Sant Ildefons, que va ser monjo i rector del seu cenobi i després va ser escollit bisbe. Autor fecund de llibres i de textos litúrgics, es va distingir per la seva gran devoció cap a la santíssima Verge Maria, Mare de Déu. A la ciutat de Toledo, a la Hispània Tarraconense (ara Espanya) (667).

Sants màrtirs Severià i Àquila, que van ser cremats vius. A Cesarea de Mauritània (ara Algèria) (s. III).

Santa Emerenciana, màrtir. A Roma, al cementiri Major de la via Nomentana (c. s. IV).

Sants Climent, bisbe, i Agatàngel, màrtirs. A Ancira, ciutat de Galàcia (ara Turquia) (s. IV).

Commemoració de sant Amasi, bisbe. A Teano, ciutat de la Campània (ara Itàlia) (c. 356).

Sant Mainbodo, oriünd d’Hibèmia (ara Irlanda), el qual, pelegrí i eremita, va ser assassinat per uns lladres. A Dampierre, prop de Besançon, a Borgonya (ara França) (c. s. VIII).

Sant Andreu Chong (Tyong) Hwagyong, catequista i màrtir, que va col·laborar amb el sant bisbe Llorenç Imbert, fent de casa seva un refugi per als cristians i, per aquesta raó, va ser ferit cruelment i estrangulat a la presó. A la ciutat de Seül, Corea (1840).

Altres: advocacions marianes, commemoracions de congregacions religioses, sants i beats (tradició, costumari…).

Esposalles de Nostra Senyora.

Gener fred o temperat, passa’l ben arropat.