Sant Francesc de Sales, bisbe

Sant Francesc de Sales, bisbe i doctor de l'Església

Nomenat bisbe de Ginebra el 1603, Francesc de Sales va introduir les reformes del concili de Trento, va ser un predicador incansable amb una gran humanitat i col·laborà amb sant Vicenç de Paül i Joana de Chantal en la fundació de l’Orde de la Visitació. El 1877 fou nomenat doctor de l’Església, i és que la “Introducció a la vida devota” fou el llibre preferit dels laics instruïts («en qualsevol situació en que ens trobem, podem i hem d'aspirar a la vida perfecta») i el “Tractat de l’amor de Déu” entrà a formar part de la literatura espiritual més refinada.

► A l’arquebisbat de Barcelona: Parròquia de Sant Francesc de Sales (Pg. de Sant Joan 86-92). Catalogada com a Bé Cultural d’Interès Local. Antiga església de les Saleses amb l’advocació del Sagrat Cor de Jesús (primera pedra el 26 d’abril de 1885); i parròquia de Sant Francesc de Sales creada pel bisbe Modrego (9 d’octubre de 1945).

1. Memòria de sant Francesc de Sales, bisbe de Ginebra i doctor de l'Església. Veritable pastor d'ànimes, va fer tornar a la comunió catòlica molts germans que s'havien separat i amb els seus escrits va ensenyar als cristians la devoció i l'amor a Déu. Va fundar, juntament amb santa Joana de Chantal, l'orde de la Visitació, i a Lió va lliurar  humilment la seva ànima a Déu el 28 desembre de 1621. Va ser sepultat a Annecy, França, en el dia d'avui (1622).
2. Sant Felicià, considerat el primer bisbe d'aquesta regió. A Foligno, ciutat de l'Úmbria (ara Itàlia) (c. s. III).
3. Sant Sabinià, màrtir. A la regió de Troyes, a la Gàl·lia Celta (ara França) (c. s. III).
4. Passió de sant Babilàs, bisbe, el qual, durant la persecució de l'emperador Deci, va glorificar Déu moltes vegades amb suplicis i turments, i va acabar gloriosament la seva vida carregat de cadenes, amb les quals va manar que l'enterressin. S'explica que amb ell van patir tres joves, Urbà, Prilidià i Epoloni, als quals havia instruït en la fe de Crist. A Antioquia de Síria (ara Turquia) (250).
5. Sant Exuperanci, bisbe. A Cingoli, del Picè (ara Itàlia) (c. s. V).
6. Beata Paula Gambara Costa, vídua, que va pertànyer al Tercer Orde de Sant Francesc i es va distingir per la paciència amb què va suportar el seu violent espòs fins aconseguir la seva conversió, així com per la caritat exquisida que va demostrar cap als pobres. A Binaco, prop de Milà, a la Llombardia (ara Itàlia) (1515).
7. Beats màrtirs Guillem Ireland, prevere de la Companyia de Jesús, i Joan Grove, el seu ajudant, que en el regnat de Carles II, acusats falsament de sedició, van patir a Tybum el martiri per la seva fe en Crist. A la ciutat de Londres, Anglaterra (1679).
8. Beata Maria Poussepin, verge, fundadora de l'institut de les Germanes Dominiques de la Caritat i de la Presentació de la Santíssima Mare de Déu, per ajudar els pastors d'ànimes en la formació de les joves i per a l'assistència de pobres i malalts. A Sainville, a la regió de Chartres, França (1744).
9. Beats Vicenç Lewoniuk i dotze companys, màrtirs, que per no haver cedit a les amenaces i afalacs d'aquells que volien apartar-los de l'Església catòlica, i per no haver volgut lliurar les claus de la parròquia, van ser ferits mortalment i assassinats. A Pratulin, a la regió de Siedlce, Polònia (1874).
10. Beat Timoteu (Josep) Giaccardo, prevere, que va instruir molts deixebles a la Pia Societat de Sant Pau, per anunciar l’Evangeli mitjançant els instruments de comunicació social. A Roma (1948).