14 DE FEBRER

Sant Ciril, monjo i Sant Metodi, bisbe

Sant Ciril, monjo i Sant Metodi, bisbe

Uns prínceps eslaus enviaren a dir a l’emperador Miquel (segle IX): «La nostra terra ja ha estat batejada, però encara no tenim cap mestre que ens expliqui els llibres sants. Envia’ns, doncs, uns bons mestres que siguin capaços de donar-nos el significat de les paraules de la Bíblia». Els germans Ciril i Metodi, nascuts a Tessalònica (825), es van servir d’un alfabet creat per ells mateixos (ciríl·lic) per traduir la Bíblia i els textos litúrgics a la llengua eslava.

  1. Memòria dels sants Ciril, monjo, i Metodi, bisbe, germans nascuts a Tessalònica que van ser enviats a Moràvia pel bisbe Foci de Constantinoble per predicar la fe cristiana. Allà hi van inventar signes propis per traduir els llibres sagrats del grec a la llengua eslava. En un viatge que van fer a Roma, Ciril, que abans es deia Constantí i que era monjo, es va posar malalt i en el dia d’avui va descansar en el Senyor. Metodi, ordenat bisbe de Sirmium pel papa Adrià II, va evangelitzar tota la regió de Pannònia (centre d’Europa), i en totes les dificultats que va haver de suportar va ser sempre ajudat pels Pontífexs Romans. Finalment va rebre el premi pels seus treballs a la ciutat de Velehrad, Moràvia, el dia sis d’abril (869 i 885).
  2. Sant Valentí, màrtir. A Roma, a la via Flamínia, prop del pont Milvio (data incerta).
  3. Sant Vidal, màrtir, santificat per la fe conservada i la imitació de Crist. A la ciutat de Spoleto, Umbria (data incerta).
  4. Sant Zenó, màrtir. A Roma, al cementiri de Pretextat, a la via Àpia (data incerta).
  5. Commemoració dels sants màrtirs Bassià, Tonió, Protòlic i Lluci (Luci), llançats al mar; Cirió, prevere, Agató, exorcista, i Moisès, cremats vius; i Dionís i Amoni, que van entrar a la glòria eterna després de ser degollats. A Alexandria, Egipte (data incerta).
  6. Sant Eleucadi, bisbe. A Ravenna, de la Flamínia (s. III).
  7. Sant Auxenci, prevere i arximandrita, el qual, aprofitant la càtedra que ocupava, va defensar la fe de Calcedònia amb la veu de les seves virtuts. A la muntanya Scopa, a Bitínia (s. V).
  8. Commemoració de sant Nostrià, bisbe de Nàpols (c. 450).
  9. Sant Antoni, abat, que en ser destruït el seu monestir pels llombards es va refugiar en la solitud. A Sorrento, Campània (c. 830).
  10. Sant Joan Baptista de la Concepció García, prevere de l’orde de la Santíssima Trinitat. Va iniciar la renovació del seu orde i la va culminar amb gran esforç, enmig de dificultats i persecucions. A Còrdova, Andalusia (1613).
  11. Beat Vicenç Vilar David, màrtir, que en la persecució contra la religió va acollir sacerdots i religiosos a casa seva i va preferir morir abans que renegar de la seva fe. A València (1937).
  • Altres: advocacions marianes, commemoracions de congregacions religioses, sants i beats (tradició, costumari…).
  • Prelatura de la Santa Creu i de l’Opus Dei: Santíssima Verge Maria, Mare de l’Amor Formós.
  • Ritu Hispanomossàrab: Sant Valentí, prevere i màrtir.

 

PPer Sant Valentí, l’ametller a florir

PPer Sant Valentí, l’ametller a florir