18 DE GENER

Sant Jaume Hilari, màrtir

Sants màrtirs Succés, Pau i Lluci, bisbes, els quals van participar en un concili celebrat a la ciutat i van patir el martiri en temps de l’emperador Deci. A Cartago, ciutat d’Àfrica (ara Tunísia) (259).

Sants Cosconi, Zenó i Melanip, màrtirs. A Nicea, ciutat de la província romana de Bitínia (ara Turquia) (s. III/IV).

Trànsit de sant Volusià, bisbe de Tours, el qual, després de ser capturat pels gots, va entregar el seu esperit al desterrament. Prop de Foix, a la Gàl·lia Narbonesa (ara França) (c. 498).

Commemoració de santa Prisca. La basílica edificada al turó de l’Aventí porta el seu nom en honor seu. A Roma (abans de 499).Sant Deícola, abat, oriünd d’Irlanda i deixeble de sant Columbà, que va fundar aquest monestir. Al monestir de Lure, Burgúndia (ara França) (s. VII).

Beata Beatriu d’Este, monja, la qual, quan va morir el seu espòs, va renunciar a les obligacions seculars i es va consagrar a Déu sota la Regla de sant Benet, al monestir que ella mateixa havia fundat. A la ciutat de Ferrara, a l’Emília (ara Itàlia) (1262).

Santa Margarida, verge, filla del rei Bela IV. Els seus pares la van dedicar a Déu per obtenir l’alliberament dels tàrtars i, encara de petita, va entrar al monestir de monges de l’orde dels Predicadors, va fer professió als dotze anys i es va lliurar totalment a Déu, dedicant-se a imitar generosament Crist crucificat. A Buda, ciutat d’Hongria (1270).

Beat Faci, el qual, orfebre de professió, va deixar la seva ciutat natal de Verona, es va traslladar a aquest lloc, va portar una vida penitent i es va dedicar a ajudar pelegrins i malalts. A la ciutat de Cremona, a la Llombardia (ara Itàlia) (1272).

Beat Andreu de Peschiera Grego, prevere de l’orde dels Predicadors, el qual va visitar caminant nombroses vegades aquella regió, on vivia austerament al costat dels pobres i tractava de conciliar-los fratemalment. Al convent de Morbegno, als Alps (ara Itàlia) (1485).

Beata Cristina (Maties) Ciccarelli, verge, de l’orde de Sant Agustí. A la ciutat de L’Aquila, als Abruços (ara Itàlia) (1543).

Beata Regina Protmann, verge, la qual, plena d’amor pels pobres, es va entregar generosament al servei dels indigents i va fundar la Congregació de les Germanes de Santa Caterina. A la ciutat de Braunsberg, Prússia (ara Alemanya) (1613).

Beates Felicitat Pricet, Mònica Pichery, Carola Lluc i Victòria Gusteau, màrtirs, les quals van ser afusellades durant la Revolució Francesa a causa de la religió cristiana. A Preuilly, Anjou, França (1794).

Sant Jaume Hilari Manuel Barbal, religiós i màrtir. Germà de les Escoles Cristianes va ser afusellat perquè no va amagar la seva condició de religiós. Al bosquet de la muntanya de l’Oliva, al costat del cementiri de Tarragona (1937). Dia propi en el Santoral: 28 de juliol.

Beata Maria Teresa (Maria Joana) Fasce, abadessa del monestir de l’orde de Sant Agustí, que va saber unir l’ascesi i la contemplació juntament amb obres de caritat vers als pelegrins i indigents. A la ciutat de Cassia, Itàlia (1947).

Al gener, no hi ha gos coniller.

Al gener, no hi ha gos coniller.