25 DE JULIOL

Sant Jaume, apòstol

Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l’any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa. Imatge al claustre de la catedral de Barcelona.

HISTÒRIA DE LA FESTA

  • Anys 30: “Maneu que seguin en el vostre Regne els meus fills, Jaume i Joan” (mare) “El qui aspiri a ser el MÉS GRAN entre vosaltres, es posarà al VOSTRE SERVEI” (Mt 20,26).
  • S. VII: Tradició que Jaume ha estat enterrat a Iria Flavia (als confins del “finis terræ”).
  • 829: Poc després de la descoberta del sepulcre, construcció de la primera capella a “Campus Stellæ”.
  • 1075-1122: Catedral romànica.
  • S. XII: “Codex Calixtinus”, històries sobre l’Apòstol i els pelegrins.
  • 1168: El mestre Mateo comença el Pòrtic de la Glòria.
  • 03/04/1211: Consagració de l’actual catedral gòtica.
  1. Sant Cristòfol, màrtir. A Lícia (data incerta).
  2. Sant Cugat, màrtir, que, ferit amb espasa durant la persecució desfermada per l’emperador Dioclecià, va pujar victoriós al cel. A Barcelona, ciutat de la Hispània Tarraconense (s. IV).
  3. Sants Valentina, Tea i Pau, màrtirs durant la persecució duta a terme en temps de l’emperador Maximià, essent prefecte Firmilià. Valentina, verge, per haver tirat a terra d’un cop de peu l’ara aixecada en honor dels déus, va ser llançada al foc juntament amb Tea, verge també, després d’haver estat cruelment turmentada, volant d’aquesta manera a la trobada de l’espòs. Pau, condemnat a mort, havent aconseguit un breu temps per pregar, va pregar encaridament per la salvació de tots i seguidament va ser decapitat, rebent la corona del martiri. A Cesarea de Palestina (308).
  4. Trànsit de santa Olimpíada, que, després de quedar sent encara jove, va passar la resta de la seva vida pietosíssimament a Constantinoble entre les dones consagrades a Déu, servint als pobres, i va romandre sempre fidel a sant Joan Crisòstom, a qui va acompanyar quan el sant va ser desterrat. A Nicomèdia, de Bitínia (408).
  5. Sant Magneric, bisbe, deixeble de sant Nicet, a qui va acompanyar fidelment quan aquest va ser desterrat i al qual va emular, en succeir-li en l’episcopat, al zel per la salvació de les ànimes. A Trèveris, ciutat de la Renània, al Austràsia (~ 596).
  6. Sants Beat i Banto, preveres, que van fer vida eremítica en temps de sant Magneric. A Trèveris, ciutat de la Renània, al Austràsia (s. VI/VII).
  7. Santa Glodesindis, abadessa. A Metz, ciutat de la Gàl·lia Belga (s. VI).
  8. Sant Teodomir, monjo de Carmona, martiritzat, essent encara jove, durant la persecució desencadenada pels sarraïns. A Còrdova, ciutat de la regió hispànica d’Andalusia (851).
  9. Beat Joan Soreth, prevere de l’orde dels Frares Carmelites, en la qual va introduir una observança més estreta i la va ampliar amb convents per a monges. A Angers, ciutat de França (1471).
  10. Beat Pere de Mogliano Corradini, prevere de l’orde dels Germans Menors, que va brillar per la seva evangèlica predicació, l’exemple de les seves virtuts i la fama dels seus miracles. A Camerino, del Picè, a Itàlia (1490).
  11. Beats màrtirs Rodolf Aquaviva, Alfons Pacheco, Pere Berna, Antoni Francesc, preveres, i Francesc Aranha, religiós, tots jesuïtes, assassinats pels infidels per haver alçat una creu. A la regió de Salsette, a l’índia (1583).
  12. Beat Antoni Lucci, bisbe, de l’orde dels Germans Menors Conventuals, que, brillant per la seva singular doctrina, de tal manera es lliurava a ajudar els pobres que s’oblidava d’atendre les més mínimes necessitats de si mateix. A Bobino, a la Pulla (1752).
  13. Beat Miquel Ludovic Brulard, prevere de l’orde dels Frares Carmelites Descalços, màrtir, el qual, durant la Revolució Francesa, per ser sacerdot va ser tancat en aquesta nau en condicions inhumanes, morint en ella consumit per la malaltia. En una nau ancorada davant la costa de Rochefort, a França (1794).
  14. Beata Maria del Carme Sallés i Barangueras, verge, fundadora de la Congregació de les Germanes de la Immaculada Concepció, per a l’educació de dones pietoses i incultes. A Madrid (1911).
  15. Beats màrtirs Pere del Sagrat Cor Rodó, prevere, Fèlix de les Cinc Llagues Ugalde Irurzun i Benet de la Verge del Villar Solano Ruiz, religiosos de la Congregació de la Passió, que varen aconseguir la gloriosa palma del martiri en ser afusellats per la seva fe cristiana, durant la persecució religiosa desencadenada durant la guerra. A Urda, poble de la província espanyola de Toledo (1936).
  16. Beats màrtirs Frederic (Carles) Rubio Alvarez, prevere, Primu Martínez de Sant Vicenç Castell, Jeroni Ochoa Urdangarín i Joan de la Creu (Eligi) Delgado Pastor, religiosos tots de l’orde de Sant Joan de Déu, que, sense previ judici, durant la persecució religiosa van aconseguir la corona del martiri. Prop de Talavera de la Reina, a la província de Toledo (1936).
  17. Beat Dionís Pamplona, prevere de l’orde dels Clergues Regulars de les Escoles Pies, assassinat per odi a la fe en la persecució desfermada contra la religió. A Montsó, prop d’Osca, a l’Aragó (1936).
  18. Beats màrtirs Deogràcies Palacios, Lleó Inchausti, Josep Rada, Julià Moreno, preveres, i Josep Ricard Díez, religiós, membres de l’orde dels Agustins Recol·lectes, detinguts inesperadament pel populatxo durant la persecució i immediatament afusellats. A Motril, poble al litoral espanyol de la província de Granada (1936).
  19. Beata Maria Teresa Kowalska, verge de l’orde de les Clarisses Caputxines i màrtir, la qual, empresonada durant l’ocupació militar de Polònia, es va mantenir ferma en la fe, arribant a la vida eterna. Al camp de concentració de Dzialdowo, a Polònia (1941).

Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te’n llepes els dits.

Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits.