Sant Joan de Capestrano, prevere

Sant Joan de Capestrano, prevere

Joan, aquest framenor nascut a Capestrano (1386) “reconfortà el poble cristià en les seves angoixes”, recorrent Europa treballant per la reforma i la reunificació del seu orde, predicant infatigablement, confessant, pacificant pobles, promovent hospitals, i duent a terme tasques diverses que els papes li encomanava. Ens cal la “seguretat de la seva protecció” (de la col·lecta de la missa).

1. Sant Joan de Capestrano, prevere de l’orde dels Germans Menors. Va lluitar en favor de la disciplina regular i va estar al servei de la fe i dels costums catòlics a gairebé tot Europa. Amb les seves exhortacions i pregàries va sustentar el fervor del poble fidel. També va defensar la llibertat dels cristians. A la localitat d’Ujlak, al costat del Danubi, al regne d'Hongria, va descansar en el Senyor (1456).

2. Sants Servand i Germà, màrtirs durant la persecució de l’emperador Dioclecià. Prop de Gades (ara Cadis), a la província hispànica de la Bètica (s. IV).

3. Sant Teodoret, prevere i màrtir. Segons narra la tradició, va ser capturat per Julià l'Apòstata, regent d'Orient. Per persistir en la confessió de la fe cristiana, va ser martiritzat. A Antioquia, Síria (~ 362).

4. Commemoració de sant Severí, bisbe, digne de lloança per les seves virtuts. A la ciutat de Colònia, a Germània (~ 400).

5. Commemoració de sant Severí Boecio, màrtir, insigne per la seva ciència i els seus escrits. Quan estava empresonat va compondre un tractat sobre la consolació de la filosofia i va servir Déu amb fidelitat fins a la mort que li va infligir el rei Teodoric. A Pavia, de la província de Ligúria (524).

6. Sant Joan, bisbe. El papa Gregori el Gran en va lloar els costums, la justícia, la saviesa, la manera d'aconsellar i la cura dels béns de l'Església. A Siracusa, ciutat de Sicília (~ 609).

7. Sant Romà, bisbe. Va enderrocar els símbols dels pagans que eren encara venerats a la seva ciutat, va convèncer els bons a millorar i els dolents a abandonar la seva manera d’actuar. A Rouen, Nèustria (~ 644).

8. Sant Benet, prevere. A la regió d’Herbauges, prop de Poitiers, Aquitània, de la Gàl·lia (abans del s. IX).

9. Sant Ignasi, bisbe. Per haver renyat el Cèsar Bardas per haver repudiat la seva legítima esposa, va ser objecte d'injúries i desterrat. Restituït a la seva seu per intervenció del papa sant Nicolau I, va descansar en la pau del Senyor. A Constantinoble (877).

10. Santa Etelfleda. Encara adolescent, es va consagrar al Senyor al monestir fundat pel seu pare Etelwod i, escollida abadessa, el va governar durant molts anys fins a la seva mort. A Rumsey, Anglaterra (s. X).

11. Sant Allucius, pacífic faedor de bé vers als pobres i pelegrins i alliberador de captius. A Campugliano, de la Toscana (1134).

12. Beat Joan Bono, eremita. De jove, va abandonar la seva mare i va vagar per diverses parts d'Itàlia, fent de malabarista i comediant. Als quaranta anys, de resultes d’una malaltia, va prometre Déu abandonar aquest món per seguir Crist i l’Església en l’amor i la penitència. Va fundar una congregació on va regir la Regla de sant Agustí. A Màntua, ciutat de la Llombardia (1249).

13. Beat Joan Àngel Porro, prevere de l’orde dels Servents de Maria. Quan era prior del convent, tots els dies festius era a la porta de l'església o recorria els carrers, per reunir els nens i ensenyar-los la doctrina cristiana. A Milà, també de la Llombardia (1505).

14. Beat Tomàs Thwing, prevere i màrtir. Acusat falsament de conspiració, per ordre del rei Carles II va ser penjat i esquarterat. Així, va aconseguir la palma del martiri. A York, Anglaterra (1680).

15. Beates Maria Clotilde Àngela de Sant Francesc de Borja (Clotilde Josepa) Paillot i les seves cinc companyes [1], verges i màrtirs. Durant la Revolució Francesa, per estar consagrades a Déu van ser condemnades a mort i, en presència del poble van pujar al patíbul serenament. A Valenciennes, França (1794).

16. Sant Pau Tong Viet Buong, màrtir. Quan era soldat va patir la mort per Crist en temps de l'emperador Minh Mang. A la ciutat de Tho-Duc, a Annam (1833).

17. Beat Arnold-Arnau (Julià Nicolau) Rèche, germà de l'institut dels Germans de les Escoles Cristianes. Dòcil a l'acció de l'Esperit Sant, es va dedicar per complet a la formació dels joves en la seva condició de mestre, mostrant-se assidu a la pregària. A Reims, França (1890).

18. Beats màrtirs Ildefons García i Justinià Cuesta, preveres, i Eufrasi de Celis, Honorí Carracedo, Tomàs Cuartero i Josep Maria Cuartero, religiosos, de la Congregació de la Passió. Per Crist i per l'Església, van ser afusellats durant la persecució religiosa. A Ciudad Real (1936).

19. Beat Lleonard Olivera Buera, prevere i màrtir. Durant la persecució religiosa va imitar la passió de Crist. Així, va merèixer aconseguir el premi etern. A la localitat d’El Saler, pedania de la ciutat de València (1936).
20. Beats Ambròs Lleó (Pere) Lorente Vicente, Florenci Martí (Àlvar) Ibáñez Làzaro i Honorat (Andreu) Zorraquino Herrero, religiosos de l'Institut dels Germans de les Escoles Cristianes i màrtirs. Durant la persecució religiosa van vessar la seva sang per Crist. A Benimaclet, barri de la ciutat de València (1936).

[1] Els seus noms són: beates Maria Escolàstica Josepa de Sant Jaume (Maria Margarida Josepa) Leroux i Maria Còrdula Josepa de Sant Domènec (Joana Ludovica) Barré, de l’orde de les Ursulines; Josefina (Anna Josepa) Leroux, de l’orde de les Clarisses; Maria Francesca (Maria Lievina) Lacroix i Anna Maria (Maria Augustina) Erraux, de l’orde de Santa Brígida.