17 DE GENER

Sant Antoni, abat

Memòria de sant Antoni, abat, que, després de perdre els seus pares, va distribuir tots els seus béns entre els pobres seguint la indicació evangèlica i es va retirar a la solitud de la Tebaida. A Egipte, on va portar una vida ascètica. Va treballar per enfortir l’acció de l’Església, va sostenir els confessors de la fe durant la persecució de l’emperador Dioclecià, va fer costat a sant Atanasi contra els arrians i va reunir tants deixebles que va merèixer ser considerat pare dels monjos (356).

Sants Espeusid, Eleusippus i Meleusip, germans, i amb ells Leonil·la, la seva àvia, màrtirs. A la regió de Capadòcia (ara Turquia) (s. inc.)

Commemoració de sant Julià, asceta, anomenat pels seus paisans “Sabes” o ancià, el qual, tot i que detestava l’ambient estrepitós de la ciutat, va deixar temporalment la seva estimada soledat per confondre a Antioquia els seguidors de l’heretgia arriana. A la regió d’Osroene (ara Turquia) (c. 377).

Sant Marcel, bisbe, defensor de la ciutat, que, per haver mantingut la fe catòlica, va ser desterrat pel rei arrià Euric. A la ciutat de Dia, a la Gàl·lia Celta (ara França) (510).

Sant Sulpici, anomenat Pius, bisbe, que després de passar del palau reial a l’episcopat, la seva major preocupació va ser la cura dels pobres. A Bourges, ciutat d’Aquitània (ara França) (647).

Beat Gamalbert, prevere, que va entregar tots els seus béns a Utó, del qual havia estat padrí a la font baptismal, perquè construís el monestir de Metten. A Baviera (ara Alemanya) (c. 802).

Santa Roselina, priora de Celle-Roubaud, de l’orde de la Cartoixa, que es va distingir per la seva abnegació i per la seva austeritat en el menjar, el son i el dejuni. A Frejús, ciutat de la Provença, França (1329).

Sant Genari Sànchez Delgadillo, prevere, màrtir durant la persecució mexicana. A la ciutat de Tocolatlàn, Mèxic (1927).

Sant Antoni del porquet sempre s’escau en disset.

Sant Antoni del porquet sempre s'escau en disset.