Dia 23 de març, dijous: Sant Josep Oriol, prevere

Va néixer al barri de Sant Pere el 1650, d’una família molt humil. Ordenat sacerdot, se li encomanà l’atenció de la parròquia del Pi, on va destacar com un gran director d’ànimes a qui tots acudien a la recerca de consell. Se’l recorda com “el Doctor Pa i Aigua” per la seva austeritat. Va morir el dia d’avui de 1702 i està enterrat a la parròquia del Pi. La casa on va néixer (Sant Pere Més Alt) fou migpartida per la Via  Laietana (1908), i la casa on va morir va ser enderrocada quan van obrir el carrer de Sant Jaume (~1853); però el seu record és ben viu a Santa Maria del Mar (escolà) i a l’església de Santa Maria del Pi (capellà).

Des del 1997, amb l’impuls del rector del Pi, Mn. Josep Vidal, i l’organització de l’Associació del Retaule de Sant Josep Oriol, té lloc –pels volts de la diada- una escenificació, ben interessant i vistosa, de la seva vida. A la catedral hi té una estàtua a la quarta capella a la nau dreta. La diada d’avui és memòria lliure a l’arquebisbat de Barcelona i als bisbats de Sant Feliu de Llobregat i Terrassa.

► A la capella de la Parròquia del Pi, el sepulcre del sant és del 1702 i la imatge del 1806, esculpida per Ramon Amadeu, per a celebrar les festes de beatificació del sant.

1. Sant Toribi de Mogrovejo, bisbe de Lima. Era un laic, d’origen espanyol i llicenciat en lleis. Va ser escollit per a aquesta seu i es va dirigir a Amèrica on, inflamat en zel apostòlic, va visitar a peu diverses vegades l’extensa diòcesi, va proveir al ramat que se li havia confiat, va fustigar en sínodes els abusos i els escàndols al clericat, va defensar amb valentia l’Església, va catequitzar i va convertir els pobles nadius, fins que finalment a Sana, Perú, va descansar en el Senyor (1606).

2*. Sant Fingar o Guigner, màrtir. A Cornualla (c. 460).

3. Commemoració dels sants màrtirs Victorià, procònsol de Cartago, i dos germans de la ciutat d’Aquae Regiae, i també de Frumenci i un altre Frumenci, mercaders, que en la persecució desencadenada pels vàndals sota el rei Hunneric, que era arrià, tots ells van patir atroços suplicis per la seva constància a confessar la fe cristiana, fins a ser coronats amb il·lustre martiri (484).

4*. Sant Gualter, primer abat del monestir de la localitat. Va renunciar al seu amor per la solitud, va ensenyar amb el seu exemple la disciplina de la Regla als monjos i va fustigar al clericat els costums simoníacs. A Pontoise, prop de París, França (c. 1095).

5*. Sant Ot, ermità. A Ariano, Irpinia, Itàlia (c. 1120).

6*. Beat Pere, prevere de l’orde d’Ermitans de Sant Agustí. A Gubbio, Úmbria (c. 1306).

7*. Beat Edmond Sykes, prevere i màrtir, que durant el regnat d’Elisabet I va ser desterrat per ser sacerdot, i després de tornar a Anglaterra de nou, va ser capturat i ajusticiat. A York, a Anglaterra (1587).

8*. Beat Pere Higgins, prevere de l’orde dels Predicadors i màrtir, que per guardar fidelitat a l’Església Romana, en temps del rei Carles I va ser penjat sense judici. A la localitat de Naas, prop de Dublín, Irlanda (1642).

9. Sant Josep Oriol, prevere, qui, amb la mortificació corporal, el cultiu de la pobresa i la contínua pregària, va mantenir una constant unió amb Déu, enriquit de dons celestials. A Barcelona (1702).

10*. Beata Anunciata Cocchetti, verge, que amb fortalesa i humilitat va dirigir l’institut de Germanes de Santa Dorotea, que s’acabava de fundar. Al poble de Cemmo, a la regió de la Llombardia, Itàlia (1882).

11. Santa Rebeca ar-Rayyàs de Himlaia, verge de l’orde Libanès de Sant Antoni dels Maronites. Cega als trenta anys i després amb tots els membres paralitzats, va romandre en pregària, fixa només en Déu. A la localitat d’ad-Dahr, al Líban (1914).

12*. Beat Metodi Domènec Trcka, prevere de la Congregació del Santíssim Redemptor i màrtir, que en temps de persecució per causa de la fe, va canviar el seu peregrinar terreny en vida eterna amb el seu gloriós martiri. A Leopoldvara, ciutat d’Eslovàquia (1959).

► “Quan el març se’n va a meditar, l’hivern s’ha d’acabar”.