2 DE GENER

Sant Basili el Gran i Sant Gregori Nazianzè, bisbes i doctors de l'Església

Memòria dels sants Basili el Gran (330-379) i Gregori Nacianzè (330-390), bisbes i doctors de l’Església. Basili, bisbe de Cesarea de Capadòcia (ara Turquia), anomenat “el Gran” per la seva doctrina i saviesa. Va ensenyar als monjos la meditació de l’Escriptura, el treball en l’obediència i la caritat fraterna, i va ordenar la seva vida segons les regles que ell mateix va redactar. Amb els seus egregis escrits va educar els fidels i va brillar pel seu treball pastoral envers els pobres i els malalts. Va morir el dia u de gener de 379. Gregori, amic seu, va ser bisbe de Sasima, Constantinoble i, finalment, de Nazianç. Va defensar amb vehemència la divinitat del Verb, mereixent per això ser anomenat “Teòleg”. L’Església s’alegra de celebrar conjuntament la memòria d’aquests grans doctors (389).

  • Mort de sant Telesfor, papa, que, segons recorda sant Ireneu, essent el setè successor dels apòstols, va patir un gloriós martiri. A Roma (c. 136).
  • Sants Argeu, Narcís i Marcel·lí, màrtirs. Al territori de Cori (s. IV).
  • Sant Teodor, bisbe, que, esforçant-se per establir la disciplina eclesiàstica, va ser objecte de persecució per part dels reis Xildebert i Gontran, els quals el van exiliar tres vegades. A Marsella, ciutat de la Provença, Gàl·lia (ara França) (594).
  • Sant Bladuf (Blidú), prevere i monjo, deixeble de sant Columbà. Al monestir de Bobbio, a la regió d’Emília (ara Itàlia) (c. 630).
  • Sant Joan el Bo, bisbe, que va restituir a aquesta població la seu episcopal, traslladada per causa dels llombards a la ciutat de Gènova. Per la seva fe i els seus bons costums va ser agradable a Déu i als homes. A Milà, ciutat de la Llombardia (ara Itàlia) (c. 660).
  • Sant Vincencià, eremita. A la regió de Tula, Aquitània (ara França) (672).
  • Sant Mainquí, celebrat com a bisbe. A Luimneach, ciutat d’Hibèmia (ara Irlanda) (s. VII).
  • Sant Adalhardt, abat, que va disposar les coses perquè tots tinguessin el necessari, de manera que ningú no tingués res de superflu ni morís per la misèria, i així donessin lloança a Déu. Al monestir de Corbie, a la Gàl·lia dels amibians (ara França) (826).
  • Sant Airald, bisbe, que, tant en la solitud de Portes com a la seu de Mauriena, va saber conciliar la prudència del pastor amb l’austeritat i els costums dels cartoixans. A Mauriena, a la Savoia (ara França) (1146).
  • Sant Silvestre, abat, que va viure sota la disciplina dels sants Pares d’Orient. A Troina, Sicília (ara Itàlia) (s. XII).
  • Beat Marcolí Amanni, prevere de l’orde dels Predicadors, que va dedicar amb gran simplicitat tota la seva vida, en el silenci i la solitud, al servei dels pobres i dels nens. A Forli, a la regió d’Emília (ara Itàlia) (1397).
  • Beata Estèfana Quinzani, verge, del Tercer Orde de Sant Domènec, dedicada enterament a la contemplació de la Passió del Senyor i a la instrucció cristiana de les joves. A Soncino, de la Llombardia (ara Itàlia) (1530).
  • Beats Guillem Repin i Llorenç Bàtard, preveres i màrtirs, que van ser decapitats durant la Revolució Francesa per la seva fidelitat a l’Església. A la ciutat d’Angers, França (1794).
  • Beata Maria Anna (Maria Stella) Soureau-Blondin, verge, la qual, encara que analfabeta en la seva joventut, va fundar la Congregació de les Germanes de Santa Anna, per a l’educació dels fills dels camperols, i va donar sempre mostres d’un carisma extraordinari en favor de l’ensenyament als joves. A la ciutat de Lachine, a la província canadenca del Quebec (1890).
  • Altres: advocacions marianes, commemoracions de congregacions religioses, sants i beats (tradició, costumari…).
  • Diada de la Mare de Déu, Auxili dels Cristians

Saragossa: Commemoració de la vinguda de Maria.

El mes de gener és la clau del graner.

El mes de gener és la clau del graner.