Dia 20 d’abril, Dijous de la II setmana de Pasqua: Santa Agnès de Montepulciano, verge

Els atributs que trobem en aquest santa ens diuen qui va ser: va vestida amb l’hàbit dominicà (blanc i negre), perquè el 1306 va fundar un monestir a Montepulciano que primer va posar sota la regla de Sant Agustí per acabar amb la de Sant Domènec; porta un anyell: és el que vol dir el seu nom, però també la seva qualitat de mansoia; un lliri: per la seva virginitat; un llibre: com a fundadora i abadessa; i finalment, porta a la mà una maqueta de Montepulciano: el poble toscà on havia nascut el 1274 i on hi va morir el 20 d’abril de 1317. Agnès va trobar amb el beat dominic Raimondo delle Vigne (~1330-1399) un bon biògraf i santa Caterina de Siena (1347-1380) en fou devota. El papa Benet XIII la va canonitzar el 1726

1. Sant Anicet, papa. Va rebre fraternalment com a hoste insigne a sant Policarp, per tractar junts sobre la data de la Pasqua. A Roma (c. 166).

2. Sants Sulpici i Servilià, màrtirs, enterrats al segon mil·liari de la via Llatina. A Roma (data incerta).

3. Sant Secundí, màrtir. A Còrdova, a la Hispània Bètica (s. IV).

4. Sant Marcel·lí, primer bisbe de la ciutat d’Ambrun. Era oriünd d’Àfrica i va convertir a la fe de Crist la major part de la població dels Alps Marítims. Sant Eusebi de Vercelli el va ordenar bisbe. A Ambrun, Gàl·lia (c. 374).

5. Sant Marcià, monjo. A Auxerre, a la Gàl·lia Celta (c. 488).

6. Sant Teodor. Va ser anomenat “Triquí” per l’aspre cilici amb què es cobria, i va conduir una admirable existència en la solitud. A Constantinoble (s. V).

7. Sant Anastasi, bisbe i màrtir. Durant el regnat de l’emperador Focas va ser assassinat cruelment per uns sicaris. A Antioquia de Síria (609).

8. Santa Heliena, verge. Consolidada en el seguiment de Crist, va abraçar una vida solitària en la qual va servir constantment a Déu en les necessitats dels religiosos i dels malalts. A la regió de Laurino, prop de Pesto, a la Campània (s. VII).

9. Sant Vihó, bisbe. Era oriünd de Frísia i l’emperador Carlemany el va enviar com a abat per evangelitzar la regió. Després de ser ordenat bisbe d’aquesta Església, va haver de patir molt per Crist. A Osnabrück, a Saxònia (804).

10. Beat Gerald de Salles. Es va dedicar a la vida penitent i va ser un canonge pobre i un eremita més pobre encara. Va atraure a molts a l’amor de Déu i a la vida eremítica, i va fundar diverses cases de canonges regulars. Al monestir de Chàteliers, a la regió de Poitiers, França (1120).

11. Beat Domènec Vernagalli, prevere de l’orde dels Camaldulencs, que va construir un orfenat. A Pisa, a la regió de la Toscana (1218).

12. Santa Agnès, verge. Va vestir l’hàbit de les verges als nou anys, i als quinze, en contra de la seva voluntat, va ser elegida superiora de les monges de Proceno. Més endavant va fundar un monestir, sotmès a la disciplina de sant Domènec, on va donar mostres d’una profunda humilitat. A Montepulciano, també a la regió de la Toscana (1317).

13. Beat Simó de Todi Rinalducci, prevere de l’orde dels Eremites de Sant Agustí. Amb el seu ensenyament i el seu exemple va edificar els joves estudiants i tot el poble de Déu. A Bolonya, a la regió de l’Emília (1322).

14. Beats Jaume Bell i Joan Finch, màrtirs. El primer d’ells va ser sacerdot, tot i que va viure durant vint anys a l’apostasia fins que es va reconciliar amb l’Església catòlica a instàncies d’una dona piadosa. El segon, pare de família, agricultor i catequista, per la seva fe va estar empresonat durant diversos anys, i va patir fam i altres proves. Ambdós van aconseguir, en temps de la reina Elisabet I, el premi de la glòria amb el seu martiri. A Lancaster, Anglaterra (1584).

15. Beats Ricard Sageant i Guillem Thompson, preveres i màrtirs. Van ser condemnats a mort per haver entrat i romàs al país essent sacerdots. Van complir el seu martiri a Tyburn. A Londres, també a Anglaterra (1584).

16. Beat Maurici MacKenraghty, prevere i màrtir. Després de dos anys a la presó, per no reconèixer l’autoritat d’Elisabet I sobre l’Església, va ser ajusticiat al patíbul. A Clone, Irlanda (1585).

17. Beat Antoni Page, prevere i màrtir, home mans i honest. Va ser condemnat a cruels suplicis per ser sacerdot. A York, Anglaterra (1593).

18. Beats Francesc Page, de la Companyia de Jesús, i Robert Watkinson, preveres i màrtirs, aquest segon ordenat tot just feia un mes. Durant el regnat d’Elisabet I, van ser ajusticiats a Tyburn per ser sacerdots. A Londres, Anglaterra (1602).

19. Beata Clara (Dina) Bosatta, verge. Amb l’ajuda del beat Lluís Guanella, va fundar la Petita Casa de la Divina Providència. A Pianello Lario, Itàlia (1887).

20. Beat Anastasi Pankiewicz, prevere de l’orde dels Germans Menors i màrtir. Fins a la mort va donar testimoni de la seva fe contra un règim que oprimia la dignitat cristiana. A la localitat de Hartheim, prop de Linz, Àustria, mentre era conduït al camp de concentració de Dachau (1942).

Altres: advocacions marianes, commemoracions de congregacions religioses, sants i beats (tradició, costumari…).

Diòcesi d’Oriola-Alacant: La Santa Faç de Nostre Senyor Jesucrist (Dijous de la II setmana de Pasqua).

► “D’abril i maig en surt el raig, esplet d’un any”: hom creu que les pluges d’aquests dos mesos són cabdals per a les collites.