Sant Magí, màrtir

Sant Magí, màrtir

La tradició ens parla que fou un asceta del segle III que portà vida solitària a la serra de Brufaganya, al nord-oest de Tarragona. Molt més tard (1586) entrà en el Martirologi Romà, amb l'elogi: “Tarracone sancti Magini martyris” (A Tarragona, sant Magí, màrtir). Les fonts històriques anteriors al segle XVI, tant les dels santorals com les litúrgiques, no ens en dient res. Aquella primitiva Església Tarragonina volia tenir el seu testimoni. Patró secundari de la ciutat de Tarragona.

 

1. Sant Joan Eudes, prevere. Durant molts anys es va dedicar a la predicació a les parròquies i després va fundar la Congregació de Jesús i Maria, per a la formació dels sacerdots als seminaris, i una altra de religioses de Nostra Senyora de la Caritat, per enfortir en la vida cristiana les dones penedides. Va fomentar d'una manera especial la devoció als Sagrats Cors de Jesús i de Maria, fins que a Caen, de la regió de Normandia, a França, va descansar piadosament en el Senyor (1680).
2. Trànsit de sant Ezequiel Moreno Díaz, bisbe de Pasto, a Colòmbia, de l’orde dels Agustins Recol·lectes, que va treballar i, per anunciar l’Evangeli, va donar la seva vida tant a les Illes Filipines com a Amèrica del Sud. A Monteagudo, Navarra (1906). El Martirologi el posa en el lloc 18 d’aquest dia.
3. Sant Magne, màrtir. A la localitat de «Fabrateria Vetus», prop de Ceccano, al Laci (data incerta).
4. Sant Magí, màrtir. A la regió de Tarragona, a Hispània (data incerta).
5. Sant Timoteu, màrtir. Durant la persecució realitzada per l'emperador Dioclecià i el prefecte Urbà, després de patir victoriosament molts turments, va ser cremat a foc lent. A Gaza, a Palestina (~ 350).
6. Sant Andreu, tribú, i els seus companys soldats. Segons la tradició, després d’haver aconseguit amb l'ajuda divina una victòria sobre els perses, es van convertir a la fe de Crist i, acusats de ser cristians, en temps de l'emperador Maximilià van rebre una mort cruel en els congostos de les muntanyes del Taure, a mans de l'exèrcit del prefecte Seleuc. A Cilícia (s. IV).
7. Sepultura de sant Sixt III, Papa, que va restablir la concòrdia entre el Patriarcat d’Antioquia i el d’Alexandria, i a la Ciutat Eterna va erigir per al poble de Déu la basílica de Santa Maria, al turó Esquilí. A Roma, a la via Tiburtina, al costat de sant Llorenç (440).
8. Sant Donat, prevere, de qui es diu que va portar vida d'anacoreta durant molts anys. A la localitat de Sisteron, a França (s. VI).
9. Sant Bertulfo, abat, successor de sant Atal al govern del mateix cenobi. Al monestir de Bobbio, a la Ligúria (639).
10. Sant Sebald, eremita. A Nüremberg, a la Francònia, Alemanya (s. IX/X).
11. Sant Bartomeu de Simero, prevere i abat, que, després d'haver abraçat la vida eremítica, va fundar un monestir per als grecs. A Calàbria (1130).
12. Beat Guerric, abat. Veritable deixeble de sant Bernat, en no poder donar exemple del treball als seus germans per la debilitat del seu cos, els enfortia en la humilitat i la caritat amb reiterades exhortacions espirituals. Al monestir d’Igny, a França (1151/1157).
13. Beat Lleó II, abat. Al monestir de Cava, a la Campània (1295).
14. Mort de sant Lluís, bisbe. Nebot del rei sant Lluís, va preferir la pobresa evangèlica a les lloances i honors del món, i jove en anys, però madur en virtut, va ser elevat a la seu de Tolosa. A causa de la seva delicada salut, va descansar piadosament en el Senyor. A Brignoles, a la Provença, França (1297).
15. Beat Jordà de Pisa, prevere de l'orde dels Predicadors, que en llenguatge popular va exposar al poble la més alta doctrina amb la màxima senzillesa. A Piacenza, a l’Emília (~ 1311).
16. Beat Àngel, eremita de l'orde dels Camaldulencs. A Acquapagana, al Picè, Itàlia (1313).
17. Beats màrtirs Lluís Flores, prevere de l’orde dels Predicadors, Pere de Zúniga, prevere de l’orde dels Eremites de Sant Agustí, i tretze companys [1], mariners japonesos, que, portats a port i detinguts immediatament, van patir junts un mateix martiri, entre variades tortures, per la fe cristiana. A Nagasaki, al Japó (1622).
18. Beat Hug Green, prevere i màrtir. Ordenat a Duoai, va exercir el ministeri en la seva pàtria durant trenta anys, fins que, durant el regnat de Carles I, va merèixer ser associat a la passió de Crist, destrossat cruelment. A Dorcester, a Anglaterra (1642).
19. Beat Francesc Ibáñez Ibáñez, prevere i màrtir, que en el furor de la persecució contra la fe, va acabar la seva vida unit a Crist fins a la mort. A la localitat anomenada Llosa de Ranes, comarca valenciana de La Costera (1936).
20. Beat Tomàs Sitjar Fortià, prevere de la Companyia de Jesús i màrtir. En la persecució espanyola, va vessar la seva sang per Crist. A la ciutat de Gandia, comarca valenciana de La Safor (1936).
21. Beates Elvira de la Nativitat de la Mare de Déu Torrentallé Paraire i les seves companyes [2], verges de l’institut de les Germanes Carmelites de la Caritat i màrtirs, que en la prova de la fe per Crist, el seu Espòs, varen obtenir el fruit etern. A la localitat valenciana d'El Saler (1936).

[1] Els seus noms són: els beats Joaquim Hirayama, Lleó Sukeyemon, Miquel Diaz, Antoni Yamada, Marc Takenoshima Shinyemon, Tomàs Koyanagi, Jaume Matsuo Denshi, Llorenç Rokuyemon, Pau Sankichi, Joan Yago, Joan Nagata Mataktichi i Bartomeu Mohioye.

[2] Els seus noms són: Maria de la Nostra Senyora de la Providència Calaf Miracle, Francesca de Santa Teresa d’Amezúa Ibaibarriaga, Maria dels Abandonats del Santíssim Sagrament Giner Líster, Teresa de la Mare del Diví Pastor Chambó Palés, Àgata de la Nostra Senyora de les Virtuts Hernández Amorós, Maria dels Dolors de Sant Francesc Xavier Vidal Cervera, Maria de les Neus de la Santíssima Trinitat Crespo López i Rosa de la Nostra Senyora del Bon Consell Pedret Rull.