Sant Simó Stock

Sant Simó Stock, prevere

Dins de l'orde del Carmel, Si­mó Stock (c. 1170 - 1265) és un dels sants més celebrats per la difusió que va fer de l'esperit carmelità. Nascut a Anglaterra, la tradició diu que d'adolescent va viure com a eremita a la soca buida d'un roure. Poste­riorment va peregrinar a Terra Santa, on va conèixer l’orde del Carmel, i de tornada a Anglaterra hi va entrar. Quan ja era molt gran va ser escollit general de l'orde i va dur a terme una gran tasca de difusió del Carmel: va fundar noves comunitats a Cambridge, Oxford, París i Bolonya. També va reformar la regla de l'orde per transformar-lo d'eremita a mendicant. Simó Stock és conegut, sobretot, per una visió de la Mare de Déu, en què aquesta li lliurava el popular escapulari de l'orde [2022-2024].

1. Commemoració dels sants Fèlix i Gennadi, màrtirs. A Euzalis, a l’Àfrica (ara El Alia, a Tunísia) (data incerta).
2. Sants Florenci i Dioclecià, màrtirs. A Osimo, a la regió del Picè, a Itàlia (data incerta).
3. Sants Abda i Abiès, bisbes i màrtirs, que van ser immolats en temps del rei Sapor II, juntament amb trenta-vuit companys. A Pèrsia (375-376).
4. Sant Pelegrí, màrtir, venerat com a primer bisbe d'aquesta ciutat. A la localitat de Bouhy, del territori d’Auxerre, a la Gàl·lia (s. IV/V).
5. Commemoració de sant Posidi, bisbe de Calama, a Numídia (ara Guelma, a Algèria), deixeble i amic fidel de sant Agustí, qui el va assistir en la seva mort i va escriure la seva admirable vida (~ 437).
6. Sant Fidol, prevere. Es diu que va ser capturat pel rei Teodoric quan devastava Alvèrnia, però va ser alliberat i instruït en el servei diví per l'abat sant Aventí, al qual va succeir. A Troyes, a la Gàl·lia Celta (~ 540).
7. Sant Brendà, abat de Clonfert, diligent propagador de la vida monàstica, del qual se n’explica una navegació fabulosa. A Irlanda (577/583).
8. Sant Honorat, bisbe. A Amiens, de Nèustria (~ 600).
9. Sant Carantoc, bisbe i abat de Cardigan. A Bretanya (s. VII).
10. Martiri de quaranta-quatre sants monjos trossejats pels sarraïns que van irrompre a la laura de Sant Sabes a l’època de l'emperador Heracli. A Palestina (614).
11. Sant Germeri, bisbe, que es va afanyar a estendre el culte de sant Sadurní i en assistir al poble que li havia estat confiat. A Tolosa, a Aquitània (s. VII).
12. Sant Ubald, bisbe, que es va lliurar a la tasca de reformar la vida comuna dels clergues. A Gubbio, de l’Úmbria (1160).
13. Sant Adam, abat del monestir de sant Sabí. A Fermo, del Picè, a Itàlia (~ 1210).
14. Sant Simó Stock, prevere, que primer va ser ermità a Anglaterra i després va ingressar a l'orde dels Frares Carmelites, la qual va regir admirablement, essent cèlebre per la seva devoció singular a la Verge Maria. A Bordeus, a Gascunya (1265).
15. Sant Andreu Bóbola, prevere de la Companyia de Jesús i màrtir, que es va esforçar de manera activa per la unió dels cristians fins que, havent estat capturat per uns soldats cosacs, va donar gustosament amb la seva sang el suprem testimoni de la fe. A Janow, prop de Pinsk, al costat del riu Pripet, als confins de Polònia (1657).
16. Beat Miquel Wozniak, prevere i màrtir, el qual, havent estat portat des de la sotmesa Polònia al camp de concentració de Dachau, sota un règim hostil a la dignitat humana i a la religió, entre tortures, va emigrar a la glòria celestial. A prop de Munic, a Baviera, a Alemanya (1942).
17. Beat Vidal Vladimir Bajrak, prevere de l'orde de Sant Josafat i màrtir que, davant els perseguidors de la religió, va adquirir el fruit etern per mitjà del combat de la fe. A la ciutat de Drohovych, a Ucraïna (1946).