En Pròsper (390-465), va prosperar en la seva Aquitània natal (Occitània-Iparralde) empassant-se tota la doctrina sobre la gràcia i en va quedar fascinat: Déu ens té comptats tots els cabells i no ens deixarà mai, sempre és al nostra costat. Al traslladar-se a Marsella va comprovar la gran difusió del pelagianisme: “La gràcia? Quina gràcia divina? Tot depèn de la nostra voluntat personal”.

I aleshores es va basquejar perquè sacerdots, monjos i bisbes, abandonessin el pelagianisme, ell que no era més que un laic. La seva activitat va cridar l’atenció del papa Lleó I, que el va nomenar secretari personal. Des de Roma sant Pròsper va continuar predicant la doctrina ortodoxa fins poc abans de morir, obrint-se a la gràcia divina.

També celebrem la festa del Cor Immaculat de la Benaurada Verge Maria.

Celebrada al dia següent de la festa del Sagrat Cor de Jesús, la devoció al Cor de Maria es remunta sobretot al segle XVII, amb els escrits de sant Joan Eudes. Després dels fets de Fàtima (1917), moltes peticions –també la dels Missioners Claretians, Fills del Cor de Maria- van aconseguir que el Papa Pius XII, amb el decret “Cultus liturgicus” (1942), estengués el culte a tota Església: «Oh, Verge i Mare de Déu, jo m’entrego com a fill teu.

Em consagro al teu amor matern per tal que em formis en Jesús. Ensenya’m a guardar, com tu, la Paraula dins el cor fins a transformar-me en Evangeli de Déu» (Acte de consagració). «Dirigim-nos a Maria: el seu cor immaculat, cor de mare, va compartir al màxim la compassió de Déu» (Papa Francesc, Homilia, 09.06.2013).

Diu el juny al jornaler: “Ja dormiràs pel gener”.