Diumenge de la Santíssima Trinitat

DIUMENGE DE LA SANTÍSSIMA TRINITAT

«Reconeixem que Déu no és una cosa vaga, abstracta, sinó que té un nom: “Déu és amor”» (Papa Francesc, Homilia de la Trinitat, 2013). El 775 la festa ja se celebra, però no és fins el 1331 que l’Església Occidental la institueix oficialment  per obra del papa Joan XXII (1316-1334), i es commemora el primer diumenge després de la Pen­tecosta.

► Jornada Pro Orantibus: «La pregària és un impuls, és una invocació que va més enllà de nosaltres mateixos: és la trobada entre el “jo” i el “Tu”, que no es pot fer amb calculadora, i moltes vegades es fa a les palpentes per trobar el “Tu” que el meu “jo” està buscant» (Papa Francesc).

► “Juny plujós, graner polsós”: en intentar tallar l’espiga molla es doblega, però no es trenca. Per això, si plou, al graner hi haurà pols en lloc de gra.

1. Commemoració de sant Amós, profeta, que essent pastor de Tecoa i cuidador de sicòmors, va ser enviat per Déu als fills d'Israel per defensar la seva justícia i santedat contra les seves prevaricacions (s. X aC).
2. Sant Esiqui, soldat, que va ser detingut juntament amb sant Juli, i després, sota el prefecte Màxim, coronat amb el martiri. A Dorostorum, a Mèsia (ara Romania) (302).
3. Sant Vit, màrtir. A Lucània (data incerta).
4. Sant Abraham, monjo, el qual, nascut a la vora del riu Eufrates, va visitar els eremites d'Egipte i, detingut pels pagans, va estar empresonat durant cinc anys. Més endavant, viatjant a la Gàl·lia, es va establir entre els alvernesos i es va retirar al monestir de Saint-Cyr, on va morir molt ancià. A Alvèrnia, Aquitània (480).
5. Sant Landelí, abat, que, convertit per sant Atbert, va abandonar el lladronici per dedicar-se a la virtut. Va fundar el monestir de Lobbes i, seguidament, el de Saint-Crespin, on va morir piadosament. A Saint-Crespin, a Hainaut (~ 686).
6. Sant Lotari, bisbe. Desposseït de les seves funcions, va esperar la mort vivint com a solitari. A Séez, a Nèustria (756).
7. Santa Benilde, màrtir. Ja anciana, va trobar la mort a la persecució desencadenada pels sarraïns. A Còrdova, a la província hispànica d'Andalusia (853).
8. Sant Bernat de Menthone, prevere. Quan era canonge i arxidiaca d’Aosta, durant molts anys va habitar als cims dels Alps, on hi va fundar un cèlebre cenobi. I per acollir els viatgers, va edificar refugis a dues muntanyes que encara porten el seu nom. A Mont-Joux, a Valais (1081).
9. Sant Isfrid, bisbe. Va conservar els seus costums de canonge premonstratenc i va treballar en la conversió dels vends. A Ratzeburg, Holstein, a Germània (1204).
10. Beat Tomàs Scryven, màrtir, monjo de la Cartoixa d'aquesta ciutat. En temps del rei Enric VIII va ser empresonat per la seva fidelitat a l'Església i va morir de fam a la presó, aconseguint així la corona del martiri. A Londres, a Anglaterra (1537).
11. Beats màrtirs Pere Snow, prevere, i Rodolf Grimston. Regnant Elisabet I, van ser condemnats a mort, el primer per ser sacerdot i el segon per intentar evitar que el capturessin. Van pujar junts al patíbul. A York, també a Anglaterra (1598).
12. Santa Germana, verge. Com que era filla de pares desconeguts va ser sotmesa des de petita a una vida servil malgrat les seves malalties, però ho va suportar tot amb ànim decidit i rostre rialler. Va morir als vint-i-dos anys. A Pibrac, a la regió de Tolosa, França (1601).
13. Beat Lluís Maria Palazzolo, prevere. Va fundar la Congregació de Germanes Pobres i dels Germans de la Sagrada Família. A Bèrgam, Itàlia (1886).
14. Santa Bàrbara Cui Lianzhi, màrtir. Li van matar el fill i, de nit, es va escapar per salvar la vida, però va ser detinguda pels enemics dels cristians i sotmesa a cruels tortures fins que va morir. Al petit poble de Qianshengzhuang, prop de la ciutat de Liushuitao, a la província d’Hebei, a la Xina (1900).