Santoral

20 d'abril

Santa Agnès de Montepulciano, verge

“Els anys bons, per l'abril trons”: els trons, a la primavera, no són massa habituals, per això si trona és un bon indicador que l’any serà profitós.
Dita popular
Santa Agnès de Montepulciano, verge

Els atributs que trobem en santa Agnès (“pura”) ens diuen qui va ser: va vestida amb l’hàbit dominicà (blanc i negre), perquè el 1306 va fundar un monestir a Montepulciano que primer va posar sota la regla de Sant Agustí per acabar amb la de Sant Domènec; porta un anyell: és el que vol dir el seu nom, però també la seva qualitat de mansoia; un lliri: per la seva virginitat; un llibre: com a fundadora i abadessa; i finalment, porta a la mà una maqueta de Montepulciano: el poble toscà on havia nascut el 1274 i on hi va morir el 20 d’abril de 1317. Agnès va trobar amb el beat dominic Raimondo delle Vigne (~1330-1399) un bon biògraf. Santa Caterina de Siena (1347-1380) en fou devota. El papa Benet XIII la va canonitzar el 1726.

  1. Sant Anicet, papa. Va rebre fraternalment com a hoste insigne a sant Policarp, per tractar junts sobre la data de la Pasqua. A Roma (~ 166).
  2. Sants Sulpici i Servilià, màrtirs, enterrats al segon mil·liari de la via Llatina. A Roma (data incerta).
  3. Sant Secundí, màrtir. A Còrdova, a la Hispània Bètica (s. IV).
  4. Sant Marcel·lí, primer bisbe de la ciutat d’Ambrun. Era oriünd d’Àfrica i va convertir a la fe de Crist la major part de la població dels Alps Marítims. Sant Eusebi de Vercelli el va ordenar bisbe. A Ambrun, Gàl·lia (~ 374).
  5. Sant Marcià, monjo. A Auxerre, a la Gàl·lia Celta (~ 488).
  6. Sant Teodor, monjo. Va ser anomenat “Triquí” per l’aspre cilici amb què es cobria, i va conduir una admirable existència en la solitud. A Constantinoble (s. V).
  7. Sant Anastasi, bisbe i màrtir. Durant el regnat de l’emperador Focas va ser assassinat cruelment per uns sicaris. A Antioquia de Síria (609).
  8. Santa Heliena, verge. Consolidada en el seguiment de Crist, va abraçar una vida solitària en la qual va servir constantment a Déu en les necessitats dels religiosos i dels malalts. A la regió de Laurino, prop de Pesto, a la Campània (s. VII).
  9. Sant Vihó, bisbe. Era oriünd de Frísia i l’emperador Carlemany el va enviar com a abat per evangelitzar la regió. Després de ser ordenat bisbe d’aquesta Església, va haver de patir molt per Crist. A Osnabrück, a Saxònia (804).
  10. Beat Gerald de Salles. Es va dedicar a la vida penitent i va ser un canonge pobre i un eremita més pobre encara. Va atraure a molts a l’amor de Déu i a la vida eremítica, i va fundar diverses cases de canonges regulars. Al monestir de Chàteliers, a la regió de Poitiers, França (1120).
  11. Beat Domènec Vernagalli, prevere de l’orde dels Camaldulencs, que va construir un orfenat. A Pisa, a la regió de la Toscana (1218).
  12. Santa Agnès, verge. Va vestir l’hàbit de les verges als nou anys, i als quinze, en contra de la seva voluntat, va ser elegida superiora de les monges de Proceno. Més endavant va fundar un monestir, sotmès a la disciplina de sant Domènec, on va donar mostres d’una profunda humilitat. A Montepulciano, també a la regió de la Toscana (1317).
  13. Beat Simó de Todi Rinalducci, prevere de l’orde dels Eremites de Sant Agustí. Amb el seu ensenyament i el seu exemple va edificar els joves estudiants i tot el poble de Déu. A Bolonya, a la regió de l’Emília (1322).
  14. Beats Jaume Bell i Joan Finch, màrtirs. El primer d’ells va ser sacerdot, tot i que va viure durant vint anys a l’apostasia fins que es va reconciliar amb l’Església catòlica a instàncies d’una dona piadosa. El segon, pare de família, agricultor i catequista, per la seva fe va estar empresonat durant diversos anys, i va patir fam i altres proves. Ambdós van aconseguir, en temps de la reina Elisabet I, el premi de la glòria amb el seu martiri. A Lancaster, Anglaterra (1584).
  15. Beats Ricard Sageant i Guillem Thompson, preveres i màrtirs. Van ser condemnats a mort per haver entrat i romàs al país essent sacerdots. Van complir el seu martiri a Tyburn. A Londres, Anglaterra (1584).
  16. Beat Maurici MacKenraghty, prevere i màrtir. Després de dos anys a la presó, per no reconèixer l’autoritat d’Elisabet I sobre l’Església, va ser ajusticiat al patíbul. A Clone, Irlanda (1585).
  17. Beat Antoni Page, prevere i màrtir, home mans i honest. Va ser condemnat a cruels suplicis per ser sacerdot. A York, Anglaterra (1593).
  18. Beats Francesc Page, de la Companyia de Jesús, i Robert Watkinson, preveres i màrtirs, aquest segon ordenat tot just feia un mes. Durant el regnat d’Elisabet I, van ser ajusticiats a Tyburn per ser sacerdots. A Londres, Anglaterra (1602).
  19. Beata Clara (Dina) Bosatta, verge. Amb l’ajuda del beat Lluís Guanella, va fundar la Petita Casa de la Divina Providència. A Pianello Lario, Itàlia (1887).
  20. Beat Anastasi Pankiewicz, prevere de l’orde dels Germans Menors i màrtir. Fins a la mort va donar testimoni de la seva fe contra un règim que oprimia la dignitat cristiana. A la localitat de Hartheim, prop de Linz, Àustria, mentre era conduït al camp de concentració de Dachau (1942).
 

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Si no us convertiu, tots acabareu de la mateixa manera.

(Lc 13,1-9)