18 DE GENER

Sant Jaume Hilari, màrtir

Sant Jaume Hilari, màrtir

Jaume, Germà de La Salle, fill d’Enviny (Pallars Sobirà), és el primer màrtir canonitzat de la Guerra Incivil Espanyola: “Morir per Crist és viure, nois!”, va dir als milicians a Tarragona (18 de gener de 1937). Havia professat a Pibrac (França) el 1926 i, com que sordejava, fou enviat a la comunitat de Cambrils perquè cuidés de l’horta. El milicians el van detenir el 24 d’agost, fou conduït a la presó de Lleida i més tard al vaixell Mahón, al port de Tarragona. Un tribunal militar el va condemnar a mort. Canonitzat el 21 de gener del 1999.

OCTAVARI DE PREGÀRIA PER LA UNITAT DELS CRISTIANS:

1908: Paul Wattson, fundador de la Society of the Atonement, una congregació franciscana que té per objectiu la unitat dels cristians, inicia en els països anglosaxons l’Octavari per la Unitat dels Cristians del 18 al 25 de gener, prenent com a referència la càtedra de Sant Pere a Antioquia i la conversió de Sant Pau.

2013: “Del conflicte a la comunió”, document de Tòquio, entre una Comissió Luterana i Catòlica: «La veritable unitat de l’Església només pot existir com a unitat en la veritat de l’Evangeli de Jesucrist. Hem estat culpables davant Crist de trencar la unitat de l’Església». Encara hi ha camí per fer: en caldran unes quantes més, de Setmanes, per anar refent aquesta unitat.

► «Us animo a participar en la Setmana de Pregària per la Unitat dels Cristians, tant en la pregària personal com participant en els actes que les parròquies i altres centres de culte organitzen. Preguem perquè siguem tots u. Com deia el papa Sant Joan Pau II: “en la pregàries ens reunim en el nom de Crist que és u. Ell és la nostra unitat” (Ut unum sint 23). Que santa Maria, estrella de la nova evangelització, ens ajudi a viure units i a buscar sempre la unitat (Cardenal Arquebisbe Omella, 16.01.2022).

  1. Sants màrtirs Succés, Pau i Lluci, bisbes, els quals van participar en un concili celebrat a la ciutat i van patir el martiri en temps de l’emperador Deci. A Cartago, ciutat d’Àfrica (ara Tunísia) (259).
  2. Sants Cosconi, Zenó i Melanip, màrtirs. A Nicea, ciutat de la província romana de Bitínia (ara Turquia) (s. III/IV).
  3. Trànsit de sant Volusià, bisbe de Tours, el qual, després de ser capturat pels gots, va entregar el seu esperit al desterrament. Prop de Foix, a la Gàl·lia Narbonesa (ara França) (c. 498).
  4. Commemoració de santa Prisca. La basílica edificada al turó de l’Aventí porta el seu nom en honor seu. A Roma (abans de 499).Sant Deícola, abat, oriünd d’Irlanda i deixeble de sant Columbà, que va fundar aquest monestir. Al monestir de Lure, Burgúndia (ara França) (s. VII).
  5. Beata Beatriu d’Este, monja, la qual, quan va morir el seu espòs, va renunciar a les obligacions seculars i es va consagrar a Déu sota la Regla de sant Benet, al monestir que ella mateixa havia fundat. A la ciutat de Ferrara, a l’Emília (ara Itàlia) (1262).
  6. Santa Margarida, verge, filla del rei Bela IV. Els seus pares la van dedicar a Déu per obtenir l’alliberament dels tàrtars i, encara de petita, va entrar al monestir de monges de l’orde dels Predicadors, va fer professió als dotze anys i es va lliurar totalment a Déu, dedicant-se a imitar generosament Crist crucificat. A Buda, ciutat d’Hongria (1270).
  7. Beat Faci, el qual, orfebre de professió, va deixar la seva ciutat natal de Verona, es va traslladar a aquest lloc, va portar una vida penitent i es va dedicar a ajudar pelegrins i malalts. A la ciutat de Cremona, a la Llombardia (ara Itàlia) (1272).
  8. Beat Andreu de Peschiera Grego, prevere de l’orde dels Predicadors, el qual va visitar caminant nombroses vegades aquella regió, on vivia austerament al costat dels pobres i tractava de conciliar-los fratemalment. Al convent de Morbegno, als Alps (ara Itàlia) (1485).
  9. Beata Cristina (Maties) Ciccarelli, verge, de l’orde de Sant Agustí. A la ciutat de L’Aquila, als Abruços (ara Itàlia) (1543).
  10. Beata Regina Protmann, verge, la qual, plena d’amor pels pobres, es va entregar generosament al servei dels indigents i va fundar la Congregació de les Germanes de Santa Caterina. A la ciutat de Braunsberg, Prússia (ara Alemanya) (1613).
  11. Beates Felicitat Pricet, Mònica Pichery, Carola Lluc i Victòria Gusteau, màrtirs, les quals van ser afusellades durant la Revolució Francesa a causa de la religió cristiana. A Preuilly, Anjou, França (1794).
  12. Sant Jaume Hilari Manuel Barbal, religiós i màrtir. Germà de les Escoles Cristianes va ser afusellat perquè no va amagar la seva condició de religiós. Al bosquet de la muntanya de l’Oliva, al costat del cementiri de Tarragona (1937). Dia propi en el Santoral: 28 de juliol.
  13. Beata Maria Teresa (Maria Joana) Fasce, abadessa del monestir de l’orde de Sant Agustí, que va saber unir l’ascesi i la contemplació juntament amb obres de caritat vers als pelegrins i indigents. A la ciutat de Cassia, Itàlia (1947).

Al gener, no hi ha gos coniller.

Al gener, no hi ha gos coniller.