Santoral

22 de març

Sant Epafrodit, deixeble de Sant Pau

MMarç i abril, mudances mil
Dita popular

Sant Epafrodit, deixeble de Sant Pau

Epafrodit (“abellidor”) és un dels molts col·laboradors que va tenir l’apòstol Pau. Cristià de la ciutat de Filips, la seva comunitat el va enviar a portar uns “bons recursos per a les seves despeses”, a Pau, que es trobava empresonat (cf. Fl 4,16-18). En el viatge, Epafrodit cau malalt i està a punt de morir, però, un cop restablert, Pau li encarrega de dur als filipencs la carta que tenim en el Nou Testament, i en la qual l'apòstol no estalvia lloances al seu amic, qualificant-lo com a "germà, company de feina i de lluita” (Fl 2,25).

  1. Commemoració de sant Epafrodit. L’apòstol sant Pau l’anomena germà, cooperador i company dels combats (s. I).
  2. Sepultura de sant Pau, bisbe i màrtir. A Narbona, al sud de la Gàl·lia, a la via Domícia, fora de la ciutat (s. III).
  3. Sants Cal·línic i Basilissa, màrtirs. A Galàcia (data incerta).
  4. Sant Basili, prevere i màrtir, que, en ser designat emperador Constanci, va resistir enèrgicament als arrians, i sota l’emperador Julià va pregar a Déu perquè cap cristià s’apartés de la fe, per la qual cosa, capturat i lliurat al prefecte de la província, va haver de patir molt fins a consumar el seu martiri. A Ancira, a Galàcia (362).
  5. Commemoració de santa Lea, vídua romana. Sant Jeroni va alabar les seves virtuts i trànsit a Déu (~ 383).
  6. Sant Benvingut Scotivoli, bisbe. Va ser elegit pel papa Urbà IV per a aquesta seu, va treballar per la pau entre els ciutadans i, segons l’esperit dels Germans Menors, va voler morir sobre terra nua. A Osimo, del Picè, Itàlia (1282).
  7. Sant Nicolau Owen, religiós de la Companyia de Jesús i màrtir, que durant molts anys va establir amagatalls per salvar els sacerdots. Per això, en temps del rei Jaume I, va ser empresonat i cruelment torturat al poltre fins a exhalar l’esperit, havent confessat gloriosament a Crist Senyor. A Londres, Anglaterra (1606).
  8. Beat Francesc Chartier, prevere i màrtir, que durant la Revolució Francesa va ser decapitat per ser sacerdot. A Anjou, França (1794).
  9. Beats Marià Górecki i Bronislaw Komorowski, preveres i màrtirs, que, durant l’ocupació militar per part de seguidors de doctrines hostils a la religió, van ser afusellats per culpa de la fe. Al camp de concentració de Sztutowo, prop de Gdansk, Polònia (1940).

Seguiu-nos  

Facebook
🎬 Aquest estiu, cinema per gaudir i també per reflexionar!Mn. Peio Sánchez proposa cinc pel·lícules per a aquestes vacances. Històries per a tots els públics que ens conviden a fer-nos preguntes sobre l'acollida, la superació, la convivència, la vocació i la nostra manera de mirar els altres.🍿 «El día de la revelación»🍿 «Las locas del Obelisco»🍿 «Viaje al país de los blancos»🍿 «León XIV, el hombre detrás del Papa»🍿 «Las ovejas detectives»▶️ Descobreix les seves recomanacions i prepara una bona sessió de cinema aquest est#CinemaEspiritualitual @cinemaspiritcatImatge: Generada amb IA (OpenAI) ... See MoreSee Less
View on Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

2 weeks ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Només que tinguéssiu fe res no us seria impossible.

(Mt 17,14-20)