Sant Josep Oriol, prevere

Sant Josep Oriol, prevere

Va néixer al barri de Sant Pere de Barcelona el 1650, fill d’una família molt humil. Ordenat sacerdot, en morir la seva mare va viatjar a peu a Roma per venerar les tombes dels Apòstols. A Roma va ser rebut per Innocenci XI el qual li va demanar que tornés a Barcelona. Allí li va ser encomanada l’atenció de la parròquia del Pi, on es va destacar com un gran director d’ànimes a qui tots acudien a la recerca de consell. Va morir el 23 de març de 1702. Canonitzat el 1909.

A l’arxidiòcesi de Barcelona:

+ Patró del barri del Pi. A la capella de la Parròquia del Pi, el sepulcre del sant és del 1702 i la imatge del 1806, esculpida per Ramon Amadeu, per a celebrar les festes de la beatificació del sant.

+ Parròquia de Sant Josep Oriol: situada a l’Eixample (Diputació, 141-149 i Villarroel, 83-85), consagrada el 23 de març del 1931 pel bisbe Mons. Manuel Irurita; i nomenada Basílica menor pel Papa Pius XI, el 15 de maig del 1936, pocs mesos abans de ser incendiada durant la guerra civil.

+ És patró dels preveres de l’arxidiòcesi.

1. Sant Fingar o Guigner, màrtir. A Cornualla (~ 460).
2. Commemoració dels sants màrtirs Victorià, procònsol de Cartago, i dos germans de la ciutat d’Aquae Regiae, i també de Frumenci i un altre Frumenci, mercaders, que en la persecució desencadenada pels vàndals sota el rei Hunneric, que era arrià, tots ells van patir atroços suplicis per la seva constància a confessar la fe cristiana, fins a ser coronats amb il·lustre martiri (484).
3. Sant Gualter, primer abat del monestir de la localitat. Va renunciar al seu amor per la solitud, va ensenyar amb el seu exemple la disciplina de la Regla als monjos i va fustigar al clericat els costums simoníacs. A Pontoise, prop de París, França (~ 1095).
4. Sant Ot, ermità. A Ariano, Irpinia, Itàlia (~ 1120).
5. Beat Pere, prevere de l’orde d’Ermitans de Sant Agustí. A Gubbio, Úmbria (~ 1306).
6. Beat Edmond Sykes, prevere i màrtir, que durant el regnat d’Elisabet I va ser desterrat per ser sacerdot, i després de tornar a Anglaterra de nou, va ser capturat i ajusticiat. A York, a Anglaterra (1587).
7. Beat Pere Higgins, prevere de l’orde dels Predicadors i màrtir, que per guardar fidelitat a l’Església Romana, en temps del rei Carles I va ser penjat sense judici. A la localitat de Naas, prop de Dublín, Irlanda (1642).
8. Sant Josep Oriol, prevere, qui, amb la mortificació corporal, el cultiu de la pobresa i la contínua pregària, va mantenir una constant unió amb Déu, enriquit de dons celestials. A Barcelona (1702).
9. Beata Anunciata Cocchetti, verge, que amb fortalesa i humilitat va dirigir l’institut de Germanes de Santa Dorotea, que s’acabava de fundar. Al poble de Cemmo, a la regió de la Llombardia, Itàlia (1882).
10. Santa Rebeca Ar-Rayyàs de Himlaia, verge de l’orde Libanès de Sant Antoni dels Maronites. Cega als trenta anys i després amb tots els membres paralitzats, va romandre en pregària, fixa només en Déu. A la localitat d’ad-Dahr, al Líban (1914).
11. Beat Metodi Domènec Trcka, prevere de la Congregació del Santíssim Redemptor i màrtir, que en temps de persecució per causa de la fe, va canviar el seu peregrinar terreny en vida eterna amb el seu gloriós martiri. A Leopoldvara, ciutat d’Eslovàquia (1959).