Sant Ignasi d’Antioquia, bisbe i màrtir

Sant Ignasi d'Antioquia, bisbe i màrtir

Margarita nació en la Borgoña francesa en 1647. Huérfana de padre, fue educada con las clarisas y a los 22 años, con la oposición de su madre, entró en las religiosas de la Visitación de Paray-le-Monial, añadiéndose el nombre de María. Bajo la dirección del jesuita Claudio de la Colombière, fue la gran propagadora del culto al Sagrado Corazón, como una invitación a la misericordia en aquellas épo­cas de rigorismo. A una novicia le decía: "Ponte ante Nuestro Señor como una tela esperando al pintor» (Autobiografía 36). Murió en 1690.

1. Memòria de sant Ignasi, bisbe i màrtir. Era deixeble de l'apòstol sant Joan i va ser el segon successor de sant Pere a la seu d'Antioquia. En temps de l'emperador Trajà, va ser condemnat al suplici de les feres i traslladat a Roma, on va consumar el seu gloriós martiri. Durant el viatge, mentre experimentava la ferocitat dels seus sentinelles, semblant a la dels lleopards, va escriure set cartes dirigides a diverses Esglésies, en les quals exhortava als germans a servir Déu units amb el propi bisbe i a que no li impedissin poder ser immolat com a víctima per Crist (107).

2. Commemoració de sant Osees, profeta. No només amb les seves paraules, sinó també amb la seva mateixa vida, va mostrar el Senyor al poble infidel d’Israel, com a Espòs sempre fidel i mogut per una misericòrdia infinita (s. VIII aC.).

3. Commemoració dels sants Ruf i Zòsim, màrtirs. Com a companys de martiri de sant Ignasi, Sant Policarp els va confirmar quan va escriure als cristians de Filips que van participar en la passió del Senyor, no van estimar la vida present, sinó a Aquell que per ells i per tots els homes va morir i va ressuscitar (107).

4. Sants màrtirs Volitans, als quals sant Agustí va celebrar en un sermó. A l'Àfrica Proconsular (~ s. III).

5. Sant Joan, eremita, que entre les seves moltes virtuts es va distingir pel seu esperit profètic. A Licòpolis, Egipte (s. IV).

6. Sant Dulcidi, bisbe, que va lluitar amb valentia per la fe catòlica contra l'heretgia arriana. A Agen, ciutat d'Aquitània (s. V).

7. Sant Florenci, bisbe. A la ciutat d’Orange, a la Provença, de la Gàl·lia (~ 524).

8. Mort de sant Gilbert, abat de Citeaux, el qual, nascut a Anglaterra, home il·lustre pel seu saber, va defensar sant Tomàs Becket. A Tolosa, de nou a la Gàl·lia (1167).

9. Beat Baltasar Ravaschieri de Clavario, prevere de l’orde dels Germans Menors. A Binaco, de la Llombardia (1492).

10. Sant Ricard Gwyn, màrtir. Pare de família i mestre d'escola, professava la fe catòlica. Va ser empresonat sota l'acusació de convèncer altres persones a la conversió. Després de repetides tortures, com que es mantenia en la seva fe, el van penjar i, quan encara respirava, el van esquarterar. A la ciutat de Wrexham, al País de Gal·les (1584).

11. Beat Pere de la Nativitat de Santa Maria Verge Casani, prevere de l'orde dels Clergues Regulars de les Escoles Pies, que va orientar els seus dots naturals i de la gràcia a l'educació dels nens, content de servir Déu en els pàrvuls. A Roma (1647).

12. Mort de santa Margarida Maria Alacoque, verge, la memòria de la qual es va celebrar ahir. A Paray-le-Monial, a la regió d'Autun, França (1690).

13. Beat Jaume Burin, prevere i màrtir. Durant la Revolució Francesa va exercir el seu ministeri pastoral d'amagat. Passava de casa en casa fins que va ser afusellat mentre sostenia el calze a les mans. A la regió de Laval, també a França (1794).

14. Beates Maria Natàlia de Sant Lluís (Maria Lluïsa Josepa) Vanot i quatre companyes [1], verges de l'orde de les Ursulines i màrtirs. Durant la Revolució Francesa, per odi a la fe catòlica, van ser condemnades a mort i van pujar al patíbul recitant el salm Miserere. A Valenciennes, ciutat també de França (1794).

15. Sant Isidor Gagelin, prevere de la Societat de Missions Estrangeres de París i màrtir. Per la seva fe en Crist, va ser estrangulat en temps de l'emperador Minh Mang. A la ciutat d’Huè, Annam (1833).

16. Beat Contard Ferrini. Dedicat a l'educació de la joventut, va superar amb la fe i la vida cristiana les ciències humanes. A la localitat de Suna, al costat del llac Maggiore, Itàlia (1902).

17. Beat Fidel Fuidio Rodríguez, religiós de la Societat de Maria i màrtir, que durant la persecució religiosa va descansar en el Senyor quan el van afusellar. A Ciudad Real (1936).

18. Beat Raimon Esteve Bou Pascual, prevere i màrtir, que durant la persecució religiosa va merèixer, com a deixeble fidel, ser redimit per la sang de Crist. A la localitat de La Nucia, comunitat alacantina de la Marina Baixa (1936).
19. Beata Tàrsila Córdoba Belda, màrtir, que, essent mare de família, va passar a la glòria de Crist en la persecució religiosa. A la ciutat d'Algemesí, comarca valenciana de la Ribera Alta (1936).

[1] Els seus noms són: les beates Maria Laurentina de Sant Estanislau (Joana Regina) Prin, Maria Úrsula de Sant Bernardí (Jacinta Agustina Gabriela) Bourla, Maria Lluïsa de Sant Francesc (Maria Genoveva) Ducrez i Maria Agustina del Sagrat Cor de Jesús (Maria Magdalena) Déjardin.