Santoral

14 de febrer

Sant Ciril, monjo i Sant Metodi, bisbe

PEl febrer és traïdor, borrascós i gelador. 
Dita popular

Sant Ciril, monjo i Sant Metodi, bisbe

Ciril, monjo, i Metodi, bisbe, eren dos germans nascuts a Tessalònica (825), que foren els evangelitzadors dels pobles eslaus, per als quals crearen l’anomenat alfabet ciríl·lic, amb el què podrien llegir la Bíblia en la seva llengua nativa atès que ignoraven les llengües llatina i grega. Per aquest treball d’inculturació de la fe, el 1980 el Papa Joan Pau II els declarà copatrons d'Europa junt amb sant Benet. 

  1. Memòria dels sants Ciril, monjo, i Metodi, bisbe, germans nascuts a Tessalònica que van ser enviats a Moràvia pel bisbe Foci de Constantinoble per predicar la fe cristiana. Allà hi van inventar signes propis per traduir els llibres sagrats del grec a la llengua eslava. En un viatge que van fer a Roma, Ciril, que abans es deia Constantí i que era monjo, es va posar malalt i en el dia d’avui va descansar en el Senyor. Metodi, ordenat bisbe de Sirmium pel papa Adrià II, va evangelitzar tota la regió de Pannònia (centre d’Europa), i en totes les dificultats que va haver de suportar va ser sempre ajudat pels Pontífexs Romans. Finalment va rebre el premi pels seus treballs a la ciutat de Velehrad, Moràvia, el dia sis d’abril (869 i 885).
  2. Sant Valentí, màrtir. A Roma, a la via Flamínia, prop del pont Milvio (data incerta).
  3. Sant Vidal, màrtir, santificat per la fe conservada i la imitació de Crist. A la ciutat de Spoleto, Umbria (data incerta).
  4. Sant Zenó, màrtir. A Roma, al cementiri de Pretextat, a la via Àpia (data incerta).
  5. Commemoració dels sants màrtirs Bassià, Tonió, Protòlic i Lluci (Luci), llançats al mar; Cirió, prevere, Agató, exorcista, i Moisès, cremats vius; i Dionís i Amoni, que van entrar a la glòria eterna després de ser degollats. A Alexandria, Egipte (data incerta).
  6. Sant Eleucadi, bisbe. A Ravenna, de la Flamínia (s. III).
  7. Sant Auxenci, prevere i arximandrita, el qual, aprofitant la càtedra que ocupava, va defensar la fe de Calcedònia amb la veu de les seves virtuts. A la muntanya Scopa, a Bitínia (s. V).
  8. Commemoració de sant Nostrià, bisbe de Nàpols (c. 450).
  9. Sant Antoni, abat, que en ser destruït el seu monestir pels llombards es va refugiar en la solitud. A Sorrento, Campània (c. 830).
  10. Sant Joan Baptista de la Concepció García, prevere de l’orde de la Santíssima Trinitat. Va iniciar la renovació del seu orde i la va culminar amb gran esforç, enmig de dificultats i persecucions. A Còrdova, Andalusia (1613).
  11. Beat Vicenç Vilar David, màrtir, que en la persecució contra la religió va acollir sacerdots i religiosos a casa seva i va preferir morir abans que renegar de la seva fe. A València (1937).

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Si no us convertiu, tots acabareu de la mateixa manera.

(Lc 13,1-9)