Santa Agnès de Praga, verge

Santa Agnès de Praga, verge

Especialment el calendari franciscà celebra avui la memòria d’aquesta filla del rei Otokar I de Bohèmia. Agnès havia nascut cap al 1202, i de ben joveneta estava destinada a un matrimoni de conveniència amb el fill de l’emperador Frederic II, fins que va descobrir l'esperit franciscà gràcies a Clara d'Assís, amb qui va mantenir correspondència: «Malgrat que podíeu haver gaudit més que ningú en honors i dignitats mundanes, preferíreu la santíssima pobresa» (Primera carta). Llavors, amb els seus recursos, va obrir a Praga, amb altres companyes, un hospital per als pobres i un convent de clarisses, on hi va entrar l'any 1234 i del qual va acabar essent abadessa. Tenia personalment cura dels pobres i els malalts, i alhora dedicava hores a la pregària i al silenci. Va morir el 2 de març de 1282. Canonitzada per Joan Pau II el 1989.

1. Sant Troadi, màrtir en la persecució de l’emperador Deci. Sant Gregori Taumaturg va testimoniar el seu combat. A Neocesarea, al Pont (~ 250).
2. Sant Ceada, bisbe, que en moments difícils va exercir l’ofici episcopal a les províncies de Mèrcia, Lindisfarne i del centre d’Anglaterra. Va exercir aquest ministeri amb gran perfecció de vida, segons els exemples dels antics pares. A Lichfield, Anglaterra (672).
3. Sant Lluc Casali de Nicòsia, monjo, cèlebre per la seva humilitat i altres virtuts. A Agira, Sicília (s. IX).
4. Santa Agnès, abadessa, filla del rei Otokar, que, després d’haver renunciat a núpcies reals i desitjosa de casar-se amb Jesucrist, va abraçar la Regla de santa Clara al monestir edificat per ella mateixa, on va voler observar la pobresa d’acord amb la regla. A Praga, Bohèmia (~ 1282).
5. Beat Carles Bono, el qual, essent príncep de Dinamarca i després comte de Flandes, es va mostrar paladí de la justícia i defensor dels pobres, fins que va ser assassinat per uns soldats als quals impel·lia cap a la pau que ells rebutjaven. A Bruges, Flandes (1127).
6. Beata Àngela de la Creu Guerrero Gonzàlez, verge, fundadora de l’institut de les Germanes de la Creu, que no es va reservar cap dret per a ella sinó que ho va deixar tot per als pobres, als quals acostumava a anomenar els seus senyors, i els servia de veritat. A Sevilla (1932). L’Institut de les Germanes de la Creu ho celebra el dia 5 de novembre.