Santa Virgínia Centurione Bracelli, vídua

Santa Virgínia Centurione Bracelli, vídua

Filla del dux de la República de Gènova, Virgínia (1587-1651) va rebre una educació privilegiada i una bona formació espiritual. Tanmateix, per la seva posició social, la jove va haver d'acceptar, amb només quinze anys un casament concertat, que, però, va resultar ben llastimós, amb un marit addicte a l'alcohol i al joc. Un cop vídua i, quan les dues filles ja eren grans, va decidir fer de casa seva un refugi per a orfes i malalts. A poc a poc aquesta iniciativa assistencial va créixer fins a donar lloc a dues congregacions religioses: les Germanes de la Mare de Déu del Refugi i les Filles de la Mare de Déu del Mont Calvari. També com a dona de pau va actuar com a mediadora entre famílies nobles enfrontades i va ajudar a la reconciliació entre l'Església i la República de Gènova. Canonitzada el 2003 per Joan Pau II.

1. Commemoració de sant Valerià, bisbe d’Avensa, a l’Àfrica Proconsular, que, quan tenia més de vuitanta anys, en la persecució vandàlica el rei arrià Genseric li manà que entregués els objectes de l’Església i, en negar-s’hi constantment, va ser expulsat de la ciutat amb ordre que ningú el deixés viure ni a casa seva ni al camp, i durant molt temps va viure a la intempèrie, a la via pública, acabant així la seva vida benaventurada com a confessor de la veritat ortodoxa (~ 460).
2. Sant Maximí, prevere, considerat el primer abat de Micy. A la regió d’Orleans, a la Gàl·lia Celta (s. VI).
3. Beat Marí, abat, admirable per la seva fidelitat cap al Pontífex Romà. Al monestir de Cava, Campània (1170).
4. Beata Maria Victòria Fornari, que, havent quedat vídua, va fundar l’orde de l’Anunciació. A Gènova, Ligúria (1617).
5. Beata Virgínia Centurione Bracelli, vídua, la qual, dedicant-se al servei del Senyor, va socórrer els pobres de moltes maneres, va ajudar les esglésies rurals i va fundar i regir les Matrones Auxiliars de la Misericòrdia. A Gènova, Ligúria (1651).
6. Santa Maria Crucificada de Rosa, verge, que va gastar les seves riqueses i es va lliurar ella mateixa per la salut de les ànimes i dels cossos del proïsme, i va fundar l’Institut de les Esclaves de la Caritat. A Brescia, a la Llombardia (1855).
7. Beat Carles Steeb, prevere, nascut a Tübingen, que va abraçar la fe catòlica a Verona i, ordenat sacerdot, va fundar l’Institut de Germanes de la Misericòrdia, per ajudar afligits, pobres i malalts. A Verona, de la regió del Veneto (1856).
8. Sant Urbici, el qual, nascut a Bordeus de família noble, va ser monjo i sacerdot del monestir de San Martín de la Val de Onsera, establint-se finalment a Nocito, on va evangelitzar els pobles veïns. A Nocito, al peu de la serra de Guara (~ 802).