Dia 15 de febrer, DIUMENGE VI DEL TEMPS DE DURANT L’ANY: Sant Claudi de la Colombière, prevere
Sant Claudi de la Colombière, prevere
Essent jesuïta, havia estat nomenat capellà de la catòlica duquessa de York, Maria Beatriu d'Est, esposa del príncep hereu (1676). En aquell ambient protestant fou acusat de complicitat en el complot papista, engarjolat i expulsat del país. Va retornar a Paray-le-Monial, on havia dirigit a Margarida Maria d'Alacoque i li havia manat que posés per escrit les seves experiències amb el Cor de Jesús. Morí el 15 de febrer del 1682. El papa Joan Pau II el va canonitzar el 31 de maig del 1992.
- Commemoració del beat Onèsim. Pau el va acollir quan era un esclau fugitiu i el va engendrar com a fill en la fe, passant a estar vinculat a Crist, tal com l’apòstol va escriure al seu amo Filemó (s. I).
- Sants Faustí i Jovita, màrtirs, que van rebre la corona victoriosa del martiri, després de molts combats suportats per la fe de Crist. A Brescia, a la regió de Venècia (s. inc.).
- Sants màrtirs Isici, prevere, Josip, diaca, Romà, Zòsim i Baral, i Àgape, verge. A Antioquia, Síria (s. IV).
- Santa Geòrgia, verge. A Alvèmia, Aquitània (s. V/VI).
- Sant Quinidi, bisbe. A Vaison, a la Gàl·lia Celta (578).
- Sant Sever, prevere, recordat pel papa sant Gregori el Gran. A la vall d’Interocrina, de la província de Valèria, Itàlia (s. VI).
- Sant Decorós, bisbe. A Càpua, Campània (després de 680).
- Sant Wilfred, abat, que després d’haver tingut cinc fills, va decidir, juntament amb la seva esposa, abraçar la vida monàstica. A Palazzuolo, a la Toscana (c. 765).
- Sant Sigfrid, bisbe, que, oriünd d’Anglaterra, va evangelitzar amb gran paciència aquelles gents i va batejar el seu rei Olaf. A Vaxjò, Suècia (c. 1045).
- Beat Àngel Scarpetti, prevere de l’orde dels Eremites de Sant Agustí. A Borgo San Sepolcro, Úmbria (1306).
- Sant Claudi la Colombière, prevere de la Companyia de Jesús, que essent un home lliurat a la pregària, amb els seus consells va encaminar moltes persones en el seu esforç per estimar Déu. A Paray-le-Monial, la Borgonya francesa, (1682).







