La Mare de Déu del Carme

LA MARE DE DÉU DEL CARME

Al segle XII, un grup d’ermitans van edificar a la muntanya del Carmel (Palestina), una església que van dedicar a la Mare de Déu: Santa Maria del Mont Carmel o del Carme; així va néixer l’advocació que avui celebrem, i va néixer de fet, també, l’Orde Carmelità. Segles després, la Mare de Déu del Carme, invocada pels carmelites com a “Flor del Carmel, Estrella del Mar”, fou adoptada a finals del segle XVII com a patrona per la gent del mar.

► Arxidiòcesi de Barcelona:

+ Hi ha una imatge de la Mare de Déu del Carme a la girola de la catedral de Barcelona.

+ Parròquia del Carme: Situada en terrenys de l’antic monestir de les monges Jerònimes, després de l’exclaustració de 1835 l’església es convertí en parròquia (Carrer de Sant Antoni Abat, 10).

1. Memòria de la Benaurada Mare de Déu del Mont Carmel, muntanya on Elies va aconseguir que el poble d'Israel tornés a retre culte al Déu viu. Més endavant, uns ermitans que buscaven la soledat s’hi van retirar per fer vida eremítica, fet que va donar origen a un orde religiós de vida contemplativa, que té com a patrona i protectora la Mare de Déu (s. XII).
2. Sant Antíoc, màrtir, germà de sant Plató. A Anastasiòpolis, de Galàcia (s. III/IV).
3. Sant Atenògenes, corepiscopus i màrtir. Va deixar als seus deixebles un himne en què parla de la divinitat de l'Esperit Sant. Va ser llançat al foc per ser cristià. A Sebaste, d Armènia (~ 305).
4. Sant Heleri, ermità, martiritzat per uns pirates, segons la tradició. A l'illa de Jersey, al mar Britànic (s. VI).
5. Sants Monulf i Gondulf, bisbes. A Maastricht, a la riba del Mosa, de Brabant, a Austràsia (s. VI/VII).
6. Sants màrtirs Rainelda, verge, Grimoald i Gondulf. Segons explica la tradició, van ser assassinats per uns bandolers. A Saintes (o Santes), Hainaut (~ 680).
7. Sant Sisenand, diaca i màrtir. Va ser decapitat pels sarraïns per la seva fe en Crist. A la ciutat de Còrdova, a la regió hispànica d’Andalusia (651).
8. Beata Irmengarda, abadessa. Des de molt jove, menyspreant l'esplendor de la cort, es va lliurar al servei de Déu i va aconseguir que moltes verges seguissin l'Anyell. Al monestir de Frauenwòrth, al costat del llac Chiemsee, a Baviera (866).
9. Passió del beat Simó da Costa, germà coadjutor de la Companyia de Jesús. Va ser martiritzat per odi a l'Església a la nau "Sant Jaume", un dia després que els altres religiosos amb qui viatjava (1570).
10. Beat Bartomeu dels Màrtirs Fernandes, bisbe de Braga. Eximi per la integritat de la seva vida, es va distingir per la caritat en la cura pastoral del seu ramat. Va deixar molts escrits de sòlida doctrina. Al monestir de Santa Cruz de Viana do Castelo, a Portugal (1590).
11. Beats Joan Sugar, prevere, i Robert Grissold, màrtirs. El primer d'ells, per haver entrat a Anglaterra essent sacerdot, i el segon per haver-lo ajudat, per la qual cosa tots dos van ser cruelment turmentats. Van aconseguir la palma del martiri en temps de Jaume I. A Warwick, Anglaterra (1604).
12. Beats Andreu de Soveral, prevere de la Companyia de Jesús, i Domènec Carvalho, màrtirs. Fraudulentament tancats a l'església quan celebraven la Missa, tant ells com un grup de fidels van ser cruelment assassinats per uns soldats. A la ciutat de Cunhaú, prop de Natal, al Brasil (1645).
13. Beats Nicolau Savouret, de l’orde dels Germans Menors Conventuals, i Claudi Béguignot, cartoixà, preveres i màrtirs. Durant la Revolució Francesa, per odi al sacerdoci, van ser tancats a una nau convertida en presó, on van emmalaltir i van morir. Davant de Rochefort, a la costa de França (1794).
14. Beates Aimée de Jesús (Maria Rosa) de Gordon i sis religioses [1], verges i màrtirs. Durant la mateixa revolució van ser decapitades per haver-se negat a renunciar a la vida religiosa. Van rebre amb alegria la palma del martiri. A Orange, també a França (1794).
15. Santa Maria Magdalena Postel, verge. Durant la mateixa revolució, quan van ser expulsats tots els sacerdots, va prestar tota classe de serveis als malalts i, en general, a tots els fidels. Restablerta la pau, va fundar en la més completa pobresa la Congregació de les Filles de la Misericòrdia, per a la formació de les joves pobres. A Saint-Sauveur-le-Vicomte, poble de Normandia, França (1846).
16. Sants Lang Yangzhi, catecúmena, i el seu fill Pau Lang Fu, màrtirs. Durant la persecució desencadenada pel moviment dels Yihétuàn, a causa d'haver professat públicament la seva fe cristiana, tots dos van morir consumits pel foc dins de casa seva, que havia estat incendiada. A Lüjiapo, localitat de Qinghe, a la província xinesa d’Hebei (1900).
17. Santa Teresa Zhang Hezhi, màrtir. Durant la mateixa persecució, va ser portada a una pagoda pagana, on es va negar a adorar els ídols, de manera que ella i els seus dos fills van ser travessats d’una llançada. A Zhangjiajie, poble de Ningjin, a la província xinesa d’Hebei (1900).

[1] Els seus noms són: beates Maria de Jesús (Margarida Teresa) Charansol, Maria Anna de Sant Joaquim Béguin-Royal, Maria Anna de Sant Miquel Doux, Maria Rosa de Sant Andreu Laye, Dorotea del Cor de Maria i Magdalena del Santíssim Sagrament de Justamont.