Sant Bartomeu, apòstol

SANT BARTOMEU, APÒSTOL

Trobem el nom de Bernabé en totes les llistes dels apòstols (Mc 3,18; Ac 1,13). I com els altres apòstols ·es va adherir sincerament al projecte de Jesús” i va maldar perquè “tots els homes trobessin en l’Església el sagrament de la salvació”. La tradició l’envia a predicar a l'Índia, Frígia i Armènia on hauria estat decapitat, donant testimoni fins al final de la seva fe. Té una estàtua a la nau esquerra de la catedral de Barcelona

1. Festa de sant Bartomeu, apòstol, al qual generalment s'identifica amb Natanael. Nascut a Canà de Galilea, va ser presentat per Felip a Jesucrist prop del Jordà, on el Senyor el va convidar a seguir-lo i el va afegir als Dotze. Després de l'Ascensió del Senyor, es diu que va predicar l'Evangeli a l'Índia i que hi va ser coronat amb el martiri (s. I).
2. Sant Tació, màrtir. A Claudiòpolis, Honoríade (data incerta).
3. Mort de sant Audèn, bisbe de Rouen. Des del càrrec de referendari del rei Dagobert va ser elevat a l'episcopat i va governar feliçment la seva església al llarg de quaranta-tres anys. Va fundar moltíssims temples i va protegir els monestirs. A Clichy, a la regió de París (684).
4. Sant Jordi Limniota, monjo. Per haver reprès l'impiu emperador Lleó III per destruir les sagrades imatges i per cremar les relíquies dels sants, per mandat d'aquest i per aquesta causa, li van tallar el nas i li van cremar el cap. Va emigrar com a màrtir cap al Senyor. Al mont Olimp, a Bitínia (~ 730).
5. Mort de santa Rosa, la memòria de la qual se celebra el dia anterior. A Lima, Perú (1617).
6. Beat Andreu Fardeau, prevere i màrtir. En temps de la Revolució Francesa, va ser decapitat per odi al sacerdoci. A Anjou, França (1794).
7. Santa Joana Antida Thouret, verge. En temps de la Revolució Francesa va seguir amb algunes companyes la vida religiosa interrompuda. A Besançon va iniciar una nova societat de Germanes de la Caritat, dedicades a assegurar la formació civil i cristiana de la joventut, l'atenció als nens abandonats, als pobres i als malalts, fins que va morir en el desterrament, afligida de grans tribulacions. A Nàpols, a la Campània (1826).
8. Santa Emília de Vialar, verge. Després d'haver treballat amb intrepidesa per difondre l'Evangeli en països llunyans, va fundar la Congregació de les Germanes de Sant Josep de l'Aparició i la va propagar àmpliament. A Marsella, França (1856).
9. Santa Maria Miquela del Santíssim Sagrament Desmaisières, verge, fundadora de la Congregació de les Esclaves del Santíssim Sagrament i de la Caritat. Amb tenaç afany i inflamada en el desig de guanyar ànimes per a Déu, va consagrar la seva vida a tornar al bon camí les joves desencaminades i les meretrius. A València (1865).
10. Beata Maria de l’Encamació (Maria Vicenta) Rosal, verge. Va fundar les Germanes de Betlem amb l’objectiu principal de reivindicar la dignitat de la dona i formar cristianament les nenes. A Tulcàn, ciutat de l'Equador (1886).
11. Beat Maximià Binkiewicz, prevere. En temps de guerra, els soldats invasors el van arrencar de Polònia, la seva pàtria, i hi va morir extenuat a causa dels turments i les tortures. Prop de Munic, a Baviera, Alemanya, al camp de concentració de Dachau (1942).
12. Beats Czeslaw Józwiak, Eduard Kazmierki, Francesc Kesy, Eduard Klinik i Jarogniew Wojciechowslci, màrtirs. Polonesos d'origen, van ser empresonats durant la guerra i van consumar el martiri a cops de destral. A Dresden, Alemanya (1942).