Sant Vicenç, diaca de Saragossa i màrtir, que durant la persecució de l’emperador Dioclecià va haver de patir presó, fam, poltre i ferro roent, fins que, a València, a la Hispània Cartaginesa (ara Espanya), va volar al cel a recollir el premi del martiri (304).

Commemoració de sant Valeri, bisbe de Saragossa, a la Hispània Tarraconense (ara España), que va prendre part en el primer Concili d’Elvira i, portat a València juntament amb sant Vicenç, va morir a l’exili (305/315).

Sant Gaudenci, considerat el primer bisbe d’aquesta seu. A la ciutat de Novara, a la Ligúria (ara Itàlia) (c. 418).

Passió de sant Anastasi, monjo i màrtir, que, després de patir molts turments a la ciutat de Cesarea de Palestina, va ser estrangulat i degollat al costat d’un riu per ordre del rei dels perses, Cosroes, després d’haver presenciat la mort de setanta companys. A Sergiòpolis, ciutat de Pèrsia (ara Iran) (628).

Sepultura de sant Barnard, bisbe de Viena, que, en deixar el servei de l’emperador Carlemany, va abraçar la milícia de Crist, va repartir entre els pobres els béns rebuts del seu pare i va construir dos cenobis, el d’Ambronay i el de Romans, on va acabar els seus dies. Al monestir de Romans, al costat del riu Isère, a la regió dels Alps francesos (842).

Sant Domènec, abat, que va fundar alguns monestirs en diverses parts d’Itàlia i, amb el seu anhel de reforma, en va conduir d’altres a una vida regular. A Sora, ciutat del Laci (ara Itàlia) (1031).

Beata Maria Mancini, la qual, després d’enviudar dues vegades i no tenir descendència, seguint les indicacions de santa Caterina de Siena, va establir la vida comuna al monestir de Sant Domènec, que va presidir durant deu anys. A la ciutat de Pisa, a la Toscana (ara Itàlia) (1431).

Beat Antoni delia Chiesa, prevere de l’orde dels Predicadors, que va restablir la vida cenobita en alguns convents de l’orde, acompanyant amb indulgència la debilitat humana i corregint-la amb fermesa. A Como, ciutat de la Llombardia (ara Itàlia) (1459).

Beat Guillem Patenson, prevere i màrtir, que durant el regnat d’Elisabet I va ser condemnat a mort per ser sacerdot. Estant a la presó, va reconciliar amb l’Església sis companys de presó i va completar el seu martiri a Tybum, on va ser esquarterat. A la ciutat de Londres, Anglaterra (1592).

Sants Francesc Gil de Frederich i Mateu Alonso de Leziniana, preveres de l’orde dels Predicadors i màrtirs, que després d’una infatigable predicació de l’Evangeli van ser empresonats durant el regnat de Trinh Doanh i, ferits amb espasa, van obtenir una mort gloriosa per Crist. A Tonquín (ara Vietnam del Nord) (1745).

Sant Vicenç Palloti, prevere, fundador de la Societat de rApostolat Catòlic, que amb els seus escrits i activitats va fomentar la vocació de tots els batejats en Crist per treballar a favor de l’Església. A Roma (1850).

Beat Guillem Josep Chaminade, prevere, que va treballar audaçment amb gran zel pastoral durant els temps de persecució i desitjós d’atreure els laics a la devoció a la Santíssima Mare de Déu, i per afavorir les Missions, va fundar l’institut de les Filles de Maria Immaculada i la Societat de Maria. A la ciutat de Bordeus, França (1850).

Beata Laura Vicuña, verge, que va néixer a la ciutat de Santiago de Xile, va ser alumna de l’institut de Maria Auxiliadora i, per obtenir la conversió de la seva mare, als tretze anys va oferir a Déu la seva vida. A Junín dels Andes, Argentina (1904).

Beat Josep Nascimbene, prevere, fundador de l’institut de les Germanetes de la Sagrada Família. A Castelletto di Brenzone, al costat del llac de Garda, Itàlia (1922).

Beat Ladislau Batthyàny-Strattmann que, essent pare de família, va donar testimoni de l’Evangeli amb la santedat de la seva vida i de les seves obres, tant en l’ambient familiar com en la societat civil. Va honrar com a cristià el nom i la dignitat de metge, lliurat amb tota caritat a tenir cura dels malalts, per als quals va fundar un hospital en el qual només acollia pobres i miserables, deixant de banda tot gènere de vanitat. A Viena, capital d’Austria (1931).

Per Sant Vicenç marxen les boires i tornen els vents.