Sant Lidà (Lidanus), abat

Sant Lidà (Lidanus), abat Un abat, una mica especial, el d’avui. Lidà havia nascut a Antena (avui Civita d’Antino, Aquila) vers el 1030 i, encara nen, entrà al monestir benedictí de Montecassino. Ja més grandet va fundar un monestir a Sezze, al peu de Monte Antoniano, d’on en fou abat durant més de setanta anys. Encara avui el lloc porta el seu nom: i és que el monestir el va pagar de la seva herència familiar i amb els seus monjos va sanejar les terres circumdants, alliberant així els seus habitants de les febres palúdiques. Un abat i un monestir molt útil per a l’entorn (com la major part).

1. Sants Procés i Martinià, màrtirs. A Roma, al cementiri de Damas, al segon mil·liari de la via Aurèlia (data incerta).
2. Commemoració dels sants màrtirs Lliberat, abat, Bonifaci, diaca, Servent i Rústic, sotsdiaques, Rogat i Septimi, monjos, i el nen Màxim. A Cartago, durant la persecució desencadenada pels vàndals sota el rei arrià Hunneric, per confessar la veritable fe catòlica i un sol baptisme, van ser sotmesos a cruels turments, clavats a les llenyes amb què havien de ser cremats i colpejats amb rems fins que els caps els van quedar destrossats. Així van acabar triomfalment, per la qual cosa van merèixer ser coronats pel Senyor (484). Els Agustins els celebren el dia 26 d’agost.
3. Santa Monegunda, consagrada a Déu. Va deixar la pàtria i els parents i es va lliurar únicament a la pregària. A Tours, Nèustria (~ 557).
4. Sant Suitun, bisbe. Cèlebre per la seva austeritat i pel seu amor als pobres. Va construir moltes esglésies, que visitava sempre a peu. A Winchester, Anglaterra (862).
5. Sant Lidanus, abat, fundador del monestir de Sezze. Amb els seus monjos va sanejar les terres circumdants, alliberant d'aquesta forma els seus habitants de la febre palúdica. A Sezze, al Laci (1118).
6. Trànsit del beat Pere de Luxemburg, bisbe de Metz, que va viure entregat a la penitència i a la pregària. A Villeneuve, prop dAvinyó, França (1387).
7. Commemoració dels beats Joan i Pere Becchetti, preveres de Forde d’Ermitans de Sant Agustí, units més pel gènere de vida que pels vincles de la sang. A Fabriano, del Picè, Itàlia (~ 1420/1421).
8. Sant Bernardí Realino, prevere de la Companyia de Jesús. Il·lustre per la seva caritat i la seva benignitat, menyspreant els honors del món, es va lliurar a la cura pastoral dels presos i dels malalts, i al ministeri de la paraula i del sagrament de la penitència. A Lecce, a la Pulla (1616).
9. Beata Eugènia Joubert, verge de la Congregació de la Sagrada Família del Sagrat Cor, que va consagrar la seva vida a ensenyar la doctrina cristiana a les nenes i, atacada per la tisi, amb amor va seguir Crist pacient. A Lieja, Bèlgica (1904).