18 DE MARÇ

Sant Ciril de Jerusalem, bisbe i Doctor de l’Església

Sant Ciril de Jerusalem, bisbe i Doctor de l’Església

Ciril de Jerusalem (~315-387), va néixer en una família cristiana benestant. L’any 348 va ser nomenat bisbe de Jerusalem i es va dedicar a la formació dels catecúmens, amb les seves “Catequesis”. El seu l’episcopat es complicà per les disputes teològiques amb els arrians, que van aconseguir exiliar-lo de Jerusalem. Després d’uns anys de persecució tornà a la seva seu episcopal i parti­cipà en el Concili de Constantinoble del 381. Pels seus escrits va ser declarat doctor de l’Església per Lleó XIII l’any 1882.

  1. Sant Ciril, bisbe de Jerusalem i doctor de l’Església. A causa de la fe va patir moltes injúries per part dels arrians i va ser expulsat amb freqüència de la seu. Amb pregàries i catequesi va exposar admirablement la doctrina ortodoxa, les Escriptures i els sagrats misteris (444).
  2. Commemoració de sant Alexandre, bisbe i màrtir. Quan anava de Capadòcia a Jerusalem, va rebre l’encàrrec pastoral de la Ciutat Santa, on va fundar una preciosa biblioteca i va obrir una escola, i quan destacava per la venerable i longeva edat, va ser conduït a Cesarea durant la persecució de Deci, on va completar amb un gloriós martiri la seva confessió de Crist (~ 250).
  3. Sant Frigidià, bisbe, el qual, oriünd d’Irlanda, va reunir clergues en un monestir, va desviar el curs del riu Sèrcul per al bé del poble, aconseguint així un nou territori fèrtil, i va convertir a la fe catòlica els llombards que havien irromput a la seva jurisdicció. A Lucca, a la Toscana (~ 588).
  4. Sant Lleobard, reclús. Es va recloure a la cel·la Major propera a un monestir. Va brillar per la seva admirable abstinència i humilitat. A Tours, Nèustria, regió de París (~ 593).
  5. Sant Brauli, bisbe. Era amic íntim de sant Isidor i el va ajudar a restaurar la disciplina eclesiàstica a tota la Hispània. Per la seva eloqüència i ciència va ser un digne successor seu. A Saragossa, a la Hispània Tarraconense (651).
  6. Sant Eduard, rei i màrtir, que, encara adolescent, va ser assassinat amb mala fe i traïció pels criats de la seva madrastra. A Wareham, Anglaterra (978).
  7. Trànsit de sant Anselm, el qual, essent bisbe de Lucca, en la controvèrsia de les investidures, fidelíssim a la Seu de Roma, va posar en mans del papa sant Gregori VII l’anell i el bàcul pastoral que, a contracor, havia rebut de mans de l’emperador Enric IV, i expulsat de la seu pels canonges que rebutjaven la vida comunitària, va ser enviat a la Llombardia com a legat del Papa, de qui va ser un valent col·laborador. A Màntua, Llombardia (1086).
  8. Sant Salvador d’Horta Grionesos, religiós de l’orde dels Germans Menors, que per a la salvació de cossos i ànimes es va fer humil instrument de Crist. A Càller, Sardenya (1567).
  9. Sants Joan Thules, prevere, i Roger Wrenno, oriünds de la regió de Lancaster, màrtirs de Crist en temps del rei Jaume I. A Lancaster, Anglaterra (1616).
  10. Beata Marta (Estimada) Le Bouteiller, verge de les Germanes de les Escoles Cristianes de la Misericòrdia, que, només amb el suport de Déu, va complir els més humils oficis sempre amb molta paciència. Al cenobi de Saint-Sauveur-le-Vicomte, a Normandia, nord de França (1883).
  • Altres: advocacions marianes, commemoracions de congregacions religioses, sants i beats (tradició, costumari…).
  • Escolapis: Beata Celestina Donati, verge. Fundadora de la Congregació de les Filles Pobres de Sant Josep de Calassanç (Calassàncies) (1925).

PPer Sant Salvador, deixa la capa, pastor”: el pastor ja podia començar a prescindir de la roba d’abric

PPer Sant Salvador, deixa la capa, pastor”: el pastor ja podia començar a prescindir de la roba d’abric