seu cos és venerat piadosament al cèlebre monestir del mont Sinaí (data incerta).
2. Sant Mercuri, màrtir. A Cesarea de Capadòcia (250).
3. Commemoració de sant Moisès, prevere i màrtir, que en temps de l’emperador Deci, en ser martiritzat el papa sant Fabià, juntament amb el col·legi dels preveres, va cuidar dels germans de l’Església, va determinar que havia d’atorgar-se la reconciliació als caiguts que havien renegat de la fe si estaven malalts i moribunds i, durant el llarg temps que va estar retingut a la presó, freqüentment els consolava amb les cartes de sant Cebrià de Cartago, essent coronat finalment amb un martiri gloriós i admirable. A Roma (251).
4. Sant Pere, bisbe i màrtir, que, dotat de totes les virtuts, va ser decapitat per mandat de l’emperador Galeri Maximià. Va ser l’última víctima de la gran persecució i és com el segell dels màrtirs. Amb ell es commemoren tres bisbes egipcis, que són Hesiqui, Pacomi i Teodor, juntament amb molts d’altres que, també a Alexandria, van patir en la mateixa persecució i van pujar al cel mitjançant l’espasa cruel. A Alexandria, Egipte (305/311).
5. Sant Màrcul, bisbe, que, segons la tradició, va morir màrtir en temps de l’emperador Constant, estimbat des d’una roca per un tal Macari. A Numídia (347).
6. Sant Mauri, màrtir, que, dedicat a l'evangelització de la gent del camp, va ser despietadament destrossat pels pagans, segons diuen les cròniques. A la regió d’Agen, Aquitània (s. VI).
7. Beata Beatriu d’Omacieux, verge de l’orde de la Cartoixa, insigne per l’amor a la Creu, que va viure i va morir amb pobresa extrema al monestir d’Eymeu, fundat per ella. A la regió de Valence, a la Gàl·lia (1303/1309).
8. Beata Isabel Achler, amb el sobrenom de “Bona”, verge, que, vivint com una reclusa de la Tercera Orde Regular de Sant Francesc, va conrear admirablement la humilitat, la pobresa i la mortificació corporal. A Reute, Suàbia, Germània (1420).
9. Sant Pere Yi Ho-yòng, màrtir, que, essent catequista, va ser capturat per uns sicaris, juntament amb la seva germana santa Àgata Yi So­sa, i romanent ferm en la confessió de la fe, després de trencar-li tres vegades els ossos el van mantenir quatre anys a la presó, on finalment va morir, essent el primer del gloriós esquadró dels màrtirs. A Seül, Corea (1838).
10. Beat Jacint Serrano López, prevere de l’orde dels Predicadors i màrtir, que va ser afusellat a la persecució contra l'Església. Amb ell es fa la commemoració del beat màrtir Jaume Meseguer Burillo, prevere de la mateixa orde, qui, per Crist, va dur a terme el seu gloriós combat a Barcelona, no se sap exactament quan. A La Puebla de Híjar, població propera a Terol (1936).
11. Memòria de sant Garcia, abat. Al monestir de Arlanza, a la regió de Burgos (1073).