Sant Simó de Lipuica, prevere

Sant Simó de Lipuica, prevere

De jove, Simó (“de nas gros”) va quedar fascinat per la predicació de sant Joan de Capistrano, que acabava de fundar el pri­mer convent de framenors a Polònia i, després d'acabar els estudis, va entrar a l’orde. Els seus superiors no van tardar a veure la fusta de predicador que tenia, i per això va ser nomenat el predicador oficial de la catedral de Cracòvia. Les seves prèdiques i homilies tenien la virtut d'explicar d'una manera clara i senzilla les Escriptures, per la qual cosa aplegava munió de fidels. També es va dedicar a l'atenció material i espiritual de malalts i pobres. Després d'un pelegrinatge que el va dur a Roma i a Terra Santa, en tornar a Cracòvia es va trobar que la ciutat patia una epidèmia de pesta. Sense dubtar-ho ni un moment ell i altres companys es van posar a atendre els malalts. Després de contraure la malaltia va morir el 18 de juliol de 1482 als 42 anys.

1. Commemoració dels sants Sinforosa i els seus set companys: Crescent, Julià, Nemesi, Primitiu, Justí, Estacteu i Eugeni, tots màrtirs. Van patir de diverses maneres el patiment que els va agermanar en Crist. A la via Tiburtina, a nou mil·liaris de la ciutat de Roma (s. III/IV).
2. Sant Matern, bisbe. Aconseguida la pau de l'Església, va traslladar amb gran solemnitat des de Lodi a aquesta ciutat els cossos dels màrtirs Nabor i Fèlix. A Milà, ciutat de la Ligúria (s. IV).
3. Sant Emilià, màrtir. Menyspreant els edictes de Julià l’Apòstata i les amenaces del seu vicari Catuli, va abatre l'altar dels ídols per impedir els sacrificis, raó per la qual va ser llançat a un forn ardent, aconseguint així la palma del martiri. A Dorostorum, Mèsia (362).
4. Sant Filastre, bisbe. El seu successor sant Gaudenci en va lloar la vida i la mort. A Brescia, a la regió de Venècia (~ 397).
5. Sant Rufil, bisbe. Sembla que va ser el primer que va governar aquesta Església, des de la qual va guanyar per a Crist la gent dels voltants. A la ciutat de Forlimpopoli, a l’Emília (s. V).
6. Sant Amulf, bisbe, conseller de Dagobert, rei d’Austrasia, càrrec al qual va renunciar per abraçar la vida eremítica als Vosges, regió francesa del Gran Est. A Metz, ciutat d’Austràsia (640).
7. Santa Teodòsia, monja. Va patir el martiri per haver-se oposat a la destrucció, com havia ordenat l'emperador Lleó Isàuric, d’una imatge de Crist des de dalt de l'anomenada Porta de Bronze. A Constantinoble (s. VIII).
8. Sant Frederic, bisbe. Il·lustre pels seus coneixements sobre les Sagrades Escriptures, es va dedicar incansablement a l'evangelització dels frisons. A Utrecht, ciutat de Gelderland, a Austràsia (838).
9. Sant Bru, bisbe. Va treballar intensament en la reforma de l'Església, raó per la qual va haver de patir molt i es va veure fins i tot obligat a deixar la seva diòcesi. Va trobar refugi a Montecassino, monestir del qual va ser abat durant un temps. A Segni, al Laci (1123).
10. Beat Simó de Lipnica. prevere de l’orde dels Germans Menors, insigne per la seva predicació i per la seva devoció al nom de Jesús. Impulsat per la seva caritat, es va lliurar a la cura dels empestats moribunds, desitjant ardentment fins i tot morir per ells. A Cracòvia, ciutat de Polònia (1482).
11. Beat Joan Baptista de Brussel·les, prevere de Llemotges i màrtir. Durant la Revolució Francesa va ser capturat en una nau destinada al trasllat d'esclaus, en la qual, consumit de misèria i atacat per la pesta, va descansar en el Senyor. Prop de Rochefort, a la costa de França (1794).
12. Sant Domènec Nicolau Dinh Dat, màrtir. Era soldat. El van forçar a renunciar a la fe cristiana i, després de cruels turments, van aconseguir que trepitgés una creu, però immediatament se'n va penedir. Va retornar el que havia rebut per apostatar i va escriure a l'emperador Minh Mang demanant-li que el jutgessin de nou com a cristià. Finament, va morir estrangulat. A la ciutat de Nam Dinh, Tonquín (1859).
13. Beata Tarsícia (Olga) Mackiv, verge de la Congregació de les Germanes Serventes de Maria Immaculada i màrtir. En temps de guerra, va aconseguir davant els seus perseguidors dues victòries: la de la virginitat i la del martiri. Al petit poble de Krystonopil, a Ucraïna (1944).