Sant Calixt I, papa i màrtir

Sant Calixt I, papa i màrtir

Calixt, nascut a Roma vers l’any 155, era possiblement un esclau que va ser desterrat a treballs forçats a les mines de Sardenya durant uns anys. Un cop alliberat, fou ordenat diaca. L’elegiren papa, i durant el seu breu pontificat (217-222) es va distingir per l’acció pastoral i per la defensa de la fe. Segons les actes del martiri hauria estat assassinat al seu domicili, al Trastevere.

1. Sant Calixt I, papa i màrtir. Quan era diaca, després d'un desterrament a l'illa de Sardenya, va tenir cura del cementiri de la via Àpia que porta el seu nom, on va deixar per a la posteritat les memòries de màrtirs. Un cop elegit Papa, va promoure la recta doctrina, va reconciliar benignament els apòstates i va acabar el seu intens pontificat amb la glòria del martiri. Tal dia com avui es commemora la seva sepultura al cementiri de Calepodi, a la via Aurèlia, a Roma (~ 222).

2. Sant Lúpul, màrtir. A la ciutat de Càpua, a la Campània (data incerta).

3. Sant Gaudenci, bisbe, que és venerat com a primer pastor durant el temps de persecució. A Rimini, a la província d’Emília-Romanya (s. IV).

4. Sant Donacià, bisbe de Reims, les relíquies del qual es conserven a la població de Bruges. A la ciutat de Bruges, a la Gàl·lia Belga (389).

5. Sant Fortunat, bisbe, que, com relata el papa sant Gregori el Gran, va demostrar una abundant caritat en la cura dels malalts. A Todi, ciutat de l’Umbria (s. V).

6. Santa Manequilde, verge. Al territori de Chàlons, a la regió de la Xampanya, a la Gàl·lia (s. V).

7. Commemoració de sant Venanci, bisbe, que es va ocupar del clericat i dels monjos, i va ser amic del papa sant Gregori el Gran. A la ciutat de Luni, a la Ligúria (s. VII).

8. Santa Angradema, abadessa del monestir fundat per sant Ebrulf, anomenat Oratori (ara Oroèr) per posseir diversos llocs de pregària, de manera que se servia a Déu sense intermissió. A Beauvais, ciutat de Nèustria (~ 695).

9. Sant Domènec, monjo, anomenat “Loricat” per la cuirassa de ferro que portava cenyida al cos, prevere de l'orde Camaldulenc. Havent estat ordenat simoníacament, es va fer monjo eremita i, deixeble de sant Pere Damià, va portar una vida austera i disciplinada. A San Severino Marche, a la regió italiana del Picè (1060).

10. Beat Jaume Laigneau de Langellerie, prevere i màrtir, que durant la Revolució Francesa va ser degollat per ser sacerdot. A Angers, França (1794).

11. Beata Anna Maria Aranda Riera, verge i màrtir, que durant la persecució contra la fe va vessar la seva sang per Crist. A la localitat de Picadero de Paterna, a València (1936).

12. Beats Estanislau Mysakowski i Francesc Roslaniec, preveres i màrtirs. Durant la guerra, quan Polònia va ser ocupada per gent contrària a Déu i als homes, van consumar el seu martiri a la cambra de gas. Al camp de concentració de Dachau, prop de Munic, a la regió alemanya de Baviera (1942).

13. Beat Romà Lysko, prevere i màrtir, que durant la persecució contra la fe, seguint de prop les petjades de Crist, per la seva gràcia va arribar al regne celestial. A Lviv, Ucraïna (1949).