Santa Isabel d'Hongria, vídua

Santa Isabel d'Hongria, vídua

Nasqué a Hongria, on residia la seva família ja que el seu pare hi estava exiliat. Quan va poder tornar al seu país, visqué a la cort del seu oncle-avi, fins que a causa de les guerres es refugià a Escòcia. Allà el rei, vidu, la volgué per esposa. Es distingí per l’austeritat i pel foment de la vida religiosa i cultural del país. Morí l’any 1093, a Edimburg.

1. Memòria de santa Isabel d’Hongria, que, essent gairebé una nena, es va casar amb Lluís, comte de Turíngia, a qui va donar tres fills, i en quedar vídua, després de patir moltes calamitats i sempre inclinada a la meditació de les coses celestials, es va retirar a Marburg, en un hospital que ella mateixa havia fundat, on, abraçant-se a la pobresa, es va dedicar a la cura dels malalts i dels pobres fins a l’últim sospir de la seva vida, que va ser als vint-i-cinc anys (1231).
2. Sant Gregori, bisbe, que, essent encara adolescent, va abraçar la fe cristiana, va anar progressant en les ciències divines i humanes, i, ordenat bisbe, va brillar per la seva doctrina, virtuts i treballs apostòlics. Pels incomptables miracles que va realitzar, va rebre el nom de “Taumaturg”. A Neocesarea, regió del Pont, a l’Àsia Menor (270).
3. Sants Alfeu i Zaqueu, màrtirs, que per confessar amb totes les seves forces la seva fe en Déu i en Jesucrist Rei, després de molts turments van ser condemnats a mort, el primer any de la persecució ordenada per l’emperador Dioclecià. A Cesarea de Palestina (303).
4. Sants Iscle i Victòria, màrtirs. A la ciutat de Còrdova, a la Hispània Bètica (304).
5. Sant Iscle, màrtir. A Còrdova, a la província hispànica de la Bètica (s. IV).
6. Sant Anià, bisbe, que, confiant només en Déu, l’auxili del qual no parava de demanar amb pregàries i llàgrimes, va alliberar la ciutat d’Orleans, assetjada pels huns. A Orleans, la Gàl·lia celta (~ 453).
7. Sant Namaci, bisbe, que va exercir rectament els mateixos oficis civils que va regir i honrar la seu episcopal. A Viena, Burgúndia (599).
8. Sant Gregori, bisbe, successor de sant Eufroni, que va escriure en llenguatge clar i senzill la història dels francs. A Tours, Nèustria (594).
9. Santa Hilda, abadessa, la qual, després d’abraçar la fe i rebre els sagraments de Crist, posada al capdavant del seu monestir, es va lliurar tant a la formació dels monjos i monges a la vida regular, al manteniment de la pau i l’harmonia, al treball i a la lectura de les divines Escriptures, que semblava que fes tasques celestials a la terra. A Whitby, Northúmbria (680).
10. Sant Florí, prevere, fidelment dedicat a la cura parroquial. A Remus, Rètia (856).
11. Sant Llàtzer, monjo, nascut a Armènia, que insigne en la pintura artística d’imatges sagrades, en negar-se a destruir les seves obres per ordre de l’emperador iconoclasta Teòfil, va ser turmentat amb cruels suplicis, però després, apaivagades les controvèrsies sobre el culte a les imatges, l’emperador Miquel III el va enviar a Roma per consolidar la concòrdia i unitat de tota l’Església. A Constantinoble (~ 867).
12. Sant Hug, abat, que, enviat per sant Bernat de Claravall, va establir l’orde del Cister a Sicília i a Calàbria. A Noària, Sicília (1172).
13. Sant Hug, bisbe, que era monjo cartoixà quan va ser cridat a regir l’església de Lincoln, on va realitzar un treball excel·lent, i el mateix va fer per defensar les llibertats de l’Església i per salvar els jueus de les mans dels seus enemics. A Lincoln, Anglaterra (1200).
14. Beata Salomé, reina de Halicz (Galítsia), que, mort el seu marit, el rei Coloman, va professar la Regla de les clarisses i va exercir santament el càrrec d'abadessa en un monestir fundat per ella mateixa. A Cracòvia, Polònia (1268).
15. Mort de santa Gertrudis, verge, la memòria de la qual se celebra el dia anterior. A Helfita, prop d’Eisleben, Saxònia (1301/1302).
16. Sant Joan del Castillo, prevere de la Companyia de Jesús i màrtir, que al poble de les “reducciones” fundat aquell mateix any per sant Roc Gonzàlez i encomanat a la seva cura, per mandat d’un individuaficionat a les arts màgiques, va ser maltractat amb cruels suplicis i finalment apedregat, morint per Crist. A Asunción, Paraguai (1628).
17. Sants Jordà (Jacint) Ansalone i Tomàs Hioji Rokuzayemon Nishi, preveres dominics i màrtirs. El primer va treballar intrèpidament per l’Evangeli a les illes Filipines, abans de passar a Japó, i el segon a l’illa de Formosa, encara que després, en els seus últims anys i en la seva mateixa pàtria, va ser incansable propagador de la fe a la regió de Nagasaki, fins que tots dos, amb ànim invicte, per ordre del governador Tokugawa Yemitsu, durant set dies van ser sotmesos als cruels turments de la forca i de la fossa, fins a lliurar la seva vida. A Nagasaki, Japó (1634).
18. Beat Llop Sebastià Hunot, prevere de Sens i màrtir, que durant la Revolució Francesa, per la seva condició de sacerdot, va ser llançat a una vella nau allà ancorada, on va patir tota la duresa de la captivitat i va completar el martiri víctima de les febres. Al mar davant de la ciutat de Rochefort, França (1794).
19. Beat Josafat Kocylovskyj, bisbe de Przemysl i màrtir, que durant l’opressió a la seva pàtria per un règim enemic de Déu, va lliurar la seva ànima com a fidel deixeble de Crist. A la ciutat de Capaivca, al territori de Kíev, Ucraïna (1947).