Sant Fabià i Sant Sebastià

Sants Fabià, papa màrtir i Sebastià, soldat i màrtir

El papa Fabià (236-250) fou un dels primers testimonis de la persecució de Deci, "donant exemple de fe i de virtut", (Sant Cebrià), després d’haver organitzat i estructurat l’Església de Roma. És enterrat a les catacumbes de Sant Calixt, a la cripta dels papes.

Sebastià fou un jove soldat de Milà que exercia el seu ofici per tal d’ajudar els cristians detinguts i martiritzats en la persecució de Dioclecià (305), donà ell també la vida amb gran fortalesa i valentia. La iconografia el representa amb el cos traspassat per les fletxes. És patró dels empestats.

A l’arquebisbat de Barcelona: Sant Sebastià té una estàtua a la girola i també una capella a la nau esquerra de la catedral de Barcelona.

Parròquies de Sant Sebastià de Badalona (Av. de Terrassa) i Sant Sebastià de Verdum, a Nou Barris (C/ Viladrosa 96).

1. Sant Fabià, papa i màrtir, el qual, essent simple laic, va ser cridat al pontificat per indicació divina i, després de donar exemple de fe i virtut, va sofrir el martiri en la persecució de l'emperador Deci. Sant Cebrià, en fer l'elogi del seu combat, afirma que va deixar el testimoni d'haver regit l'Església de manera irreprotxable i il·lustre. El seu cos va ser sepultat en el dia d’avui al cementiri de Calixte, a la via Àpia de Roma (250).
2. Sant Sebastià, màrtir, oriünd de Milà, que, com narra sant Ambròs, es va dirigir a Roma en temps de cruels persecucions i allà va patir el martiri. A la ciutat a la qual havia arribat com a hoste, va obtenir el domicili de l'eterna immortalitat. Va ser enterrat en el dia d’avui a les catacumbes de Roma (s. IV in.).
3. Sant Ascla, màrtir, que no va témer les amenaces del jutge, atès que tenia més por d'ofendre Crist, i després de diversos turments, el van llançar al riu. A la ciutat d'Antinòupolis, a la Tebaida (Egipte) (s. IV).
4. Sant Neòfit, màrtir. A Nicea, ciutat de Bitínia (Turquia) (s. IV).
5. Sant Eutimi, abat, el qual, nascut a Armènia i consagrat a Déu des de la infància, va anar a Jerusalem i, després de passar molts anys en la solitud, al final de la seva vida, fidel i esforçat en la humilitat i en la caritat, va morir deixant exemple d’observança i disciplina. A Palestina (473).
6. Sant Wulfstan, bisbe, el qual, en passar del claustre a la seu, va mantenir els costums monàstics al costat del zel pastoral. Va visitar incansablement les parròquies de la seva diòcesi, i es va ocupar d'erigir esglésies, fomentar els estudis i condemnar la venda d'esclaus. A la ciutat de Worcester, Anglaterra (1095).
7. Beat Benet Ricasoli, eremita de la Congregació de Vallombrosa. Al monestir de Coltibuono, a la Toscana (Itàlia) (~ 1107).
8. Sant Enric, bisbe i màrtir, nascut a Anglaterra, a qui se li va confiar l’església d’Upsala, on es va dedicar amb afany a l’evangelització dels finlandesos. Va resultar ferit de mort per un homicida, a qui havia tractat de corregir amb la disciplina eclesiàstica. A Finlàndia (~ 1157).
9. Santa Eustoqui Calafato, verge, abadessa de l'orde de Santa Clara, que es va dedicar amb totes les seves forces a restaurar la primitiva disciplina de la vida regular, en el seguiment de Crist segons l’exemple de sant Francesc. A la ciutat de Messina, Sicília (Itàlia) (1485).
10. Sant Esteve Min Kuk-ka, màrtir, que va ser degollat a la presó per ser catequista cristià. A Seül, ciutat de Corea (1840).
11. Beat Cebrià (Miquel) Iwene Tansi, prevere, de l'orde Cistercenc, que va néixer al territori d'Onitsha, Nigèria, i essent encara nen, i en contra de la seva família, va abraçar la fe cristiana i va ser ordenat sacerdot, dedicant-se amb gran diligència a la cura pastoral fins que, fet monjo, va merèixer coronar amb una santa mort una vida santa. Al monestir de Mount Saint Bernard, prop de Leicester, Anglaterra (1964).
12. Beata Maria Cristina de la Immaculada (Adalheides) Brando, verge, que va dedicar la seva existència a la formació cristiana dels infants i va fundar la Congregació de les Germanes Víctimes Expiatòries de Jesús Sagramentat, amb la qual va promoure en gran manera l'adoració a la Sagrada Eucaristia. A la ciutat de Casoria, prop de Nàpols, Itàlia (1906).