De jove va quedar fascinat per la predicació de sant Joan de Capistrano, que acabava de fundar el pri­mer convent de framenors a Polònia i, després d’acabar els estudis, va entrar a l’orde. Els seus superiors no van tardar a veure la fusta de predicador que tenia, i per això va ser nomenat el predicador oficial de la catedral de Cracòvia. Les seves prèdiques i homilies tenien la virtut d’explicar d’una manera clara i senzilla les Escriptures, per la qual cosa aplegava masses de fidels.

També es va dedicar a l’atenció material i espiritual de malalts i pobres. Després d’un pelegrinatge que el va dur a Roma i a Terra Santa, en tornar a Cracòvia es va trobar que la ciutat patia una epidèmia de pesta. Sense dubtar-ho ni un moment ell i altres companys es van posar a atendre els malalts. I després de contraure la malaltia va morir el 18 de juliol de 1482 als 42 anys.

1. Commemoració dels sants Sinforosa i els seus set companys: Crescent, Julià, Nemesi, Primitiu, Justí, Estacteu i Eugeni, tots màrtirs. Van patir de diverses maneres el patiment que els va agermanar en Crist. A la via Tiburtina, a nou mil·liaris de la ciutat de Roma (s. III/IV).
2. Sant Matern, bisbe. Aconseguida la pau de l’Església, va traslladar amb gran solemnitat des de Lodi a aquesta ciutat els cossos dels màrtirs Nabor i Fèlix. A Milà, ciutat de la Ligúria (s. IV).
3. Sant Emilià, màrtir. Menyspreant els edictes de Julià l’Apòstata i les amenaces del seu vicari Catuli, va abatre l’altar dels ídols per impedir els sacrificis, raó per la qual va ser llançat a un forn ardent, aconseguint així la palma del martiri. A Dorostorum, Mèsia (362).
4. Sant Filastre, bisbe. El seu successor sant Gaudenci en va lloar la vida i la mort. A Brescia, a la regió de Venècia (~ 397).
5. Sant Rufil, bisbe. Sembla que va ser el primer que va governar aquesta Església, des de la qual va guanyar per a Crist la gent dels voltants. A la ciutat de Forlimpopoli, a l’Emília (s. V).
6. Sant Amulf, bisbe, conseller de Dagobert, rei d’Austrasia, càrrec al qual va renunciar per abraçar la vida eremítica als Vosges, regió francesa del Gran Est. A Metz, ciutat d’Austràsia (640).
7. Santa Teodòsia, monja. Va patir el martiri per haver-se oposat a la destrucció, com havia ordenat l’emperador Lleó Isàuric, d’una imatge de Crist des de dalt de l’anomenada Porta de Bronze. A Constantinoble (s. VIII).
8. Sant Frederic, bisbe. Il·lustre pels seus coneixements sobre les Sagrades Escriptures, es va dedicar incansablement a l’evangelització dels frisons. A Utrecht, ciutat de Gelderland, a Austràsia (838).
9. Sant Bru, bisbe. Va treballar intensament en la reforma de l’Església, raó per la qual va haver de patir molt i es va veure fins i tot obligat a deixar la seva diòcesi. Va trobar refugi a Montecassino, monestir del qual va ser abat durant un temps. A Segni, al Laci (1123).
10. Beat Simó de Lipnica. prevere de l’orde dels Germans Menors, insigne per la seva predicació i per la seva devoció al nom de Jesús. Impulsat per la seva caritat, es va lliurar a la cura dels empestats moribunds, desitjant ardentment fins i tot morir per ells. A Cracòvia, ciutat de Polònia (1482).
11. Beat Joan Baptista de Brussel·les, prevere de Llemotges i màrtir. Durant la Revolució Francesa va ser capturat en una nau destinada al trasllat d’esclaus, en la qual, consumit de misèria i atacat per la pesta, va descansar en el Senyor. Prop de Rochefort, a la costa de França (1794).
12. Sant Domènec Nicolau Dinh Dat, màrtir. Era soldat. El van forçar a renunciar a la fe cristiana i, després de cruels turments, van aconseguir que trepitgés una creu, però immediatament se’n va penedir. Va retornar el que havia rebut per apostatar i va escriure a l’emperador Minh Mang demanant-li que el jutgessin de nou com a cristià. Finament, va morir estrangulat. A la ciutat de Nam Dinh, Tonquín (1859).
13. Beata Tarsícia (Olga) Mackiv, verge de la Congregació de les Germanes Serventes de Maria Immaculada i màrtir. En temps de guerra, va aconseguir davant els seus perseguidors dues victòries: la de la virginitat i la del martiri. Al petit poble de Krystonopil, a Ucraïna (1944).

“Al juliol, poca pluja per més que vulla”: de fet, és el mes amb menys precipitacions de tot l’any.