Set sants Fundadors de l'Orde dels Servites 

Set sants Fundadors de l'Orde dels Servites 

Set florentins seglars, es van posar d’acord per fer vida eremítica i dedicar-se a la predicació, amb una devoció especial a la Mare de Déu. Va ser una experiència més dins els moviments evangèlics del segle XIII. La data d’avui correspon a la de la mort d’un dels set, Aleix Falconieri (1310), representat per una disciplina a la mà, per les seves penitències, i per un estol de coloms que envolten el seu cos, símbol de l’acollida de la seva obra pels àngels celestials. 

1. Els set sants fundadors de l’orde dels Servents de Maria: Bonfill, Bartomeu, Joan, Benet, Gerardí, Ricòver i Aleix. Havien estat mercaders a Florència. Es van retirar de comú acord a la muntanya Senario per servir a la Santíssima Mare de Déu i van fundar un orde sota la Regla de sant Agustí. Són commemorats en el dia d’avui, en què va morir, ja centenari, l’últim d’ells, Aleix (1310). 

2. Passió de sant Teodor, soldat, que en temps de l’emperador Maximià, per confessar obertament la seva fe cristiana, va ser terriblement assotat, reclòs a la presó i finalment cremat viu. Sant Gregori de Nissa va cantar les lloances d’aquest sant, en un dels seus discursos. A Amàsia, a l’Hel·lespont (306), 

3. Sant Bonós, bisbe, que, juntament amb sant Hilari de Poitiers, va treballar amb zel i doctrina perquè a les regions de la Gàl·lia es mantingués la integritat de la fe. A Trèveris, a la Gàl·lia Belga (c. 373). 

4. Sant Mesrob, doctor dels armenis, el qual, essent deixeble de sant Narset i escriba al palau reial, es va fer monjo. Va inventar els signes de l’alfabet perquè el poble fos instruït en les Sagrades Escriptures, va traduir a l’armeni els dos testaments i va compondre himnes i càntics. A Armènia (c. 440). 

5. Commemoració de sant Flavià, bisbe de Constantinoble, que, per defensar la fe catòlica proclamada a Efes, va ser atacat amb cops de puny i puntades de peu pels partidaris del malvat Diòscor i, enviat a l’exili, va morir poc després (449). 

6. Sant Fintà, abat fundador del cenobi Clúain Ednech i prestigiós per la seva austeritat. Al monestir de Clúain Ednech, a Irlanda (c. 440). 

7. Sant Fian, bisbe i abat, cèlebre per la seva doctrina i pel seu zel en l’evangelització. A Lindisfame, Northúmbria (illa nord oriental d’Anglaterra) (c. 656). 

8. Sepultura de sant Silví, bisbe. A Auchy, a la regió de Morins, a la Illa de França (s. VIII). 

9. Sant Constable, abat, que per la seva eximia mansuetud i caritat cap a tothom, va merèixer ser anomenat “cobridor dels germans”. Al monestir de Cava, a la Campània (1124). 

10. Sant Evermode, bisbe, el qual, deixeble de sant Norbert a l’orde premonstratenc, es va dedicar a l’evangelització dels wends (pobles eslaus del centre-oest d’Europa). A Ratzeburg, Holsacia, Germania (1178). 

11. Beat Lluc Belludi, prevere, de l’orde dels Frares Menors, deixeble i company de sant Antoni. A Pàdua, a la regió de Venècia (1286). 

12. Sant Pere Yu Chong-nyul, màrtir. Era pare de família. Una nit, mentre llegia als fidels congregats a casa del catequista, va ser capturat i assotat fins a la mort per la seva condició de cristià. A Pyongyang, Corea (1866). 

13. Beat Antoni Lesczewicz, prevere de la Congregació dels Clergues Marianistes i màrtir, que, en l’ocupació militar durant la guerra, va ser cremat pels perseguidors de l’Església a causa de la seva fe en Crist. A Rzeszów, Polònia (1943).