EL NAIXEMENT DE SANT JOAN BAPTISTA

EL NAIXEMENT DE SANT JOAN BAPTISTA

Aquesta solemnitat, tant popular en tots els indrets de parla catalana, es remunta ja al segle IV. Està situada sis mesos abans de Nadal (Lc 1,36) i tres mesos després de l'Anunciació. Sant Pau ja parla d’aquest Precursor de Jesús, a la comunitat d’Efes: “Joan conferia un baptisme de conversió, dient al poble que creguessin en el qui venia després d’ell, és a dir, en Jesús. En sentir-ho, es van fer batejar en el nom del Senyor Jesús. Després, Pau els imposà les mans i l’Esperit Sant vingué damunt d’ells” (Ac 19,4-5). És patró de les diòcesis de Lleida i Vic i patró principal de la diòcesi de Perpinyà-Elna. Té una estàtua a la girola de la catedral de Barcelona.

► De Rafael d’Amat, baró de Maldà (1746-1819): “Costums i tradicions religiosos de Barcelona” (respectant el text original): «La PRIMERA FIRA, que comensa en 24 DE JUNY; LA NATIVITAT DE SANT JUAN BAPTISTA, de totas estas mercaderias en la riera de Sant Juan, y Festa so­lemne en la Iglesia, assistint al ofici, los Srs. Caballers professos, y no professos en la religió de Malta de Sant Juan de Jerusalem ab multitut de espentas de uns, y altras dins, y fora de la Iglesia de Sant Juan à seguir la Fira, anyadintsi a estas lo gran Calor, ques comensa yà à sentir. Agasajo de aiguas brutas, pastas, y xocolate dintre del Convent de Sant Juan, mati, y tarde La Sra. Priora y demés monjas à molts Caballers de sos perentius y amistat en la Casa Prioral, sent lo gran Prior lo amo principal, per combidar ab la Sra. Priora à quins, y quinas Sras. tingan gust de xuclar à la xicra alguns glops de xocolate, y beurer de las aiguas dolsas, ab tot los demés».

1. Solemnitat de la Nativitat de sant Joan Baptista, Precursor del Senyor, que estant encara en el si matern, en quedar aquest ple de l’Esperit Sant, va exultar de goig per la propera arribada de la salvació del gènere humà. El seu naixement va profetitzar la nativitat de Crist el Senyor, i va brillar amb tal esplendor de gràcia, que el mateix Jesucrist va dir que no hi va haver entre els nascuts de dona ningú tan gran com Joan Baptista.
2. Sants Joan i Festus, màrtirs. A Roma, a la via Salària Antiga, «ad Septem Palumbas» (data incerta).
3. Sant Simplici, qui, de noble i devota nissaga, va viure en perfecta castedat amb la seva esposa i va ser triat bisbe. A Autun, a la Gàl·lia Celta (~ 375).
4. Mort dels sants Agoard i Agilbert, juntament amb molts altres màrtirs. A Créteil, al territori de París (s. V/VI).
5. Sant Rumold, venerat com a eremita i màrtir. A Malinas, de Brabant (775).
6. Sant Teodulf, bisbe i abat. Al monestir de Lobbes, a Austràsia (776).
7. Sant Agoard, bisbe i màrtir, el qual, mentre celebrava l'Eucaristia a l'església catedral amb el poble, en cantar «Amunt els cors» va ser blanc, juntament amb molts fidels, de les sagetes dels normands. A la ciutat de Nantes, a la Bretanya Menor (843).
8. Sant Teodgar, prevere, missioner a aquesta regió, del qual es diu que va construir la primera església de fusta. A Vestervig, a Dinamarca (~ 1065).
9. Sant Josep Yuan Zaide, prevere i màrtir, estrangulat per odi a la fe cristiana. A la província de Sichuan, a la Xina (1817).
10. Beata Maria de Guadalupe (Anastàsia) García Zavala, verge, que va tenir part en la fundació de la Congregació de Serves de Santa Margarida Maria i dels Pobres, destacant per les seves obres de caritat en favor dels necessitats i dels malalts. A la ciutat de Guadalajara, a Mèxic (1963).