Sant Ildefons, bisbe
Sant Ildefons, bisbe
Ildefons, de família noble (606) va professar, jove encara, com a monjo a Agalí fins que fou elegit bisbe de la seva ciutat de Toledo. Fou un gran defensor de la doctrina sobre el baptisme i la virginitat de la Mare de Déu: «Et prego, santa Mare, que la meva ànima rebi a Jesús per aquell Esperit pel qual la teva carn concebé al mateix Jesús; que jo pugui conèixer a Jesús en virtut d’aquell Esperit pel qual et fou donat a tu conèixer, tenir i fer néixer a Jesús».
► A l’arquebisbat der Barcelona: Parròquia de Sant Ildefons a Barcelona (C/ Madrazo 43) consagrada el 1949.
- Sant Ildefons, que va ser monjo i rector del seu cenobi i després va ser escollit bisbe. Autor fecund de llibres i de textos litúrgics, es va distingir per la seva gran devoció cap a la santíssima Verge Maria, Mare de Déu. A la ciutat de Toledo, a la Hispània Tarraconense (ara Espanya) (667).
- Sants màrtirs Severià i Àquila, que van ser cremats vius. A Cesarea de Mauritània (ara Algèria) (s. III).
- Santa Emerenciana, màrtir. A Roma, al cementiri Major de la via Nomentana (c. s. IV).
- Sants Climent, bisbe, i Agatàngel, màrtirs. A Ancira, ciutat de Galàcia (ara Turquia) (s. IV).
- Commemoració de sant Amasi, bisbe. A Teano, ciutat de la Campània (ara Itàlia) (c. 356).
- Sant Mainbodo, oriünd d'Hibèmia (ara Irlanda), el qual, pelegrí i eremita, va ser assassinat per uns lladres. A Dampierre, prop de Besançon, a Borgonya (ara França) (c. s. VIII).
- Sant Andreu Chong (Tyong) Hwagyong, catequista i màrtir, que va col·laborar amb el sant bisbe Llorenç Imbert, fent de casa seva un refugi per als cristians i, per aquesta raó, va ser ferit cruelment i estrangulat a la presó. A la ciutat de Seül, Corea (1840).







