L’anomenat «pare de l’erudició anglesa», nasqué en el territori del monestir benedictí de Wearmouth (673), on ingressà i es dedicà a les seves «delícies: aprendre, ensenyar o escriure». Home polifacètic, assumí tot el saber de l’època carolíngia. «Ja és hora que retorni a aquell que em va crear, que quan jo encara no existia em formà del no-res». El Sínode d’Aquisgrà (836) el qualificà de «Venerable i Doctor admirable dels temps moderns». L’any 1899 fou declarat Doctor de l’Església.

També celebrem la festivitat de Sant Gregori VII, papa.

La santedat de l’Església que proclamem en el Credo té un segon plat de balança: també és pecadora. El papa Gregori VII va intentar reformar aquells membres de l’Església que estaven més preocupats per la compra de càrrecs eclesiàstics, i també barrejats en el poder polític, arribant a designar bisbes. L’emperador alemany, Enric IV, i part de la noblesa i clerecia romana, el van obligar a exiliar-se a Salern, a la Campania (1085). Borino va demostrar com les seves “ultima verba” són històriques: “Dilexi iustitiam et odio habui iniquitatem, propterea morior in exilio” (“Vaig estimar la justícia i vaig odiar la iniquitat, per això moro a l’exili”). Benet XIII, el 1728, va incloure el seu nom en el Missal Romà i en el Santoral.

Maig plujós, dolent per a l’hort, i per el camp hermós.