Dia 18 de març, dissabte: Sant Salvador d’Horta, religiós

Fill de Santa Coloma de Farners, de petit, va fer de pastor i d’aprenent de sabater. Als 20 anys entra al convent de Barcelona dels Franciscans Observants, com a germà llec, exercint càrrecs ben humils (porter, ajudant de cuina…). Però aquest humil franciscà ben aviat fou conegut gràcies a les guaricions que feia. El mateix rei Felip II el cridà a Madrid, perquè pregués per la Cort. Tanta fama, incomodà als seus superiors que el traslladaven de convent en convent (Tortosa, Horta de Sant Joan –d’aquí li ve el nom-, Reus, Lleida, Barcelona), fins a Càller (Sardenya), on morí l’any 1567. «Déu és bo –havia respost al rei- i quan demanem coses justes i santes, som escoltats».

1. Sant Ciril, bisbe de Jerusalem i doctor de l’Església. A causa de la fe va patir moltes injúries per part dels arrians i va ser expulsat amb freqüència de la seu. Amb pregàries i catequesi va exposar admirablement la doctrina ortodoxa, les Escriptures i els sagrats misteris (444).

2. Commemoració de sant Alexandre, bisbe i màrtir. Quan anava de Capadòcia a Jerusalem, va rebre l’encàrrec pastoral de la Ciutat Santa, on va fundar una preciosa biblioteca i va obrir una escola, i quan destacava per la venerable i longeva edat, va ser conduït a Cesarea durant la persecució de Deci, on va completar amb un gloriós martiri la seva confessió de Crist (c. 250).

3. Sant Frigidià, bisbe, el qual, oriünd d’Irlanda, va reunir clergues en un monestir, va desviar el curs del riu Sèrcul per al bé del poble, aconseguint així un nou territori fèrtil, i va convertir a la fe catòlica els llombards que havien irromput a la seva jurisdicció. A Lucca, a la Toscana (c. 588).

4. Sant Lleobard. Es va recloure a la cel·la Major propera a un monestir. Va brillar per la seva admirable abstinència i humilitat. A Tours, Nèustria, regió de París (c. 593).

5. Sant Brauli, bisbe. Era amic íntim de sant Isidor i el va ajudar a restaurar la disciplina eclesiàstica a tota la Hispània. Per la seva eloqüència i ciència va ser un digne successor seu. A Saragossa, a la Hispània Tarraconense (651).

6. Sant Eduard, rei, que, encara adolescent, va ser assassinat amb mala fe i traïció pels criats de la seva madrastra. A Wareham, Anglaterra (978).

7. Trànsit de sant Anselm, el qual, essent bisbe de Lucca, en la controvèrsia de les investidures, fidelíssim a la Seu de Roma, va posar en mans del papa sant Gregori VII l’anell i el bàcul pastoral que, a contracor, havia rebut de mans de l’emperador Enric IV, i expulsat de la seu pels canonges que rebutjaven la vida comunitària, va ser enviat a la Llombardia com a legat del Papa, de qui va ser un valent col·laborador. A Màntua, Llombardia (1086).

8. Sant Salvador d’Horta Grionesos, religiós de l’orde dels Germans Menors, que per a la salvació de cossos i ànimes es va fer humil instrument de Crist. A Càller, Sardenya (1567).

9*. Sants Joan Thules, prevere, i Roger Wrenno, oriünds d’aquesta mateixa regió, màrtirs de Crist en temps del rei Jaume I. A Lancaster, Anglaterra (1616).

10*. Beata Marta (Estimada) Le Bouteiller, verge de les Germanes de les Escoles Cristianes de la Misericòrdia, que, només amb el suport de Déu, va complir els més humils oficis sempre amb molta paciència. Al cenobi de Saint-Sauveur-le-Vicomte, a Normandia, nord de França (1883).

Altres: advocacions marianes, commemoracions de congregacions religioses, sants i beats (tradició, costumari…).

Escolapis: Beata Celestina Donati, verge. Fundadora de la Congregació de les Filles Pobres de Sant Josep de Calassanç (Calassàncies).

Té una capella a la nau esquerra de la catedral de Barcelona

► “Per Sant Salvador, deixa la capa, pastor”: el pastor ja podia començar a prescindir de la roba d’abric.