Santa Jacinta Marto, nena

Santa Jacinta Marto, nena

El dia 20 de febrer del 1920 mor d’una grip Jacinta Marto, als deu anys. Nascuda a Fàtima l’11 de març del 1910 va rebre una bona formació cristiana. Entre el maig i l’octubre del 1917, en plena Gran Guerra, és testimoni de la presència de Nostra Senyora a la Cova d’Iria, juntament amb el seu germà Francesc i la seva cosina Llúcia. A partir d’aleshores, viu una vida de penitència, pregant pel Papa i per la conversió dels pecadors. Beatificada el 13 de maig del 2000 i canonitzada el 13 de maig de 2017 pel Papa Francesc. Una santa de deu anys: la vida no es mesura per la llargada, sinó per la intensitat.

1. Commemoració de sant Serapió, màrtir, que, en temps de l’emperador Deci, va ser víctima d’atroços turments i, després de dislocar-li tots els membres, va ser precipitat des de dalt de casa seva. A Alexandria, Egipte (c. 248).
2. Commemoració de cinc sants màrtirs que van morir a la ciutat de Tir, en temps de l’emperador Dioclecià, els quals, assotats primer i després exposats nus a les feres, van mostrar la seva ferma i inamovible constància malgrat la seva joventut. Un d’ells, de tot just vint anys, pregava amb els braços estesos en forma de creu, i tots, finalment, van ser degollats (303).
3. Commemoració de sant Tiranió, bisbe de Tir i màrtir, el qual, educat en la fe cristiana des de la seva més tendra edat, va aconseguir la corona de la glòria en ser destrossat amb garfis de ferro, juntament amb el prevere Zenobi. A Antioquia, Síria (311).
4. Sant Eleuteri, bisbe. A Tournai, a la Gàl·lia Belga (c. 530).
5. Trànsit de sant Euqueri, bisbe d’Orleans, que, desterrat per Carles Martell per raó de les calúmnies d’alguns envejosos, va trobar piadós refugi entre aquells monjos. Al cenobi de sant Trudó, a Brabant, d’Austràsia (c. 738).
6. Sant Lleó, bisbe, que es va ocupar sobretot de la cura dels pobres. A Catània, Sicília (c. 787).
7. Beata Jacinta Marto, la qual, essent encara una nena de tendra edat, va acceptar amb tota paciència la greu malaltia que l’afectava i va demostrar sempre una gran devoció a la Santíssima Verge Maria. A Aljustrel, prop de Fàtima, Portugal (1920).
8. Beata Júlia Rodzinska, verge de la Congregació de Germanes de Sant Domènec i màrtir, que durant l’ocupació militar de la seva pàtria en temps de guerra va ser confinada en un camp de concentració, on, després d’haver contret una greu malaltia, va passar a la glòria. A Sztutowo, prop de Gdynia (Gdansk), Polònia (1945).