Sant Policarp, bisbe i màrtir

Sant Policarp, bisbe i màrtir

Policarp fou deixeble dels Apòstols i bisbe d'Esmirna. Viatjà a Roma per tal de tractar la data de la Pasqua amb el Papa Anicet. Sofrí el martiri (vers el 155) en una foguera de l'estadi de la seva ciutat donant gràcies al Senyor "per haver estat considerat digne de prendre part amb els màrtirs en el calze de Jesucrist".

1. Memòria de sant Policarp, bisbe i màrtir, deixeble de sant Joan i l’últim dels testimonis dels temps apostòlics, que en temps dels emperadors Marc Antoni i Luci Aureli Còmmode, quan comptava ja gairebé noranta anys, va ser cremat viu a l’amfiteatre d’Esmirna, a Àsia, en presència del procònsol i del poble, mentre donava gràcies a Déu Pare per haver-lo comptat entre els màrtirs i deixat participar del calze de Crist (c. 155).
2. Sant Sirè o Sineri, màrtir, d’ofici hortolà, que va ser denunciat per una dona a la qual havia retret la seva lascívia, i va ser decapitat per haver declarat davant del jutge la seva condició de cristià i per negar-se a oferir sacrificis als déus. A Sírmium, a Pannònia (c. 307).
3. Santa Milburga, verge, de la família reial de Mèrcia, que va ser abadessa d’aquest monestir. A Wenlock, Anglaterra (c. 722).
4. Sant Willigis, bisbe, eximi pel seu zel pastoral. A Magúncia, de la Francònia, Alemanya (1011).
5. Sant Joan, que va ser monjo segons els estatuts dels Pares orientals i va merèixer ser anomenat “Terestes” o “Segador”, distingint-se per la seva caritat vers als pobres, en favor dels quals acostumava a ajudar als segadors. A Stilo, a Calàbria (s. XI).
6. Beata Rafaela de Vilallonga Ybarra, la qual, essent mare de set fills i amb el consentiment del seu marit, va fer professió religiosa i va fundar l’institut de les Germanes dels Àngels Custodis, per a la protecció de les joves i per ensenyar-los el camí dels preceptes del Senyor. A Bilbao, al País Basc (1900).
7. Beat Nicolau Tabouillot, prevere i màrtir, que, essent rector, per raó del seu sacerdoci va ser detingut durant la Revolució Francesa i va acabar els seus dies en un hospital, consumit per la malaltia. A França, en una nau presó ancorada davant la ciutat de Rochefort (1795).
8. Beata Josefina (Judit Adeleide) Vannini, verge, que va fundar la Congregació de les Filles de Sant Camil, per servir als malalts. A Roma (1911).
9. Beat Lluís Mzyk, prevere de la Societat del Verb Diví i màrtir, que durant l’ocupació militar de la seva pàtria per part d’un règim que seguia doctrines contràries als homes i a la fe, va ser assassinat pels guàrdies de la ciutat, confessant a Crist fins a la mort. A Poznan, Polònia (1942).
10. Beat Vicenç Frelichowski, prevere, que durant la guerra, empresonat en diverses presons, mai va decaure ni de la fe ni de la seva missió pastoral, i atenent malalts va caure malalt al seu tom i va arribar a la visió de la pau eterna després de moltes proves. Al camp de concentració de Dachau, proper a Munic, a Baviera, Alemanya (1945).

11. Memòria de santa Marta, verge i màrtir en temps de l’emperador Deci. A la ciutat d’Astorga, Lleó (s. III).