Beat Pere Crisci, sagristà

Beat Pere Crisci, sagristà

L’italià Pere va néixer a Foligno (Umbria) cap al 1243. Quan tenia 30 anys, després de repartir tots els seus béns entre els pobres, es va dedicar al servei de la catedral, hostatjant-se en el forat del campanar, i emprant el temps en la pregària i el dejuni. Molt popular entre el poble, tothom l’anomenava Pietrillo i, quan va morir el 19 de juliol del 1323, ja el consideraven sant. El 1400 el papa Bonifaci IX va concedí indulgències el dia de la seva festa.

1. Commemoració de sant Epafres, que va treballar molt a Colosses, Laodicea i Hieràpolis en la divulgació de l'Evangeli, i a qui sant Pau anomena caríssim conservent, concautiu i fidel ministre de Crist (s. I).
2. Sants Macedoni, Teòdul i Tacià, màrtirs, que, essent emperador Julià l’Apòstata, per ordre del prefecte Almaqui i després de patir molts turments, van ser tombats sobre graelles roents, i així van aconseguir serenament el martiri. A Meros, de Frígia (c. 362).
3. Santa Macrina, verge, germana dels sants Basili el Gran, Gregori de Nissa i Pere de Sebaste, gran coneixedora de les Sagrades Escriptures, que va abraçar la vida solitària i va ser exemple admirable d'amor a Déu i d'allunyament de les vanitats del món. Al monestir d’Annesis, prop del riu Iris, al Pont (379).
4. Sant Dió, anomenat "Taumaturg", arximandrita, natural d'Antioquia. Va ser ordenat sacerdot en aquesta ciutat, on hi va fundar un monestir sota la regla dels acemetes. A Constantinoble (s. V incert).
5. Sant Símmac, papa, a qui els cismàtics varen amargar la vida i va morir com un autèntic confessor de la fe. A Roma, a la basílica de Sant Pere (514).
6. Santa Àurea (Aurora), verge, germana dels sants màrtirs Adolf i Joan, la qual, en una de les persecucions realitzades pels musulmans va ser portada davant del jutge i, espantada, va negar la fe, però després, penedida, es va presentar de nou davant del mateix jutge i, repetit el judici, es va mantenir ferma, vencent l’enemic en vessar la seva sang per Crist. A Còrdova, a la província hispànica d'Andalusia (856).
7. Sant Bernald o Bernulf, bisbe, que va lliurar del domini dels senyors laics a les esglésies i als monestirs de la seva diòcesi, va fundar noves esglésies i va introduir els usos i costums cluniacencs als monestirs. A Utrecht, de Gelderland, a Lotaringia (1054).
8. Beata Stilla, verge consagrada, sepultada a l'església que ella mateixa havia fundat. Al monestir de Marienburg, a la Francònia (~ 1140).
9. Beat Pere Crisci, el qual, després d’haver distribuït tots els seus béns entre els pobres, es va posar al servei de la catedral i va portar vida humil i penitent a la torre de les campanes. A Foligno, de l’Úmbria (~ 1323).
10. Sant Joan Plessington, prevere i màrtir, que havent estat ordenat sacerdot a Segòvia, raó per la qual en tomar a Anglaterra va ser condemnat a la forca, essent rei Jaume II. A Chester, a Anglaterra (1679).
11. Sant Joan Baptista Zhou Wurui, màrtir, que, jove encara, va confessar amb franquesa davant els seguidors del moviment dels Yihetuan que era cristià, per la qual cosa, després d’ésser-li amputats diversos membres, el van rematar a cops de destral. A Lujiazhuang, poble proper a Yingxian, a la província xinesa de Hebei (1900).
12. Sants màrtirs Elisabet Qin Bianzhi i el seu fill de catorze anys Simó Qin Chunfu, que en la mateixa persecució, forts en la fe, van vèncer la crueltat dels seus enemics. A la localitat de Liucun, prop de la ciutat de Renqin, a Hebei (1900).
13. Beats Aquil·les Puchala i Hermann Stepien, preveres de l’orde dels Germans Menors Conventuals i màrtirs, que durant l’ocupació militar de Polònia, la seva pàtria, van ser assassinats per odi a la fe. A la localitat de Borowikowszczyzna, a Polònia (1943).