16 DE MAIG

Solemnitat de l'Ascensió del Senyor

«”Es va enlairar davant d’ells; un núvol se l’endugué, i el deixaren de veure” (Ac 1,9), significa que Ell ja no pertany al món de la corrupció i de la mort, que condiciona la nostra vida. Significa que Ell pertany completament a Déu» (Benet XVI, Homilia 07.05.2005).

 ►HISTORIA DE LA FESTA

  • Segles I-III: Se celebra dins la Cinquantena Pasqual, però no com a festa separada.
  • 300: El Concili d’Elvira critica que molts reprenguin els dejunis quaranta dies després de la Resurrecció (cosa que demostra que la Pasqua acabava aleshores).
  • Segle IV: Les “Constitucions Apostòliques”, i sermons de Sant Agustí, Sant Lleó Magne i sant Joan Crisòstom, entre altres, testimonien que ja se celebra com una festa separada, d’acord amb el text dels Fets dels Apòstols 1,3: Jesús se’n puja al cel (és glorificat a la dreta del Pare, Jutge Universal, Senyor de la història) als quaranta dies de la Resurrecció, deu dies abans de Pentecostès.
  • ~395: Segons la peregrina Egèria, a Jerusalem, l’Ascensió i la Pentecosta encara se celebren juntes.
  • Segle V: Sant Agustí (†430) afirma que l’”Ascensio Domini in cӕlum” s’observava “toto terrarum orbe”, cosa que mostra com en pocs anys les Esglésies van acabar per assumir-la com una celebració independent. Els antics sacramentaris recullen formularis propis.
  • Edat Mitjana: La festa es ritualitza amb una processó (que recorda el desplaçament de Jesús i els Apòstols al Mont de les Oliveres) i amb el ritus d’apagar el ciri pasqual, a l’acabar la proclamació de l’Evangeli.
  • 1570-1962: El missal de Pius V encara recull el ritus de l’Edat Mitjana, abans de la reforma del Concili Vaticà II.

► “Al maig, floreix l’olivera i grana el blat”.

«Avui celebrem la solemnitat de l’Ascensió del Senyor, dia en què commemorem el retorn de Jesús al Pare i el moment en què Crist ens confia la missió d’estendre el Regne de Déu. Gràcies al testimoni de Crist ressuscitat que puja als cels, sabem que l’abandó, la soledat, el patiment i la mort no tenen la darrera paraula. Crist ressuscitat que torna al Pare ens obre les portes a una nova existència on l’amor, la joia i la pau triomfaran» (Mons. Joan Josep Omella, 24.05.2020).

També celebrem la festa del beat Miquel Wozniak, prevere i màrtir

Nascut a Sokolowo (Polònia) el 28 d’agost de 1875, als 27 anys entra al seminari de Varsòvia i s’ordena de capellà el 1907. Després de passar un any a Torí amb els salesians torna a Polònia on regeix diverses parròquies fins que és destinat a la de Sant Llorenç de Kutno, on fundarà un seminari salesià.

Fou premiat amb el títol de “prelat domèstic de Sa Santedat”. Però el títol no el va salvar de la guerra que havia esclatat l’1 de setembre d’aquell fatídic 1939. Advertit que fugís de la parròquia no ho va voler fer i fou arrestat pels nazis l’octubre de 1941. Portat al camp de Dachau, va patir de tot fins que va morir el 16 de maig de 1942. Fou beatificat el 13 de juny de 1999.