Sant Bernat, abat i doctor de l'Església
Sant Bernat, abat i doctor de l'Església
Bernat (1090-1153) fundà i dirigí durant 38 anys el monestir de Claravall. Com a darrer pare de l’Església causà l’admiració als seus contemporanis: «En tu hi ha la misericòrdia i la tendresa. En tu es reuneix tot el que hi ha de bondat en cada criatura. Ara, aquest, que de l’ínfima llacuna de l’univers ha vingut, et suplica, una força prou gran per poder alçar els ulls cap a la darrera felicitat» (Dante Alighieri, Pregària de sant Bernat, a “La Divina Comèdia”).
- Memòria de sant Bernat, abat i doctor de l’Església. Va ingressar amb trenta companys al nou monestir del Cister. Després va ser fundador i primer abat del monestir de Clairvaux (Claravall), on va dirigir sàviament els monjos pel camí dels manaments del Senyor, amb la seva vida, la seva doctrina i el seu exemple. Va recórrer una i una altra vegada Europa per restablir la pau i la unitat i va il·luminar l'Església amb els seus escrits i savis consells, fins que va descansar en el Senyor prop de Langres, a França (1153).
- Commemoració de sant Samuel, profeta. Cridat per Déu quan encara era un nen. Després va ser jutge a Israel i, per mandat diví, va ungir Saül com a rei del seu poble. Però quan aquest va ser rebutjat per la seva falta de fidelitat, va conferir a David també la unció real, de la descendència del qual havia de néixer Crist.
- Sant Màxim, deixeble de sant Martí, que primerament va ser monjo a la localitat d'Ile-Barbe, prop de Lió, i posteriorment va fundar un monestir a la vora del riu Vigenne, on va morir en edat molt avançada. Prop de la fortalesa de Chinon, al territori de Tours, a Aquitània (s. V).
- Sant Filibert, abat. Educat en la cort del rei Dagobert, i encara adolescent, es va fer monjo. Va fundar i va dirigir primerament el cenobi de Jumièges i després el d’Hero. Al monestir de Noirmoutier, a l'illa d’Hero, a la costa dAquitània (~ 684).
- Sants màrtirs Leovigild i Cristòfol, monjos. Durant la persecució duta a terme pels musulmans van proclamar espontàniament Crist davant del jutge, per la qual cosa van ser decapitats, rebent així la palma del martiri. A Còrdova, a la regió hispànica d’Andalusia (852).
- Mort del beat Bernat Ptolemeu, abat i fundador de la Congregació Olivetana segons la Regla de sant Benet. Va treballar amb gran obstinació per la disciplina monàstica i, quan la pesta assolava Itàlia, va morir entre els monjos de Siena, exposats al mateix perill. A Siena, de la Toscana (1348).
- Beats Lluís Francesc Le Brun i Gervasi Brunel, preveres i màrtirs. Un era monjo de la Congregació Benedictina de sant Maur, i l'altre prior de l'abadia de la Trapa, de l'orde Cistercenc. Tots dos, retinguts de manera inhumana durant la Revolució Francesa, van consumar el martiri esgotats per la malaltia. En una nau ancorada davant de Rochefort, a la costa francesa (1794).
- Beata Maria de Maties, verge, que va fundar l'institut de les Germanes de l’Adoració de la Preciosíssima Sang del Senyor. A Roma (1866).
- Mort del papa sant Pius X, la memòria del qual se celebra l’endemà. A Roma (1914).
- Beat Maties Cardona, prevere de l’orde de Clergues Regulars de les Escoles Pies, màrtir durant la persecució religiosa. A Vallibona, prop de Castelló, a la regió llevantina (1936).
- Beata Maria Climent Mateu, verge i màrtir. Durant la persecució religiosa, va merèixer ser configurada amb Crist per la seva mort en la fe. A la ciutat de Xàtiva, a la comarca valenciana de La Safor (1936).
- Beat Ladislau Maczkowski, prevere i màrtir. De nacionalitat polonesa, va ser deportat en temps de guerra i va defensar la fe, entre tortures de mort, davant els enemics de la dignitat humana i cristiana. Al camp de concentració de Dachau, prop de Munic, a Baviera, Alemanya (1942).







