Santa Agnès, verge i màrtir

Santa Agnès, verge i màrtir

«És tradició que sofrí el martiri a l'edat de dotze anys. La majoria s'admirava que donés tan fàcilment una vida que no havia quasi tingut; la lliurà com si ja l'hagués fruïda» (St. Ambròs). Aquest fet durant la persecució de Dioclecià (305), fou aviat ampliat per llegendes que expliquen el per què de l'afecció amb què l'Església de Roma sempre ha envoltat el record de Santa Agnès.

Nota: Santa Agnès se celebra en el calendari universal el dia 21 de gener com a memòria obligatòria. A Catalunya, com que coincideix amb la festa dels sants Fructuós, Auguri i Eulogi, fins l'any 2016 se celebrava santa Agnès el dia 22, juntament amb sant Vicenç, tots dos amb la categoria de memòria lliure. En el calendari per a les diòcesis catalanes aprovat el 2016 per la Congregació per al Culte Diví i la Disciplina dels Sagraments, per poder-los celebrar com a memòria obligatòria, que és la categoria pròpia, es manté sant Vicenç el dia 22 i santa Agnès passa a celebrar-se el 19 de gener, que és la data més propera que quedava lliure per poder posar una memòria obligatòria.

► A l’arquebisbat de Barcelona: Parròquia de Santa Agnès (C/ Sant Elies 23), que es formà de la separació territorial de l’antiga parròquia dels sants Gervasi i Protasi, a la plaça de la Bonanova. Parròquia mare de totes les del barri i actual seu de l’arxiprestat de Sant Gervasi.

1. Memòria de santa Agnès, verge i màrtir, que essent encara adolescent, va oferir a Roma el suprem testimoni de la fe, consagrant amb el martiri el títol de la castedat. Va sortir victoriosa sobre la seva edat i el tirà, va suscitar una gran admiració del poble i va adquirir una major glòria davant el Senyor. Avui se celebra el dia de la seva sepultura (s. III/IV). Inscrita el dia 21 en el Martirologi Romà de l’Església, a Catalunya, a causa de la festa dels sants Fructuós, Auguri i Eulogi (21 de gener), la seva memòria litúrgica es trasllada al dia d’avui (Congregació per al Culte Diví i la Disciplina dels Sagraments del 2016).
2. Passió de sant Germànic, màrtir de Filadèlfia en temps dels emperadors Marc Antoni i Lluci Aureli. Va ser deixeble de sant Policarp, al qual va precedir en el martiri, i condemnat pel jutge en el vigor de la primera joventut, per gràcia de Déu va superar la por de la fragilitat corporal i va arribar a provocar ell mateix a l’animal que van destinar per al seu sacrifici. A Esmirna, Àsia (Turquia) (~ 167).
3. Sant Poncià, màrtir, que va ser durament assotat amb vares i, finalment, degollat per la seva fe en Crist, en temps de l'emperador Antoni. Prop de Spoleto, ciutat de l'Úmbria (Itàlia) (s. II).
4. Sants Màrius, Marta, Audifàs i Abacuc (Abac), màrtirs. A la via Comèlia, el tretzè mil·liari abans de Roma, al cementiri de Nimfa (~ s. IV).
5. Commemoració de sant Macari el Gran, prevere i abat del monestir de Scete, Egipte, el qual, considerant-se mort al món, vivia només per a Déu i així ho ensenyava als seus monjos (~ 390).
6. Commemoració de sant Macari, anomenat Alexandrí, prevere i abat a les muntanyes de Scete, Egipte (s. V).
7. Commemoració de sant Bassià, bisbe, que va lluitar enèrgicament, juntament amb sant Ambròs de Milà, per protegir el seu ramat de l'heretgia dels arrians, que encara persistien a la seva diòcesi. A la ciutat de Lodi, a la Ligúria (Itàlia) (409).
8. Santes Liberata i Faustina, germanes i verges, que van fundar el monestir de Santa Margarida. A Como, ciutat de la Llombardia (tàlia) (580).
9. Sant Launomar, abat del monestir de Corbion, que havia fundat ell mateix en la solitud de Perche. Prop de Camuti (Chârtres), Nèustria (França) (~ 593).
10. Sant Joan, bisbe, el qual, durant la guerra contra els llombards que agitava tot Itàlia, va atendre òptimament les necessitats de la seva Església, com narra sant Gregori el Gran, papa, el qual li va enviar el seu llibre de la Regla Pastoral. A la ciutat de Ravenna, a la Flamínia (Itàlia) (595).
11. Sant Remigi, bisbe, germà del rei Pipí, que es va preocupar per introduir la manera romana al cant de la salmòdia. A Rouen, ciutat de Nèustria (França) (~ 762).
12. Sant Arseni, bisbe, que va ser un pastor completament dedicat al seu ramat i assidu en la pregària nocturna. A l'illa de Corfu, Grècia (s. X).
13. Beat Marcel Spínola Maestre, bisbe, que va fundar cercles d'obrers per millorar la societat humana, va treballar per la veritat i l'equitat i va obrir casa seva als necessitats. A la ciutat de Sevilla (1906).