Beata Teresa de Sant Agustí i les màrtirs de Compiègne

Beata Teresa de Sant Agustí, i companyes de Compiègne, verges i màrtirs

A partir del 1792, amb l'execució dels reis, la Revolució francesa va entrar en una fase radical de gran violència, l'anomenat Terror. Les execucions de persones o grups sospitosos d'antirevolucionaris van créixer fins a l'extrem. En aquest clima molts religiosos van acabar morint a la guillotina. El Carmel Descalç de Compiègne feia temps que vivia amenaçat pels esdeveniments polítics i les religioses havien hagut de deixar el convent per passar a viure a cases de coneguts. El juliol del 1794 les autoritats van arrestar tota la comunitat, 16 religioses, les van jutjar i les van condemnar a mort per «fanàtiques i sedicioses». Durant el temps que van estar presoneres, la priora, Teresa de Sant Agustí, les va consolar totes com a bona mare espiritual. Més tard, quan les duien cap a la guillotina, es va posar al capdavant del grup. Ella i les seves germanes van morir sense proferir cap paraula d'odi, sinó cantant lloances a Déu.

1. A Cartago, naixement al cel dels màrtirs escilitans Esperat, Narzalis, Citini, Veturi, Fèlix, Aquilí, Letanci, Genària, Generosa, Vestina, Donata i Secunda. Per ordre del procònsol Sadurní i per haver confessat a Crist, van ser empresonats. L'endemà els van clavar a un pal. Finalment, com que es mantenien ferms en la seva fe en Crist i es negaven a retre culte a l'emperador com si fos un ésser diví, van ser condemnats a la pena capital. Llavors, agenollats al lloc on havien de ser executats, van donar gràcies a Déu i van ser decapitats (180).
2. Sant Jacint, màrtir. A Amastri, a Paflagònia (~ s. III).
3. Santes Justina i Rufina, verges. Detingudes pel prefecte Diogenià, després de ser sotmeses a terribles turments van ser tancades en una presó, on van passar gana i van patir tortures. Justa va exhalar el seu esperit empresonada i Rufina, per seguir proclamant la seva fe en el Senyor, va ser decapitada. A Sevilla, ciutat de la província hispànica de la Bètica (~ 287).
4. Santa Marcel·lina, verge, germana del bisbe sant Ambròs, a la qual el papa Liberi va imposar el vel de consagrada a la basílica romana de Sant Pere, a la festa de l'Epifania del Senyor. A Milà, ciutat de Ligúria (s. IV ex.).
5. Se celebra amb el nom d’Aleix un home de Déu que, com explica la tradició, va deixar la seva opulenta casa per viure com un pobre captaire demanant almoina. A Roma, a la basílica situada a l’Aventí (s. IV).
6. Sant Teodosi, bisbe. A Auxerre, a la Gàl·lia Celta (s. VI).
7. Sant Enodi, bisbe. Va compondre himnes en honor dels sants i dels seus llocs de culte, i va repartir generosament els seus béns. A Pavia, ciutat de la Ligúria (521).
8. Sant Fredegand, monjo. Pel que sembla era d'Irlanda. Va col·laborar amb sant Foilà i altres missioners itinerants. A Deume, prop d’Anvers, de Brabant, a Austràsia (s. VIII).
9. Sant Kenelm, príncep d'aquesta regió, màrtir segons la tradició. Al monestir de Winchelcumbe, de Mercie, Anglaterra (~ 812).
10. Sant Lleó IV, papa, protector de la ciutat i defensor del primat de Pere. A Roma, a la basílica de Sant Pere (855).
11. Sant Colomà, irlandès. Quan es dirigia com a pelegrí en nom de Déu a Terra Santa, el van confondre amb un enemic que estava explorant el terreny, per la qual cosa el van penjar d'un arbre. D’aquesta manera, va arribar a la Jerusalem celestial. A Stockerau, prop de Viena, a Baviera (ara Àustria) (1012).
12. Sants Zoerard, o Andreu, i Benet, ermitans. Vinguts de Polònia a Hongria a petició del rei sant Esteve, van portar en la solitud de la muntanya Zabor una vida eremítica duríssima. A Nitra, a la riba del riu Waag, als Carpats (1031/1034).
13. Santa Eduvigis, reina. Nascuda a Hongria, va heretar el regne de Polònia i es va casar amb Jagelló, gran senyor de Lituània, que va rebre en el baptisme el nom de Ladislau, i amb qui va implantar la fe catòlica en aquest territori de Lituània. A Cracòvia, ciutat de Polònia (1399).
14. Beates Teresa de Sant Agustí (Maria Magdalena Claudina) Lindoine i quinze companyes [1], verges del Carmel de Compiègne i màrtirs. Durant la Revolució Francesa es van mantenir fidels a l'observança monàstica i davant el patíbul van renovar les promeses baptismals i els vots religiosos. A París, capital de França (1791).
15. Sant Pere Liu Ziyu, màrtir. Durant la persecució desencadenada pel moviment dels Yihétuàn, sense fer cas als amics que l’aconsellaven apostatar, va romandre ferm en la fe cristiana davant el mandarí, per la qual cosa va ser traspassat amb espasa. A Zhujiaxiezhuang, poble proper a Shenxian, a la província xinesa d’Hebei (1900).
16. Beat Pau (Pere) Gojdich, bisbe i màrtir. Era pastor de l'eparquia de Presov. Durant el règim contrari a Déu va ser empresonat. Va sofrir tota mena de proves, de manera que, tractat atroçment però mantenint la paraula de Crist en una confessió constant, va passar a la vida gloriosa. A Leopoldvara, Eslovàquia (1960).

[1] Els seus noms són: beates Maria Anna Francesca de Sant Lluís Brideau, Maria Anna de Jesús Crucificat Piedcourt, Carlota de la Resurrecció (Anna Maria Magdalena) Thouret, Eufràsia de la Immaculada Concepció (Maria Clàudia Cipriana) Brard, Enriqueta de Jesús (Maria Gabriela) de Croissy, Teresa del Cor de Maria (Maria Anna) Hanisset, Teresa de Sant Ignasi (Maria Gabriela) Trézelle, Júlia Lluïsa de Jesús (Rosa) Chrétien de Neufville, Maria Enriqueta de la Providència (Anna) Pelras, Constància (Maria Genoveva) Meunier, Maria de l’Esperit Sant (Angèlica) Roussel, Maria de Santa Marta Dufour, Elisabet Júlia de Sant Francesc Vérolot, Caterina i Soiron.