17 DE GENER

Sant Antoni, abat

La Vita, del “més il·lustre monjo de l’antigor” nascut el 250, escrita per sant Atanasi, ens informa que, un cop morts els seus pares, es va prendre tan seriosament aquelles paraules de Jesús: «Si realment vols arribar al final, vés, ven tots els teus béns i dóna’ls als pobres, després segueix-me» (Mt 19, 21) que se n’anà, sol, al desert d’Egipte durant més de 20 anys (amb un paral·lelisme amb la vida de Sant Pau, l’ermità). Però no es va pas desentendre dels problemes del món: mantingué contactes amb l’Església d’Alexandria, la seva ciutat, i encoratjava tots els qui li demanaven consell: molts cristians l’anomenaven «Pare» («Abat»), omplint el desert de monestirs. També una vida santa havia de ser llarga: morí un 17 de gener del 356, amb més de cent anys. Té una estàtua a la girola de la catedral de Barcelona.