15 DE MAIG

Sant Isidre, llaurador

Sant Isidre, llaurador

Durant el regnat d’Alfons VI, rei de Lleó, Galícia i Castella (1065-1109), en plena repoblació cristiana del territori, la tradició ens presenta a un orfe que hagué de treballar com a jornaler d’un ric anomenat Juan Vargas. Tindrà problemes amb els companys que l’acusaran de dedicar-se més a pràctiques de pietat que al treball. D’aquí sorgeix la llegenda que mentre ell assistia a missa, uns àngels li llauraven el camp. Morí cap al 1130. Patró dels pagesos, a partir del 1622, any de la seva canonització. Ja l’any 1624, dos anys després de la canonització, es va dedicar la primera capella a sant Isidre a Tossa de Mar. A la l’arxidiòcesi de Barcelona, hi ha una parròquia a l’Hospitalet de Llobregat que el té per patró, inaugurada el 23 de desembre de 1951 pel bisbe Modrego.

  1. Sant Isidre, llaurador, qui, juntament amb la seva dona, la beata Maria del Cap o Toríbia, va portar una dura vida de treball, recollint amb més paciència els fruits del cel que els de la terra i, d’aquesta manera, s’ha convertit en model de l’honrat i pietós agricultor cristià. A Madrid, a la regió de Castella (~ 1130). A Espanya és recomanable llegir en primer lloc la commemoració de sant Isidre, llaurador, per tenir el grau de Memòria obligatòria en el Calendari espanyol, que en aquest dia figura en el núm. 10.
  2. Sants Pere, Andreu, Pau i Dionísia, màrtirs. A Làmpsac, l’Hel·lespont (s. III).
  3. Sants Cassius i Victorí, màrtirs, que, segons la tradició, van patir el martiri sota la persecució de Chrocus, rei dels alamans. A l’Alvèrnia, a Aquitània (s. III).
  4. Sant Simplici, prevere. A l’illa de Sardenya (s. III/IV).
  5. Sant Aquil·leu, anomenat el “Taumaturg”, bisbe, que va participar en el I Concili de Nicea i, revestit de totes les virtuts, va evangelitzar amb fervor apostòlic als pobles pagans. A Làrissa, de Tessàlia, Grècia (s. IV).
  6. Sant Retici, bisbe, de qui sant Agustí en refereix la gran autoritat de què gaudia com a bisbe en l’Església, i sant Jeroni el recorda pels seus insignes comentaris a la Sagrada Escriptura. A Autun, a la Gàl·lia Celta (s. IV).
  7. Sant Caleb o Elesbaan, rei d’Etiòpia, que va sotmetre als enemics de Crist en represàlia pels màrtirs de Nagran i, segons es diu, en temps de l’emperador Justí va enviar a Jerusalem la seva corona reial, vivint després com a monjo, en resposta a un vot que havia fet, fins que va partir a la trobada del Senyor. A Etiòpia (~ 535).
  8. Sant Severí, bisbe, que va donar el seu nom a la ciutat episcopal de Septempeda. A Septempeda, de la regió del Picè, a Itàlia (data incerta).
  9. Sant Rupert, duc, que, quan era encara molt jove, va peregrinar a Roma per visitar les tombes dels apòstols i, a la tornada al seu camp, va erigir diverses esglésies. Va sortir a l’encontre del Senyor acabats de complir els dinou anys. A Bingen, a Austràsia, al costat del Rin i prop de Magúncia (s. VIII).
  10. Commemoració de sant Witesind, màrtir, que per por als musulmans es va apartar de la fe catòlica, però en negar-se després a prendre part en el culte mahometà, el van matar per odi a la fe cristiana. A Còrdova, a la regió hispànica d’Andalusia (855).
  11. Beat Andreu Abellon, prevere de l’orde dels Predicadors. Tot i que no comptava amb gaires mitjans per a l’exercici del seu càrrec, va restaurar amb fermesa la disciplina regular als convents on va ser superior. A Ais de Provença, de la Provença (1450).

SSant Isidre llaurador, s’emporta la pluja i porta el sol.

SSant Isidre llaurador, s'emporta la pluja i porta el sol.