14 DE GENER

Sant Ot, prevere

Sant Ot, prevere

Ot va néixer a Novara, cap al 1100, al Piemont (nord d’Itàlia). Després de professar com a cartoixà va ser enviat amb altres companys a fundar la cartoixa eslovena de Zice, on va viure la major part de la seva vida. Va ser en aquesta època quan va escriure els seus Sermons. Ja de gran però, i essent prior de Jurkloster, el bisbe de la diòcesi el va obligar a deixar el monestir per diversos problemes. Va fugir a Roma per demanar justícia al Papa, i l’abadessa del monestir de Tagliacozzo, proper a la capital, el va cridar perquè fos el capellà de la seva comunitat. Hi va morir amb gairebé cent anys (1198). Beatificat el 1859 per Pius IX.

  1. Commemoració de sant Potí, màrtir, el qual, després de ser turmentat a la ciutat de Sàrdica, a l’antiga província romana de Dàcia (ara Romania), va aconseguir finalment el martiri en ser executat per l’espasa (s. inc.).
  2. Sant Gliceri, diaca i màrtir. A Antioquia, Síria (ara Turquia) (s. inc.).
  3. Sant Fèlix, prevere, el qual, segons explica sant Paulí, mentre creixia la persecució va ser empresonat i sotmès a cruels sevícies. Restablerta la pau, va poder tomar entre els seus i va viure en la pobresa fins a una venerable vellesa, com a invicte confessor de la fe. A la ciutat de Noia, a la Campània (ara Itàlia) (s. III/IV).
  4. Commemoració dels sants monjos que a Raití i al mont Sinaí (ara Egipte) van ser martiritzats per la seva fe en Crist (c. s. IV).
  5. Santa Nino, que essent cristiana va ser portada a aquell país, on, per la seva vida santa, va suscitar la reverència i admiració de tots, fins al punt que la mateixa reina, el fill de la qual va guarir amb les seves pregàries, el rei i tot el poble van abraçar la fe cristiana. A la regió dels ibers, a l’altre costat del Pont Euxí (ara Geòrgia, al costat del mar Negre) (s. IV).
  6. Sant Fermí, bisbe. A la regió de Gévaudan (ara França) (s. V).
  7. Sant Eufrasi, bisbe. Sant Gregori de Tours en lloa l’hospitalitat. A Alvèmia (ara Clarmont d’Alvèrnia), Aquitània (ara França) (515/516).
  8. Sepultura de sant Daci, bisbe, el qual, durant la controvèrsia dels “Tres Capítols” va defensar la sentència del papa Vigili, al qual va acompanyar a Constantinoble, on va morir. A Milà, a la regió de Ligúria (ara Itàlia) (552).
  9. Sant Fulgenci, bisbe, germà dels sants Leandre, Isidor i Florentina. El seu germà Isidor li va dedicar el seu tractat Dels oficis eclesiàstics. A la ciutat d’Écija, a la província romana de Bètica (ara Espanya) (c. 632).
  10. Beat Ot de Novara, prevere de l’orde dels Cartoixans. A Tagliacozzio, als Abruços (ara Itàlia) (c. 1200).
  11. Beat Odoric de Pordenone Mattiuzzi, prevere de l’orde dels Germans Menors, que va viatjar per les regions dels tàrtars, dels indis i dels xinesos fins a la principal ciutat de la Xina, Kambalik. A totes aquestes regions va convertir moltes persones a la fe de Crist amb la seva predicació de l’Evangeli. A la ciutat d’Udine, a la regió de Venècia (ara Itàlia) (1331).
  12. Sant Devasahayam Pillai, laic. A l’església de Sant Francesc Xavier a Kottar (1752).
  13. Beat Pere Donders, prevere de la Congregació del Santíssim Redemptor, que es va lliurar amb caritat desbordant a atendre tant els cossos com les ànimes dels leprosos. A Batavia, Surinam (Guaiana Holandesa) (1887).
  • Altres: advocacions marianes, commemoracions de congregacions religioses, sants i beats (tradició, costumari…).
  • Santa Maria de la Paraula.

Al gener no siguis matiner: el sol surt tard.

Al gener no siguis matiner: el sol surt tard.