Santa Caterina Tekakwitha, verge

Caterina (1656-1680) va néixer a l'interior de l'actual estat de Nova York, d'un pare mohawk animista i d'una mare algonquina cristiana. De jove va patir la verola, malaltia importada pels europeus, que li va deixar cicatrius a la cara i problemes a la vista. Educada en la fe cristiana materna no va ser fins als vint anys que va rebre el baptisme, de mans d'un jesuïta francès. Per això, va ser perseguida pel seu poble i va haver de fugir fins a una colònia indígena catòlica del Quebec. Allà va fer el vot de castedat i es va dedicar a una vida de pregària i pobresa. Va morir amb només 24 anys i la seva tomba aviat es convertí en lloc de pelegrinatge. Canonitzada pel papa Benet XVI el 2012.

1. Sants màrtirs Pere, diaca, i Hermògenes, el seu coadjutor. A Malatya, Armènia (~ s. IV).
2. Passió de sant Simeó bar Sabes, bisbe de Selèucia i Ctesifont i màrtir. Per ordre de Sapor II, rei dels perses, va ser detingut i encadenat per rebutjar l’adoració del sol i proclamar Jesucrist lliurement i amb perseverança. Empresonat juntament amb més de cent companys, bisbes, preveres i d’altres ordes eclesiàstics, va ser sotmès a tortures, i el Divendres Sant de la Passió del Senyor, davant seu, i mentre els exhortava, tots els seus companys van ser degollats, com ell mateix ho va ser en últim lloc. A Pèrsia (341).
3. Commemoració de molts màrtirs que, després de la mort de sant Simeó, a tota la regió de Pèrsia, i igualment sota el rei Sapor II, van ser degollats per causa del nom de Crist. Entre ells, sant Ustazades, eunuc del palau reial, que va ser padrí del mateix rei i que, en el primer ímpetu de la persecució, va sofrir el martiri al palau d’Artaxerxes, germà del rei Sapor, a la província de d’Adiabene (341).
4. Sant Innocenci, bisbe. A Tortona, de la Ligúria (s. IV).
5. Sant Acaci, bisbe. Va intervenir al Concili d’Efes contra Nestori per defensar la fe catòlica i després va ser deposat injustament de la seva seu. A Malatya, Armènia (~ 435).
6. San Pantàgat, bisbe. A Viena, Burgúndia (540).
7. Sant Donnan, abat, juntament amb cinquanta-dos monjos, màrtirs. Durant les celebracions pasquals van ser degollats o cremats per uns pirates. A l’illa d’Eigg, a les Hèbrides interiors, davant d’Escòcia (617).
8. Sants màrtirs Elies, prevere, ja ancià, Pau i Isidor, monjos joves, que van morir en la persecució duta a terme sota els sarraïns per causa de la fe cristiana. A Còrdova, a la regió hispànica d’Andalusia (856).
9. Sant Robert, abat. Es va retirar a aquest lloc per viure com a solitari i se li van afegir molts germans. Amb la seva predicació i exemple de vida va reunir un bon nombre de persones. Al monestir de Chaise-Dieu, de l’Alvèrnia, França (1067).
10. Sant Robert, abat. Buscava una vida monàstica més senzilla i més estricta. Fundador de monestirs i superior esforçat, director d’ermitans i restaurador eximi de la disciplina monàstica, va fundar el monestir del Cister, que va regir com a primer abat, i cridat de nou com a abat a Molesmes, allà va descansar en pau. Al monestir de Molesmes, França (1111).
11. Beat Jaume de Cerqueto, prevere de l’orde dels Eremites de Sant Agustí, que va donar exemple assumint amb alegria la malaltia que l’afectava. A Perusa, Úmbria (1367).
12. Beata Clara Gambacorti, religiosa. Quan va perdre, de molt jove, el seu espòs, aconsellada per santa Caterina de Siena va fundar el monestir de sant Domènec sota una austera Regla i va dirigir les germanes amb prudència i caritat. Es va distingir per haver perdonat l’assassí del seu pare i dels seus germans. A Pisa, de la Toscana (1419).
13. Beata Maria Anna de Jesús Navarro de Guevara, verge. Després de superar l’oposició del seu pare, va rebre l’hàbit de l’orde de Nostra Senyora de la Mercè. Es va dedicar a la vida de pregària, penitència i ajuda a pobres i afligits. A Madrid (1624).
14. Beat Enric Heath, prevere de l’orde dels Germans Menors i màrtir. Sota el rei Carles I, per l’única raó del seu sacerdoci, va ser lliurat al botxí a Tyburn. A Londres, Anglaterra (1643).
15. Beata Caterina Tekawitha, verge. Nascuda entre els indígenes de la localitat, va rebre el baptisme el dia de Pasqua i va oferir a Déu la seva virginitat, que ja havia conservat abans de convertir-se, patint moltes amenaces i vexacions. A Sault, a la província del Quebec, Canadà (1680).