Santoral

25 de gener

La Conversió de Sant Pau

Sant Pau obre l'hivern o el tanca amb clau.
Dita popular
La conversió de sant Pau, apòstol

Camí de Damasc, el fariseu Saule de Tars descobreix que Jesús Ressuscitat s'identifica amb els cristians que ell persegueix. Tota la seva vida li queda marcada: «Ja no sóc jo qui visc, és Crist qui viu en mi» (Ga 2,20). “Per a mi viure és Crist” (Flp 1,21), «L’amor de Crist ens domina» (2Co 5,14), «Sigueu els meus imitadors, com ho sóc de Crist» (1Cor 11,1). Amb molt d’encert, l'any 1908 s’inicià la Setmana de Pregària per la Unitat dels Cristians celebrada del 18 al 25 de gener.

► “Diumenge de la Paraula de Déu”: amb el lema: “La paraula de Crist habita en vosaltres” (Cf. Col 3,16): «El Diumenge de la Paraula de Déu és una iniciativa profundament pastoral per a fer comprendre com d’important és, en la vida quotidiana de l’Església i de les nostres comunitats, la referència a la Paraula de Déu, una Paraula no closa en un llibre, sinó que roman sempre viva i es fa signe concret i tangible».

  1. Festa de la Conversió de sant Pau, apòstol. De camí cap a Damasc, quan encara maquinava amenaces de mort contra els deixebles del Senyor, el mateix Jesús gloriós se li va aparèixer durant el camí i el va escollir perquè, ple de l’Esperit Sant, anunciés l’Evangeli de la salvació als gentils. Va patir moltes dificultats a causa del nom de Crist (~ 67).
  2. Commemoració de sant Ananies, deixeble del Senyor, que a Damasc (Síria) va batejar sant Pau (s. I).
  3. Sant Artemes, màrtir. A Pozzuoli, a la regió de la Campània (Itàlia) (s. III/IV).
  4. Sant Agileu, màrtir, del qual, a l’aniversari de la seva mort i a la seva basílica, sant Agustí va predicar davant el poble. A Cartago, ciutat d’Àfrica (Tunísia) (s. III/IV).
  5. Mort de sant Gregori, bisbe, la memòria del qual se celebra el dia dos de gener. A la ciutat de Nazianç, de la regió de Capadòcia (Turquia) (379).
  6. Commemoració de sant Bretanió, bisbe de Tomis, Escítia (Ucraïna), que es va oposar enèrgicament a l'emperador arrià Valent i es va distingir per la seva santedat i pel seu zel per la defensa de la fe catòlica (s. IV).
  7. Sant Palemó, anacoreta, home assidu a la pregària i a l'austeritat, que va ser mestre de sant Pacomi. A Tabenna, Tebaida, Egipte (s. IV).
  8. Sants Projecte, bisbe, i Amarí, home de Déu, màrtirs, que van ser assassinats pels prohoms de la ciutat. A Alvèrnia, Aquitània (França) (676).
  9. Sant Poppó, abat dels monestirs de Stavelot i Malmedy, que va difondre a molts monestirs de Lotaríngia l'observança de Cluny. A Marchiennes, Flandes (Bèlgica) (1048).
  10. Beat Enric Seuze, prevere de l'orde dels Predicadors, que va suportar pacientment molts contratemps i moltes malalties, va compondre un tractat sobre la saviesa eterna i va predicar sovint sobre el Nom de Jesús. A Ulm, ciutat de Suàbia (Alemanya) (1366). L’Orde dels Predicadors el celebra el 23 de gener.
  11. Beat Antoni Migliorati, prevere de l'orde dels Eremites de Sant Agustí. A la ciutat d'Amandola, del Picè (Itàlia) (1450).
  12. Beata Arcàngela (Elionor) Girlani, verge de l'orde de les Carmelites, priora del convent de Parma i fundadora del cenobi de Màntua. A Màntua, ciutat de la Llombardia (Itàlia) (1495).
  13. Beat Manuel Domingo Sol, prevere, que va instituir la Societat de Sacerdots Operaris per fomentar les vocacions sacerdotals. A la ciutat de Tortosa (Baix Ebre) (1909).
  14. Beata Maria Antònia (Teresa) Grillo, religiosa, que, havent quedat vídua, va assumir amb misericòrdia les necessitats dels pobres i, després de vendre totes les seves possessions, va fundar la Congregació de les Germanetes de la Divina Providència. A Alexandria, del Piemont, Itàlia (1944).
  15. Beat Antoni Swiadek, prevere i màrtir, que durant la guerra, per defensar la fe davant d'aquells que seguien doctrines que negaven la dignitat humana i cristiana, va adquirir una corona immarcescible. Al camp de concentració de Dachau, prop de Munic, Alemanya (1945).

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Si no us convertiu, tots acabareu de la mateixa manera.

(Lc 13,1-9)