Sant Maximilià Maria Kolbe, prevere i màrtir

Sant Maximilià Maria Kolbe, prevere i màrtir

El presoner 16.670 demana morir en lloc de Franz Gajoumiczek, un pare de família desconsolat, que ha estat condemnat a morir de fam al 'barracó de la mort'. Som al 14 d’agost del 1941, vigília de la gran festa mariana, al camp nazi d'Auschwitz. L’acte del franciscà Kolbe no va ser improvisat: l'obra de la seva vida portava per títol la «Milícia de la Immaculada», havia fundat la "Ciutat de la Immaculada" (1927) i era el redactor de la revista "Cavaller de la Immaculada" (1939).

1. Memòria de sant Maximilià Maria (Raimon) Kolbe, prevere de l’orde dels Germans Menors Conventuals i màrtir. Va ser fundador de la Milícia de Maria Immaculada. Deportat a diversos llocs de captiveri, finalment, al camp d'extermini d’Oswiçcim o Auschwitz, prop de Cracòvia, a Polònia, es va oferir als botxins per salvar un altre captiu. Va considerar el seu oferiment com un holocaust de caritat i un exemple de fidelitat envers Déu i els homes (1941).
2. Sant Ursicí, màrtir. A Il·líria (s. IV).
3. Sant Marcel, bisbe i màrtir. Per haver destruït un temple de Júpiter, va morir a les mans dels enfurismats gentils. A Apamea, Síria (~ 390).
4. Sant Eusebi, fundador de l'església que porta el seu nom al turó Esquilí. A Roma (s. IV/V).
5. Sant Facanà, bisbe i abat. A Ross va establir un monestir, cèlebre per la seva escola, on s'ensenyaven ciències divines i humanes. A Ross, Hibèrnia (s. VI).
6. Mort de sant Arnulf, bisbe de Soissons. Monjo després d'haver estat soldat, va ser elevat a l'episcopat, des d'on es va esforçar per buscar la pau i la concòrdia. Finalment, va morir al monestir que ell mateix havia fundat. A Altenburg, Flandes (1087).
7. Beat Sante de Urbino Brancoisini, germà convers de l’orde dels Germans Menors. Prop de Montebaroccio, al Picè, Itàlia (1390).
8. Beats màrtirs, gairebé vuit-cents. Arribada una incursió de soldats otomans, se'ls va comminar a renegar de la seva fe, però exhortats pel beat Antoni Primaldo, un ancià teixidor, a perseverar en la fe de Crist, van rebre la corona del martiri en ser decapitats. A Otranto, a la Pulla (1480).
9. Sants màrtirs Domènec Ibànez de Erquicia, prevere de l'orde dels Predicadors, i Francesc Shoyemon, novici del mateix orde i catequista. En temps de l'Emperador Tokugawa Yemitsu, van rebre la mort per odi al nom cristià. A Nagasaki, Japó (1633).
10. Beata Elisabet Renzi, verge, fundadora de les Pies Mestres de la Verge Dolorosa. Es va esforçar perquè les nenes pobres rebessin a l'escola una formació humana i catequètica. A Coriano, de l’Emília, Itàlia (1859).
11. Beat Vicenç Rubiols Castelló, prevere i màrtir. Durant la persecució, va donar testimoni de la seva fe en Crist mitjançant el martiri. Al petit poble de Picassent, al territori de València (1936).
12. Beat Fèlix Yuste Cava, prevere i màrtir, al qual Déu va concedir el premi etern per la seva intrèpida fidelitat. A la localitat d’El Saler, prop de València (1936).