El Martirologi Jeronimià registra la mort del bisbe Apol·linar de Ravenna el dia 23 de juliol (segle II). Les dades sobre la seva vida les trobem en el sermó 128 de sant Pere Crisòleg († 450), on és qualificat de màrtir; i en una Passió (segle VII), on es narren una sèrie de miracles amb clares reminiscències evangèliques. Probablement, amb totes aquestes referències l’Església de Ravenna volia expressar que estava ben arrelada en l’Evangeli.

1. Sant Apol·linar, bisbe. Al mateix temps que propagava entre els gentils les insondables riqueses de Crist, anava davant de les seves ovelles com a bon pastor. És tradició que va honrar amb el seu il·lustre martiri l’església de Classe, prop de Ravenna, a la via Flamínia. Va passar al banquet etern el dia vint-i-tres de juliol (~ s. II).
2. Commemoració de sant Elies Tesbita, profeta del Senyor en temps d’Acab i Ahazià, reis d’Israel. Va defensar els drets de l’únic Déu davant el poble infidel al seu Senyor, amb tant de valor que va prefigurar no només a Joan Baptista, sinó al mateix Crist. No va deixar oracles escrits, però se l’ha recordat sempre fidelment, sobretot al Mont Carmel (850 aC).
3. Commemoració del benaurat Josep, anomenat “Barsabbas”, i per sobrenom “el Just”, deixeble de Crist. Els seguidors del Senyor el van presentar davant dels apòstols juntament amb sant Maties, per tal que un d’ells exercís la missió apostòlica en substitució de Judes. Tot i que la sort va recaure en Maties, ell també va servir el Senyor amb la seva predicació i amb la seva santedat (s. I).
4. Santa Marina o Margarida, que és tradició que va consagrar el seu cos a Crist amb la seva virginitat i amb el seu martiri. A Antioquia, ciutat de Pisídia (data incerta).
5. Sant Frumenci, bisbe, que, havent estat fet presoner, va viure primer com a esclau i després, ordenat bisbe per sant Atanasi, va propagar l’Evangeli en aquesta regió. A Etiòpia (s. IV).
6. Sant Aureli (Aurelià), bisbe, fermíssim pilar de l’Església, que va treballar perquè els seus fidels no es deixessin arrossegar pels costums pagans regnants i va posar la seva seu episcopal al mateix lloc on hi havia un simulacre de la deessa Celeste. A Cartago (~ 430).
7. Sant Wulmar, prevere, que sent humil pastor amb un gran interès per instruir-se, va adquirir una bona formació, va ser ordenat sacerdot i va viure com els antics pares del desert. Més endavant, a Hautmont, de l’Hainaut, als boscos de la seva pàtria, va fundar dos monestirs: un de monjos i un altre de verges. A la regió de Boulogne, a la Gàl·lia (~ 700).
8. Sant Pau, diaca i màrtir. Alliçonat amb l’exemple i la paraula de sant Sisenand, no va témer retreure a prínceps i dignataris sarraïns la falsedat del seu culte, per la qual cosa va morir confessant a Crist com a veritable Déu. A Còrdova, ciutat de la regió hispànica d’Andalusia (851).
9. Beat Bernat, bisbe, que, malgrat ser cec, va regir la seva Església durant vint-i-tres anys. A Hildesheim, ciutat de Saxònia, Germània (1153).
10. Santes Magdalena Yi Yong-hui, Teresa Yi Mae-im, Marta Kim Song-im, Llúcia Kim, Rosa Kim i Anna Kim Changgum, Maria Won Kwi-im, verge, i sant Joan Baptista Yi Kwang-nyol, tots ells màrtirs. A la ciutat de Seül, a Corea (1839).
11. Sant Josep Maria Díaz Sanjurjo, bisbe, de l’orde dels Predicadors i màrtir, que durant la persecució ordenada per l’emperador Tu-Duc va ser condemnat a mort en odi a la fe cristiana. A la ciutat de Nam Binh, a Tonquín (1857).
12. Passió dels sants Lleó Ignasi Mangin i Pau Denn, preveres de la Companyia de Jesús. En la persecució promoguda pels Yihétuàn van ser travessats amb llances davant l’altar, quan estaven donant ànim als fidels. Amb ells va ser assassinada santa Maria Zhou Wuzhi, que intentava protegir amb el seu cos al celebrant sant Lleó. A Zhoujiahe, un petit poble proper a la ciutat de Yingxian, a la província de Hebei, a la Xina (1900).
13. Sant Pere Zhou Rixin, màrtir. Durant l’esmentada persecució va afirmar davant el prefecte, que l’hi exigia, que no podia abjurar de Déu Creador del món, per la qual cosa va ser decapitat. Al poble de Lujiazhuang, prop de Yinngxian, a la província xinesa de Hebei (1900).
14. Santa Maria Fu Guilin, mestra. Durant la mateixa persecució va ser lliurada als enemics de l’Evangeli i va ser decapitada mentre invocava el nostre Salvador Jesucrist. A la localitat de Daliucun, a Wuyi, a la província xinesa (1900).
15. Commemoració de santa Maria Zhao Gouzhi i de les seves filles Rosa Zhao i Maria Zhao, que en la mateixa persecució es van llançar a un pou per no ser violades, però les van treure i van consumar el martiri. Al poble de Wuqiao Zhaojia, a Hebei (1900).
16. Commemoració de sant Xi Guizi, màrtir. Quan encara només era catecumen, es va confessar cristià davant d’una multitud esvalotada i va ser batejat amb la sang que brollava de les seves ferides. A la localitat de Dechao, també a Hebei (1900).
17. Beates Rita Dolors del Cor de Jesús Pujalte Sànchez, i Francesca del Cor de Jesús Aldea Araujo, verges de la Congregació de les Germanes de la Caritat del Sagrat Cor de Jesús i màrtirs. Durant la guerra les van fer presoneres a la capella del col·legi pels enemics de l’Església, i poc després van ser afusellades quan eren traslladades a un altre lloc. A la ciutat de Madrid (1936).

L’aigua de juliol no té consol.