22 DE FEBRER

La Càtedra de Sant Pere, Apòstol

LA CÀTEDRA DE SANT PERE, APÒSTOL

Des del segle IV se celebra a Roma aquesta festa per significar que l’Església és edificada sobre l’Apòstol: «La solidesa de Pere que va rebre de la pedra que és el Crist, en convertir-se ell mateix en pedra, la transmet igualment als seus hereus; i arreu on apareix alguna fermesa es manifesta indubtablement la força del pastor…» (St. Lleó, el Gran).

  1. Festa de la Càtedra de Sant Pere, apòstol, al qual el Senyor va dir: «I jo et dic que tu ets Pere, i sobre aquesta pedra edificaré la meva Església» (Mt 16,18). El dia en què els romans acostumaven a recordar als seus difunts, se celebra la seu d’aquell apòstol, el sepulcre del qual es conserva al camp Vaticà i ha estat cridat a presidir en la caritat a tota l’Església.
  2. Sant Papies, bisbe, de qui es diu que havia escoltat a l’ancià Joan, que va ser company de sant Policarp, i que va comentar els discursos del Senyor. A Hieràpolis, a Frígia (s. II)
  3. Sant Pascasi, bisbe, cèlebre per la seva erudició i la santedat dels seus costums. A Viena, Gàl·lia Celta (s. IV).
  4. Sant Maximià, bisbe, que va complir amb fidelitat la seva funció episcopal i va lluitar contra els heretges de l’època en favor de la unitat de l’Església. A Ravenna, a la província de Flamínia (556).
  5. Mort de sant Pere Damià, la memòria del qual se celebra el dia anterior. A Faenza, a la Flamínia (1072).
  6. Beata Isabel, verge, que, essent germana del rei sant Lluís VIII, va renunciar al matrimoni de reialesa i a avantatges mundans i va fundar un monestir de Germanes Menors, amb les que va servir a Déu en humilitat i pobresa. A Longchamp, suburbi de París, França (1270).
  7. Santa Margarida, que profundament commoguda per la mort del seu amant, va esborrar els pecats de la seva joventut amb una penitència saludable, ja que fou rebuda al Tercer Orde de Sant Francesc, es va lliurar a la contemplació de Déu i va ser afavorida per especials carismes. A Cortona, de la Toscana (1297).
  8. Beat Dídac Carvalho, prevere de la Companyia de Jesús i màrtir, que, després de suportar injúries, presons i caminades realitzades en ple hivern, amb una fe intrèpida va confessar a Crist, juntament amb els seus companys, en el suplici de l’aigua gelada. A la ciutat de Sendai, Japó (1624).
  9. Beata Maria de Jesús (Emília) d’Outremont, la qual, nascuda a Bèlgica i mare de quatre fills, en quedar vídua va fundar i va regir la Societat de Germanes de Maria Reparadora, sense deixar de banda els seus deures materns. Confiant en l’ajut diví, i superant no poques malalties, quan tomava a la seva pàtria va acabar el seu pelegrinatge terrenal i va descansar en el Senyor. A Florència, de la Toscana (1878).

 

DDe la lluna de febrer, no n’esperis res de bé

DDe la lluna de febrer, no n’esperis res de bé