25 DE MAIG

Sant Beda el Venerable, prevere i doctor de l'Església

Beda, l’anomenat “pare de l’erudició anglesa”, nasqué al territori del monestir benedictí de Wearmouth (673), on ingressà i es dedicà a les seves “delícies”: estudiar, ensenyar o escriure. Home polifacètic, es destacà sobretot com a exegeta i historiador d’Anglaterra, assumint tot el saber de l’època carolíngia. Tingué deixebles tan cèlebres com Egbert i Alcuí de York. El Sínode d’Aquisgrà (836) el qualificà de “Venerable i Doctor admirable dels temps moderns”. L’any 1899 fou declarat Doctor de l’Església.

També celebrem la festivitat de Sant Urbà I, papa

Eusebi de Cesarea ens diu que va ser el bisbe de Roma entre els anys 223 i 230. Som en els primers segles de l’Església i tenim poca informació sobre aquest papa. Si que sabem que Urbà I va haver de fer front al cisma provocat per Hipòlit de Roma, el qual s’havia proclamat el primer antipapa de la història.

Per la seva importància en aquell moment se li atribueix la conversió i el baptisme de santa Cecília. Sí que va fer construir una església en el lloc on va ser martiritzada i on reposen les despulles de la santa, així com les del seu predecessor, el papa Calixte I. A Alemanya, Urbà I és el patró dels veremadors, i a l’edat mitjana se l’invocava durant les tempestes, contra la malaltia de la gota i contra l’embriaguesa.

► Per Sant Urbà, un pas de gavilà.