Sant Jaume, apòstol

SANT JAUME, APÒSTOL

Fill de Zebedeu, Jaume és, juntament amb el seu germà Joan, un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets dels Apòstols (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Després de les invasions musulmanes, és venerat com a patró dels Regnes de Castella. I en 1630, el papa Urbà VIII el declarà únic patró d’Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Jerusalem i Roma.

► Arxidiòcesi de Barcelona:

+ Imatge de Sant Jaume al claustre de la catedral de Barcelona.

+ Antiga església de Sant Jaume: Ja consta com a parròquia el 1057, però, ubicada on ara hi ha l’entrada a l’Ajuntament, el 1823 es va enderrocar amb el seu cementiri per ampliar la plaça amb el seu nom i permetre la connexió entre el Parc de la Ciudadella, carrer Princesa i Ferran amb la Rambla.

+ La nova església de Sant Jaume, ubicada al carrer de Ferran 28, havia estat l’antic convent neogòtic de la Trinitat. Al presbiteri hi ha un magnífic retaule gòtic amb la imatge de Sant Jaume. Des de mitjan 2021, Sant Jaume fou unida mitjançant decret del Cardenal Arquebisbe, Mons. Joan Josep Omella a la parròquia de Santa Maria del Pi que va rebre la nova denominació de “parròquia de Santa Maria del Pi i de Sant Jaume” i actualment en depèn com a centre de culte.

1. Solemnitat de l'apòstol Jaume, fill de Zebedeu i germà de sant Joan Evangelista, que amb Pere i Joan va ser testimoni de la transfiguració i de l'agonia del Senyor. Decapitat poc abans de la festa de Pasqua per Herodes Agripa, va ser el primer dels apòstols que va rebre la corona del martiri (s. I).
2. Sant Cristòfol, màrtir. A Lícia (data incerta). A Catalunya se celebra el 10 de juliol.
3. Sant Cugat, màrtir, que, ferit amb espasa durant la persecució desfermada per l'emperador Dioclecià, va pujar victoriós al cel. A Barcelona, ciutat de la Hispània Tarraconense (s. IV).
4. Sants Valentina, Tea i Pau, màrtirs durant la persecució duta a terme en temps de l'emperador Maximià, essent prefecte Firmilià. Valentina, verge, per haver tirat a terra d'un cop de peu l'ara aixecada en honor dels déus, va ser llançada al foc juntament amb Tea, verge també, després d'haver estat cruelment turmentada, volant d'aquesta manera a la trobada de l'espòs. Pau, condemnat a mort, havent aconseguit un breu temps per pregar, va pregar encaridament per la salvació de tots i seguidament va ser decapitat, rebent la corona del martiri. A Cesarea de Palestina (308).
5. Trànsit de santa Olimpíada, que, després de quedar sent encara jove, va passar la resta de la seva vida pietosíssimament a Constantinoble entre les dones consagrades a Déu, servint als pobres, i va romandre sempre fidel a sant Joan Crisòstom, a qui va acompanyar quan el sant va ser desterrat. A Nicomèdia, de Bitínia (408).
6. Sant Magneric, bisbe, deixeble de sant Nicet, a qui va acompanyar fidelment quan aquest va ser desterrat i al qual va emular, en succeir-li en l'episcopat, al zel per la salvació de les ànimes. A Trèveris, ciutat de la Renània, al Austràsia (~ 596).
7. Sants Beat i Banto, preveres, que van fer vida eremítica en temps de sant Magneric. A Trèveris, ciutat de la Renània, al Austràsia (s. VI/VII).
8. Santa Glodesindis, abadessa. A Metz, ciutat de la Gàl·lia Belga (s. VI).
9. Sant Teodomir, monjo de Carmona, martiritzat, essent encara jove, durant la persecució desencadenada pels sarraïns. A Còrdova, ciutat de la regió hispànica d'Andalusia (851).
10. Beat Joan Soreth, prevere de l’orde dels Frares Carmelites, en la qual va introduir una observança més estreta i la va ampliar amb convents per a monges. A Angers, ciutat de França (1471).
11. Beat Pere de Mogliano Corradini, prevere de l’orde dels Germans Menors, que va brillar per la seva evangèlica predicació, l'exemple de les seves virtuts i la fama dels seus miracles. A Camerino, del Picè, a Itàlia (1490).
12. Beats màrtirs Rodolf Aquaviva, Alfons Pacheco, Pere Berna, Antoni Francesc, preveres, i Francesc Aranha, religiós, tots jesuïtes, assassinats pels infidels per haver alçat una creu. A la regió de Salsette, a l'índia (1583).
13. Beat Antoni Lucci, bisbe, de l’orde dels Germans Menors Conventuals, que, brillant per la seva singular doctrina, de tal manera es lliurava a ajudar els pobres que s'oblidava d'atendre les més mínimes necessitats de si mateix. A Bobino, a la Pulla (1752).
14. Beat Miquel Ludovic Brulard, prevere de l’orde dels Frares Carmelites Descalços, màrtir, el qual, durant la Revolució Francesa, per ser sacerdot va ser tancat en aquesta nau en condicions inhumanes, morint en ella consumit per la malaltia. En una nau ancorada davant la costa de Rochefort, a França (1794).
15. Beata Maria del Carme Sallés i Barangueras, verge, fundadora de la Congregació de les Germanes de la Immaculada Concepció, per a l'educació de dones pietoses i incultes. A Madrid (1911).
16. Beats màrtirs Pere del Sagrat Cor Rodó, prevere, Fèlix de les Cinc Llagues Ugalde Irurzun i Benet de la Verge del Villar Solano Ruiz, religiosos de la Congregació de la Passió, que varen aconseguir la gloriosa palma del martiri en ser afusellats per la seva fe cristiana, durant la persecució religiosa desencadenada durant la guerra. A Urda, poble de la província espanyola de Toledo (1936).
17. Beats màrtirs Frederic (Carles) Rubio Alvarez, prevere, Primu Martínez de Sant Vicenç Castell, Jeroni Ochoa Urdangarín i Joan de la Creu (Eligi) Delgado Pastor, religiosos tots de l’orde de Sant Joan de Déu, que, sense previ judici, durant la persecució religiosa van aconseguir la corona del martiri. Prop de Talavera de la Reina, a la província de Toledo (1936).
18. Beat Dionís Pamplona, prevere de l’orde dels Clergues Regulars de les Escoles Pies, assassinat per odi a la fe en la persecució desfermada contra la religió. A Montsó, prop d'Osca, a l'Aragó (1936).
19. Beats màrtirs Deogràcies Palacios, Lleó Inchausti, Josep Rada, Julià Moreno, preveres, i Josep Ricard Díez, religiós, membres de l’orde dels Agustins Recol·lectes, detinguts inesperadament pel populatxo durant la persecució i immediatament afusellats. A Motril, poble al litoral espanyol de la província de Granada (1936).
20. Beata Maria Teresa Kowalska, verge de l’orde de les Clarisses Caputxines i màrtir, la qual, empresonada durant l'ocupació militar de Polònia, es va mantenir ferma en la fe, arribant a la vida eterna. Al camp de concentració de Dzialdowo, a Polònia (1941).