19 D’AGOST

Sant Joan Eudes, prevere

Joan (1601-1680), concretà el seu apostolat sacerdotal en la formació dels seminaristes, per als quals fundà la Congregació de Jesús i Maria (Eudistes). Com a reacció contra el jansenisme, fomentà molt la devoció a la humanitat de Jesús i propagà el culte als Cors de Jesús i de Maria: «No sentiu el que diu Jesús contra els grans de la terra, contra els rics d’aquest món? Desgraciats vosaltres, els rics, perquè teniu el vostre consol. Què n’és, de difícil, que els qui posseeixen els tresors de la terra puguin entrar al regne de Déu!».

També celebrem la festa de Sant Magí, màrtir

Al Pla de Tarragona (també Cervera, Igualada, Sant Quintí de Mediona…) avui fan la festa grossa amb l’aigua portada des del santuari de Brufaganya, amb carros carregats de bótes fins dalt. I és que sant Magí és conegut com “el Moisès català”: quan els soldats romans el portaven camí del suplici, veient-los assedegats, en Magí colpejà tres cops una pedra i en sorgí una font per als seus botxins. Patró secundari de la ciutat de Tarragona, fou el cardenal Cesare Baronio que el 1586 l’introduí en el Santoral de l’Església.

  1. Trànsit de sant Ezequiel Moreno Díaz, bisbe de Pasto, a Colòmbia, de l’orde dels Agustins Recol·lectes, que va treballar i, per anunciar l’Evangeli, va donar la seva vida tant a les Illes Filipines com a Amèrica del Sud. A Monteagudo, Navarra (1906). El Martirologi el posa en el lloc 18 d’aquest dia.
  2. Sant Magne, màrtir. A la localitat de «Fabrateria Vetus», prop de Ceccano, al Laci (data incerta).
  3. Sant Magí, màrtir. A la regió de Tarragona, a Hispània (data incerta).
  4. Sant Timoteu, màrtir. Durant la persecució realitzada per l’emperador Dioclecià i el prefecte Urbà, després de patir victoriosament molts turments, va ser cremat a foc lent. A Gaza, a Palestina (~ 350).
  5. Sant Andreu, tribú, i els seus companys soldats. Segons la tradició, després d’haver aconseguit amb l’ajuda divina una victòria sobre els perses, es van convertir a la fe de Crist i, acusats de ser cristians, en temps de l’emperador Maximilià van rebre una mort cruel en els congostos de les muntanyes del Taure, a mans de l’exèrcit del prefecte Seleuc. A Cilícia (s. IV).
  6. Sepultura de sant Sixt III, Papa, que va restablir la concòrdia entre el Patriarcat d’Antioquia i el d’Alexandria, i a la Ciutat Eterna va erigir per al poble de Déu la basílica de Santa Maria, al turó Esquilí. A Roma, a la via Tiburtina, al costat de sant Llorenç (440).
  7. Sant Donat, prevere, de qui es diu que va portar vida d’anacoreta durant molts anys. A la localitat de Sisteron, a França (s. VI).
  8. Sant Bertulfo, abat, successor de sant Atal al govern del mateix cenobi. Al monestir de Bobbio, a la Ligúria (639).
  9. Sant Sebald, eremita. A Nüremberg, a la Francònia, Alemanya (s. IX/X).
  10. Sant Bartomeu de Simero, prevere i abat, que, després d’haver abraçat la vida eremítica, va fundar un monestir per als grecs. A Calàbria (1130).
  11. Beat Guerric, abat. Veritable deixeble de sant Bernat, en no poder donar exemple del treball als seus germans per la debilitat del seu cos, els enfortia en la humilitat i la caritat amb reiterades exhortacions espirituals. Al monestir d’Igny, a França (1151/1157).
  12. Beat Lleó II, abat. Al monestir de Cava, a la Campània (1295).
  13. Mort de sant Lluís, bisbe. Nebot del rei sant Lluís, va preferir la pobresa evangèlica a les lloances i honors del món, i jove en anys, però madur en virtut, va ser elevat a la seu de Tolosa. A causa de la seva delicada salut, va descansar piadosament en el Senyor. A Brignoles, a la Provença, França (1297).
  14. Beat Jordà de Pisa, prevere de l’orde dels Predicadors, que en llenguatge popular va exposar al poble la més alta doctrina amb la màxima senzillesa. A Piacenza, a l’Emília (~ 1311).
  15. Beat Àngel, eremita de l’orde dels Camaldulencs. A Acquapagana, al Picè, Itàlia (1313).
  16. Beats màrtirs Lluís Flores, prevere de l’orde dels Predicadors, Pere de Zúniga, prevere de l’orde dels Eremites de Sant Agustí, i tretze companys, mariners japonesos, que, portats a port i detinguts immediatament, van patir junts un mateix martiri, entre variades tortures, per la fe cristiana. A Nagasaki, al Japó (1622).
  17. Beat Hug Green, prevere i màrtir. Ordenat a Duoai, va exercir el ministeri en la seva pàtria durant trenta anys, fins que, durant el regnat de Carles I, va merèixer ser associat a la passió de Crist, destrossat cruelment. A Dorcester, a Anglaterra (1642).
  18. Beat Francesc Ibáñez Ibáñez, prevere i màrtir, que en el furor de la persecució contra la fe, va acabar la seva vida unit a Crist fins a la mort. A la localitat anomenada Llosa de Ranes, comarca valenciana de La Costera (1936).
  19. Beat Tomàs Sitjar Fortià, prevere de la Companyia de Jesús i màrtir. En la persecució espanyola, va vessar la seva sang per Crist. A la ciutat de Gandia, comarca valenciana de La Safor (1936).
  20. Beates Elvira de la Nativitat de la Mare de Déu Torrentallé Paraire i les seves companyes, verges de l’institut de les Germanes Carmelites de la Caritat i màrtirs, que en la prova de la fe per Crist, el seu Espòs, varen obtenir el fruit etern. A la localitat valenciana d’El Saler (1936).

Altres: advocacions marianes, commemoracions de congregacions religioses, sants i beats (tradició, costumari…).

  • Benedictins: Sant Bernat Tolomei, abat (1348), fundador de l’Orde de Monte Oliveto.

Núvols per Sant Magí, la pluja és pel camí.

Núvols per Sant Magí, la pluja és pel camí.